1. Godelier
Una de les aportacions més influents i valorades sobre la construcció de la masculinitat ha estat la de l’antropòleg d’origen francès Maurice Godelier, autor del llibre La producció de grans homes (The Making of Great Men: Male Domination and Power Among the New Guinea Baruya, Cambridge University Press, Cambridge, 1986.), on va estudiar la societat dels baruya de Nova Guinea.
En aquesta obra, i des d’una perspectiva marxista estructuralista, Godelier presenta la masculinitat com un sistema de dominació en el que el poder es basa en el control absolut de los dones més que en l’acumulació de bens. El sistema de producció, les relacions sexuals, l’ordre simbòlic, ...tot, absolutament tot serveix per assegurar el poder dels homes sobre les dones.
Per la seva claredat expositiva reprodueixo a continuació bona part de l’article de Marta Lamas Usos, dificultades y posibilidades de la categoría género, on explica amb molta claredat les principals tesis defensades per Godelier en la seva obra :
El que defineix al gènere és l'acció simbòlica col·lectiva. Mitjançant el procés de constitució de l'ordre simbòlic en una societat es fabriquen les idees del que han de ser els homes i les dones. Una investigació especialment fecunda i aclaridora és la de l'antropòleg francès Maurice Godelier sobre els baruya, una petita societat de Nova Guinea.
La situació anòmala d'aquesta societat, que fins a 1951 desconeixia l'existència dels homes blancs occidentals, va permetre un estudi privilegiat. En 1960, quan el govern australià va decidir governar-los i va emprendre un procés de "pacificació", els baruya estaven organitzats com una tribu acèfala composta de quinze clans i no tenien classes socials i Estat. Godelier va iniciar la seva investigació en 1967, i la visió de conjunt que dóna de les relacions entre els homes i les dones, tal com van haver de ser abans de l'arribada dels blancs, és que en aquesta societat els homes gaudien de [...] tota una sèrie de monopolis o de funcions clau que els asseguraven permanentment, de manera col·lectiva i individual, una superioritat pràctica i teòrica sobre les dones, superioritat material, política, cultural, ideal i simbòlica.
Godelier resumeix la situació de les dones com de subordinació: separades del principal factor de producció (la terra) i dels principals mitjans de destrucció i repressió (les armes); excloses del coneixement dels més sagrats sabers; mantingudes al marge o en un lloc secundari durant les discussions i presa de decisions concernents a l'interès general de la tribu o al seu propi destí individual; valorades quan no es queixen i quan són fidels, dòcils i cooperadores; intercanviades entre els grups, amb l'agreujant que els seus fills no els pertanyen.
Hem vist que el procés d'entrada a la cultura és també el procés d'entrada al llenguatge i al gènere.
En el cas dels baruya, l'adquisició del gènere es confirma, a més, amb els ritus d'iniciació. Per a Godelier, el dispositiu central de la dominació masculina és la maquinària de les iniciacions. Aquests ritus impliquen un procés d'afirmació de la identitat de gènere que torna evidents tots els codis i la informació que de manera inconscient han rebut els joves al llarg de les seves vides, i que els confirma com "homes" o "dones" capaços de viure en societat.
A partir de la seva iniciació, es reafirmarà la segregació sexual present en tots els aspectes, materials i simbòlics. La vida es divideix en masculí i femení: el treball (la caça, la recol·lecció, l'agricultura, la ramaderia, la producció de sal, la fabricació d'útils, armes, vestits i ornaments, la construcció de cases) i l'espai, des de l'exterior (camins per a homes i per a dones), fins a l'interior (diferents àrees dins de les cases).
Godelier qüestiona l'explicació tradicional que la segregació sexual, i el seu conseqüent divisió del treball, expliquen el predomini social dels homes i planteja que el predomini masculí pressuposa aquesta divisió del treball. Així, Godelier s'introdueix de ple en la problemàtica del simbolisme. Aquesta separació de les dones dels principals mitjans de producció, de destrucció i govern s'interpreta, en el pensament baruya, com "la conseqüència d'una expropiació bàsica per part dels homes dels poders creadors que antany havien pertangut a les dones".
Per als baruya, la superioritat masculina neix del fet "incontrovertible", ubicat en el terreny dels simbòlic, que en èpoques remotes els seus avantpassats homes havien expropiat a les dones dels seus poders.
Per això havien acumulat dos poders: el que posseeixen els homes com tals (simbolitzat en el poder fecundant i nutrici de la seva esperma) i el de les dones, posseïdores de poders femenins que emanen d'una creativitat originària superior a la d'ells.
En aquesta interpretació simbòlica Godelier constata el paper rellevant desenvolupat per la diferència de sexe. Aquesta apareix com "una espècie de fonament còsmic de la subordinació, fins i tot, de l'opressió de les dones". L'entramat de la simbolització es fa a partir de l'anatòmic i del reproductiu, i Godelier assenyala que per als baruya tots els aspectes (econòmics, socials i polítics) de la dominació masculina s'expliquen pel diferent lloc que ocupa cada sexe en el procés de reproducció sexual. Resulta interessant comprovar l'actualitat d'aquesta creença. Aquesta és també la idea rectora del pensament judeocristià occidental, i compartida fins avui per la majoria de les societats (orientals, musulmanes).
Els dos sexes comparteixen aquestes creences, i en això radica la seva eficàcia. Tots els gestos, ritus i pràctiques simbòliques que els baruya produeixen per mostrar i demostrar la primacia dels homes en el procés de reproducció de la vida es nodreixen de l'imaginari, però tenen un vigor social anorreador . La participació, convençuda, de les dones constitueix la força principal, silenciosa i invisible de la dominació masculina.
