dimecres, 27 de febrer de 2008

ADOLESCÈNCIA I MACULINITATS

En els nens i nois la penalització de no ajustar-se al model esperat és molt alta, allò que es considera masculí en la nostra societat es presenta com el model sobre el que han de construir la seva identitat.

I és que les estructures més profundes i les construccions culturals no han canviat tant en relació al gènere. El nucli “dur” dels referents culturals i simbòlics es reprodueix tant per mecanismes intencionals actius com per les pròpies inèrcies socials (...).

Nens i nenes han de rebre en la família, en els mitjans de comunicació, en l’escola, nous i diversos models d’homes i dones, per tal que es puguin imaginar fent coses diferents i intercanviables a les que actualment els estereotips les condicionen i aboquen.

Els gèneres: la construcció de les identitats de la infància i l’adolescència http://www.ciimu.org/documents/genere.pdf

1. Què succeeix actualment amb els nois adolescents?

2. Els processos d’individuació i de socialització en l’adolescència

3. Sexualitat

4. Adolescència, masculinitats i conductes de risc

5. Què podríem fer ?

6. Polítiques de joventut

7. Estudis, informes i estadístiques

8. Altres temes relacionats amb la masculinitat i els adolescents

9. Identitats adolescents al llarg del temps

10. La cultura juvenil

11. Recull d’articles de premsa



1.
Què succeeix actualment amb els nois adolescents?


Estudis de moltes parts del món conclouen que els nois generalment passen més temps sense vigilància al carrer o fora de casa que les noies. Aquest període de temps fora de casa té tantes avantatges com riscos per als nois adolescents.


La bibliografia indica que les diferències biològiques que existeixen clarament entre nois i noies afecten la seva salut i desenvolupament d'una forma més limitada que les diferències degudes a la socialització de gènere...

Segueix l'enllaç...

2. Els processos d’individuació i de socialització en l’adolescència

Els processos d’individuació i de socialització en l’adolescència reuneixen característiques que fan especialment rellevant l’anàlisi d’idealitzacions i de sistemes normatius que conformen la cultura d’aquest grup d’edat.

La cultura adolescent pot incorporar marcs d’interpretació i de valoració de l’experiència associats a la dominació masculina, que romanen a través de canvis en la societat, la família i la institució educativa i que afecten la condició social de les dones i les relacions entre els sexes.

Els canvis físics i emocionals, la recerca d’un sentit d’identitat diferenciat, el desenvolupament de punts de vista propis i de relacions íntimes amb els parells, destaquen, entre d’altres, la centralitat del cos, la identitat, el grup i l’imaginari en aquest període del cicle vital.

Els gèneres: la construcció de les identitats de la infància i l’adolescència http://www.ciimu.org/documents/genere.pdf

3. Sexualitat


La percepció que tenen els adolescents de la primera relació sexual, ja sigui real o encara potencial, és també diferent entre els nois i les noies. Elles dibuixen un imaginari caracteritzat per una relació de parella més o menys estable a partir de la qual es produeix la primera relació sexual. Els nois, en canvi, verbalitzen la idea de l’aventura esporàdica i, a la vegada, consideren que es més probable que aquesta relació sexual s’estableixi amb una noia ja
coneguda o amb la qual es té una relació sentimental.

Quant als amics i amigues, i sobretot entre els nois, hi ha una tendència a parlar de sexualitat amb els iguals de manera més frívola i en to d’humor i, malgrat que consideren que la sexualitat és un tema important, mostren certes reticències a parlar-ne obertament.

... A diferència de les noies, que són més susceptibles a consultar a un professional abans d’establir una relació sexual, pocs nois busquen informació d’aquest tipus, potser per les concepcions culturals de la masculinitat que generen una idea d’independència i autonomia en aquest àmbit de la vida potser perquè els dispositius sanitaris dedicats a l’atenció de la salut sexual i reproductiva els deixa al marge.

Hi ha moltes persones que van “fardant” “me tirao a esta””me tirao a
esta” i ho diuen, como si estuvieran comiendo patatas
. (Noia, IES Públic, 4rt d’ESO, Sant Joan Despí).

Els gèneres: la construcció de les identitats de la infància i l’adolescència http://www.ciimu.org/documents/salut.pdf

Masculinidad y salud sexual y reproductiva: adolescentes de la Ciudad de México www.insp.mx/salud/45/45s1_4.pdf

El estereotipo que obliga y el rito que identifica:

www.fad.es/publicaciones/boletininformativo3.pdf

“Persisteix un estereotip que genera un abisme de distància entre homes i dones, entre nois i noies, a l'hora d'enfrontar les qüestions relatives al sexe. És un estereotip:

1. Confirmat per ells i elles, del qual tots participen

2. Que ofega els discursos diferenciadors

3. Que persisteix malgrat els pronunciaments formals en contra

4. Que envaeix i influència tots els aspectes actitudinales i comportamentals

5. Que descansa sobre dos pilars essencials

•“Els nois són i han de ser ‘sexuals' ”

•“Les noies són les qui els han de controlar”...perquè els nois tenen altres interessos, perquè són més víctimes (debilitat) i perquè poden fer-ho (fortalesa)"

La adolescencia de los hombres http://www.hoy.com.ec/libro6/varon/va07.htm


4. Adolescència, masculinitats i conductes de risc

En termes de gènere s’observa una diferència important per l’existència de patrons culturals específics pels nois i les noies. Amb l’excepció del tabac, les noies consumeixen menys substàncies psicoactives quan es troben en espais oberts o multitudinaris. Aquesta tendència es redueix quan el consum es fa en un ambient de més confiança i on poden perdre força les representacions socials més inhibidores per les noies, com la imatge de la “noia fàcil”. De fet, a partir dels 18-20 anys es percep que els consums i riscos de nois i noies són diferents, d’aquesta manera, mentre els primers porten a terme més comportaments de risc, com la conducció de vehicles de motor sota l’efecte de l’alcohol i altres drogues, les segones adopten pautes molt més cautes (Díaz, A.; Pallarés, J.; Barruti, M. & Espluga, J. 2004)

Entre els nois i joves el consum d’alcohol, sobretot en les classes més populars, està vinculat a la manera d’entendre el lleure, i forma part del model cultural de la masculinitat. Existeix una imatge social sobre el consum en els àmbits públics que estigmatitza les noies que consumeixen en excés (la clàssica imatge de noia fàcil) i, en canvi, accepta més aquest consum entre els nois.

Quan arribem als 20 anys trobem que apareix una distància important en termes de gènere: els nois tenen el triple de probabilitat de mort que les noies, tant a Catalunya com a Espanya .

La principal causa de mort entre els i les adolescents i joves continua sent, com els anys precedents, les causes externes, especialment els accidents de trànsit. Si bé tractarem aquest tema en un apartat específic, val la pena apuntar que a la Unió Europea la sinistralitat viària és la principal causa de mort de la població que està per sota dels 35 anys

Els gèneres: la construcció de les identitats de la infància i l’adolescència http://www.ciimu.org/documents/salut.pdf

Adolescentes en situación de riesgo o exclusión social en la comunidad autónoma de Cantabria

www.saludcantabria.org/serviciossociales/pdf/Adolescentes.pdf

Adolescencia, masculinidad y actitudes de riesgo en la conducción

www.juventudcanaria.com/extras/publicaciones/educacion_vial/memoria.htm

Royo i Isach, Jordi. Principales comportamientos de riesgo de los jóvenes y adolescentes. Exposición y Guía didáctica (drogas legales e ilegales). Barcelona. 2001.

El ancla de la esperanza, narració de Pierre Mac Orlan sobre la joventut i l’afany aventurer www.elpais.es/articulo/narrativa/anhelo/aventura/elpbabnar/20060311elpbabnar_7/Tes/

5. Què podríem fer ?

Ajudar a superar la tendència a buscar certeses absolutes, superació necessària per a la tolerància, que exigeix aprendre a relativitzar el significat que donem a la realitat, comprenent que és una construcció nostra, no la pròpia realitat, i en la qual influeix de manera molt important la perspectiva des de la qual la realitzem (interessos, situació històrica, grup de pertinença...)...

Segueix l'enllaç

6. Polítiques de joventut

Polítiques de transició

Les polítiques de joventut que se situen en el paradigma de les polítiques de transiciósón tributàries d’entendre la joventut com el procés d’adquisició dels recursos quepermeten als individus controlar les seves vides: l’etapa de transició cap a la vidaadulta. Les polítiques de joventut han d’ocupar-se d’aquells aspectes queafavoreixen la transició de la gent jove a la vida adulta (com per exemple treball,habitatge, formació).