Els baruya pensen que els homes han sabut apropiar-se dels poders de les dones, afegint-los als seus propis. Òbviament aquests poders només existeixen en el discurs i en les pràctiques simbòliques que confirmen la seva existència. La preocupació per la diferència sexual i l'interès per la reproducció marquen la forma com la societat contempla als sexes i els ordena en correspondència amb els seus supòsits papers "naturals". Reconèixer la diferència de papers implica una jerarquització. En el cas dels baruya hi ha un veritable salt mortal simbòlic: es disminueix la importància del paper de la dona en la reproducció, quan justament és del cos de la dona d'on surten els fills, i és amb la seva llet com sobreviuen els primers mesos. Contra les dades de la realitat, preval la força de la simbolització.
En el seu estudi sobre els baruya, Godelier segueix de prop l'operació mitjançant la qual la diferència sexual se simbolitza i, en ser assumida pel subjecte, produeix un imaginari amb una eficàcia política contundent: les concepcions socials i culturals sobre la masculinitat i feminitat. El subjecte social és produït per les representacions simbòliques. Els homes i les dones (baruyas, occidentals, orientals, etc.) no són reflex d'una realitat "natural" sinó el resultat d'una producció històrica i cultural.
Usos, dificultades y posibilidades de la categoría género, Marta Lamas,
http://www.udg.mx/laventana/libr1/lamas.html
També podem trobar un bon resum de les aportacions de Godelier en http://roble.pntic.mec.es/~jrodri14/godelier.pdf (una monografia de Jesús Rodríguez Obregón – Pág. 27) i en Wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Maurice_Godelier)
Crítiques
Segons Mauricio Menjívar Ochoa, seguint a Irene Meler
“...la división sexual del trabajo y los roles de género, lejos de constituir artilugios destinados a la supervivencia del grupo, son recursos para establecer las jerarquías sociales y la dominación masculina como el arreglo básico sobre el que ellas se sustentan”
Las bases del poder masculino se sustentarían en que las mujeres son excluidas de los medios de producción, de la política y de lo simbólico. No obstante, el problema de este planteamiento sería, a decir de Irene Meler, que “la división del trabajo no sirve como causa explicativa del dominio, porque lo presupone”, y que Godelier al explicitar la dominación no habría registrado “que existe una cierta funcionalidad en algunos arreglos”.
De ritos, fugas, corazas y otros artilugios:Teorías sobre el origen del hombre o de cómo se explica la génesis de la masculinidad, Mauricio Menjívar Ochoa
http://www.historia.fcs.ucr.ac.cr/cuadernos/c-25his.htm
2. Bordieu
El sociòleg Pierre Bordieu sosté en la seva obra La dominació masculina (Anagrama, Barcelona, 2000, en castellà) que la divisió entre sexes es una construcció social que permet l’opressió dels homes sobre les dones i que, si ha tingut tant èxit, és perquè s’ha presentat com quelcom natural i inevitable, fins incorporar-se completament en la manera de concebre el món, de percebre i sentir els nostres cossos, d’imaginar-ho tot.
“La división entre los sexos parece estar en el orden de las cosas, como se dice a veces para referirse a lo que es normal y natural, hasta el punto de ser inevitable: se presenta a un tiempo, en su estado objetivo.... (La casa, por ejemplo) con todas sus partes sexuadas... cocina=femenino, oficina=masculino.”
I com hem estat socialitzats en aquesta divisió, trobem una clara “concordancia entre las estructuras objetivas y las estructuras cognitivas”, entre cómo están conformadas las cosas y las formas en que las conocemos, entre cómo transcurre el mundo y las expectativas que de este mundo tenemos. Seco/húmedo, duro/blando, público/ privado, fuera/dentro encima/debajo, activo/pasivo
aparecen con sentido objetivo en la forma en que nos representamos el mundo, en la forma en que consideramos que somos hombres y mujeres” (Bourdieu; 2000: 20; en ¿Son posibles otras masculinidades? Supuestos teóricos e implicaciones políticas de las propuestas sobre masculinidad, Mauricio Menjívar Ochoa, 2004; http://www.reflexiones.fcs.ucr.ac.cr/documentos/83_1/son_posibles.pdf ).
De fet, la suposada diferencia anatòmica que justifica la divisió sexual no deixa d‘estar una diferència construïda i exacerbada socialment per exhibir-se com a garantia i justificació de que existeix una diferencia natural entre dones i homes. Aquesta justificació circular condueix a assimilar que les relacions de dominació estan objectivament inscrites en l’ordre de lo natural i no de lo social.
“De esta manera se inscriben las relaciones de dominación masculina en la naturaleza biológica, cuando en realidad se trata de la naturalización de la dominación. Es una dominación que responde a una construcción social (naturalizada) de relaciones históricas basadas en la división sexual del mundo. Es una realidad construida antes de nacer, que nos recibe al momento del alumbramiento y nos configura desde el inicio de nuestras vidas.” (Bourdieu; 2000: 37 en ¿Son posibles otras masculinidades? Supuestos teóricos e implicaciones políticas de las propuestas sobre masculinidad, Mauricio Menjívar Ochoa, 2004; http://www.reflexiones.fcs.ucr.ac.cr/documentos/83_1/son_posibles.pdf ).
Segons Bordieu, cal trastocar aquest imaginari si volem construir relacions equitatives i satisfactòries. La masculinitat es part d’un imaginari construït socialment, no una inherència biològica dels cossos dels homes i les dones, ni una essència que no pugui modificar-se.
Entrades