Polítiques afirmatives

Les polítiques de joventut han d’ocupar-se només d’allò que és propi de la gent jove—polítiques explícites— en tant que jove —l’afirmació de la cultura juvenil, de laidentitat i l’oci— i han de deixar per a les polítiques més generals els afers quepertoquen a la plena ciutadania dels individus o que afavoreixen l’emancipaciódel col·lectiu —polítiques implícites—.Així, des de les àrees de joventut cal fer intervencions pensades específicament pera la gent jove, i no les que també toquen els joves sense ser específicament seves.Partint d’aquest principi, s’estableixen com a eixos vertebradors de les polítiques dejoventut l’experimentació, la creació, la mobilitat i la ciutadania. El model de joventut del qual és tributària aquesta perspectiva política és la d’entendrela joventut com a etapa plena de la vida. Així, es prioritzen les accions relatives al món cultural i vivencial. És per això que les polítiques afirmatives estan molt méscentrades en els aspectes perifèrics que no pas en els nuclears.

Polítiques integrals

...Les polítiques de joventut han d’ocupar-se de les necessitats de la gent jove. Es parteixd’una visió integral, ja que tant el treball o l’educació formen part d’un conjunt derelacions entrellaçades que defineixen les possibilitats de decidir el projecte de vida.L’objectiu de les polítiques de joventut és afavorir la construcció dels projectes devida de la gent jove, i alhora facilitar que puguin obtenir i posar a la pràctica els recursosi competències que permeten assolir la plena ciutadania. És per això ques’hauran d’articular intervencions que tinguin en compte aquest complex entramati, per tant, buscar els mecanismes de coordinació entre les diferents àreestransversalitat— i administracions —interinstitucionalitat— per fer front a lesnecessitats del col·lectiu jove. Des de la perspectiva de la integralitat s’hauria debuscar l’equilibri, en funció del context, entre les actuacions perifèriques i nuclearsper fer les polítiques que afavoreixin el desenvolupament dels projectes vitals dels i les joves.

Polítiques de joventut i identitats de génere

El que passa a les dones està relacionat amb el que passa als homes. Bona part del que fan, del que viuen o del que desitgen, no és un producte autònom sinó construït en les relacions amb els homes i amb les altres dones. El que és rellevant no són els gèneres sinó les relacions que s’estableixen entre les persones en funció de la identitat de gènere que s’interioritza, i del gènere que les altres persones hi identifiquen. Aquesta perspectiva, que posa de relleu la

dimensió estructural de les relacions de gènere, permet analitzar el context en què es donen les relacions i, per tant, veure el marge de responsabilitat que té la persona en la construcció del sistema social.

Des d’aquesta òptica s’evidencia la relació entre sexe i gènere (a la nostra societat l’assignació de posicions socials es fonamenta en les diferències sexuals) alhora que permet abordar la desigualtat social entre els homes i les dones, entesa com un producte social, no intencionat, sinó produït per homes i dones (encara que l’objectiu de les accions no sigui aquesta desigualtat).

Les intervencions que es faran tenen l’objectiu de superar la divisió sexual del treball i la

desigualtat social de les dones i, per tant, que les diferències significatives entre els individus no siguin les que existeixen o les que es produeixen entre els sexes.

Font: Debats i lectures sobre polítiques de joventut

Webs d’interès

Observatori Català de la Joventut. http://www.gencat.net/joventut/observatoriA la web de l’Observatori Català de la Joventut s’hi poden trobar estadístiques sobre lajoventut, publicacions en línia, informació sobre congressos i seminaris sobre beques iajuts a la recerca, entre d’altres qüestions.

Centre de Documentació Juvenil. http://www.gencat.net/joventut/observatori

El Centre de Documentació Juvenil de l’Observatori Català de la Joventut ofereix els següentsserveis en línia: catàleg de les publicacions del fons documental del centre, recull legislatiu(BOE i DOGC) sobre temes vinculats a la joventut, recull diari de premsa sobre notíciesreferents al món juvenil, revista de premsa (recull mensual d’articles de fons) i un conjuntd’enllaços amb centres de documentació i de recerca sobre joventut.

Centre de Recursos (Pla Nacional de Joventut de Catalunya). http://www.gencat.net/joventut/pnjcat

La web del Centre de Recusos ofereix un recull actualitzat de bones pràctiques en polítiquesde joventut, un conjunt de materials de suport per facilitar la tasca de la gent que treballaen matèria de joventut i tota la documentació vinculada al Pla Nacional de Joventut deCatalunya, entre d’altres.Altres centres de documentació i recursos especialitzats en joventut.

Biblioteca de Juventud (INJUVE). http://www.mtas.es/injuve/biblio/fondos-bib/fondos.htm

European Youth Centres Libraries (Consell d’Europa). http://www.eycb.coe.intRevistes institucionals*CJE: Revista del Consejo de la Juventud de España, Madrid, Consejo de la Juventud de España.Debat Juvenil, Barcelona, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

Entrejóvenes, Barcelona, Asociación Diomira.

Papers de Joventut, Barcelona, Diputació de Barcelona.

RIEJ. Revista Iberoamericana de Juventud. http://www.oij.org

Revistes acadèmiques

Adolescence: an International Quarterly Devoted to the Physiological, Psychological,Psychiatric, Sociological, and Education Aspects of the Second Decade of the HumanLife, California, Libra Publishers.

Agora: Débats/Jeunesse, Marly-le-Roy, Institut National de la Jeunesse et de l’Education Populaire.— Boletín Latinoamericano Adolescencia, Mèxic, BVS Adolec.http://www.adolec.org.mx/litcien/boletin.

Child and Adolescent Social Work Journal, Chicago, Kluwer Academic.

Children and Youth Services Review: an International Multidisciplinary Review of theWelfare of Young People, Nova York, Pergamon.

International Review of Education, Unesco, Institute for Education.

Journal of Adolescence, Londres, Academic Press.Journal of Adolescent Research, Thousand Oaks / Londres / Nova Delhi, Sage.

Journal of Research on Adolescence: the Official Journal of the Society for Research onAdolescence, Oxford, Society for Research on Adolescence.

Journal of Youth and Adolescence: a Multicisciplinary Research Publication, Nova York,Plenum Press.Journal of Youth Studies, Glasgow, Carfax Publishing.

Journal of Intergenerational Relationships: Programs, Policy, and Research, Pennsilvània,University Center for Social and Urban Research.

RC34 Newsletter. Butlletí electrònic del Comitè de Recerca de Sociologia de la Joventutde l’Associació Internacional de Sociologia. http://www.alli.fi/youth/research/ibyr

Revista de Estudios de Juventud, Madrid, INJUVE. http://www.mtas.es/injuve.

Revista Iberoamericana de Juventud, Madrid, Secretaría Ejecutiva de la OrganizaciónIberoamericana de Juventud. http://www.ilo.org/public/spanish

Young: Nordic Journal of Youth Research, Estocolm, http://www.alli.fi/nyri/young

7. Estudis, informes i estadístiques

Observatori Català de la Joventut*** http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/observatori.htm

Joves i valors, la clau per a la societat del futur*** http://obrasocial.lacaixa.es/jovenes/publicacion_ca.html

La publicació Joves i valors, la clau per a la societat del futur, emmarcada dins del programa Joves. Molt a dir, recull un seguit de consells que contribueixen a fomentar els valors en l'àmbit familiar per tal de prevenir conductes de risc a partir del diàleg i la comunicació

J. Casal et al: Enquesta als joves de Catalunya 2002 Avançament de resultats

La recerca sobre joventut a Catalunya: ponències presentades en l'Àrea d'Investigació del 3r Congrés de la Joventut de Catalunya.

Gabise: Enquesta a la joventut de Catalunya 1998.

P. Serracant: Viure al dia. Condicions d'existència, comportaments i actituds dels joves catalans. Informe sobre la joventut catalana al 2001

S. Giner (dir.). Enquesta de la Regió de Barcelona 2000. Condicions de vida i hàbits de la població. Informe general.

Institut d’Infància i Món Urbà: La infància i les famílies a l'inici del segle XXI

A.Furlong: Els contextos canviants de la joventut.

J. Ch. Lagree (ed).: Rolling youth, rocking society

P. Serracant: L'anàlisi de la realitat juvenil. Guia pràctica per estudiar la situació dels joves d'un territori.

M. Castells i I. Tubella: La societat xarxa a Catalunya.

Instituto Nacional de la Juventud: Sondeo periódico de situación y opinión de la gente joven

Eurostat: Young Europeans

Osservatorio del Mondo Giovanile: Rapporto sulla condizione giovanile 1998/1999.

Consell d’Europa: European Youth Trends 2000 report

Comissió Europea: Eurobarometre: L'opinion des jeunes de 15-24 ans

Comissió Europea: Eurobaròmetre dels joves dels països candidats: Youth in New Europe. Analytical Report

ONU: World Youth Report 2003 (overview)

ONU: World Youht Report 2003: Report of the Secretary General (provisional)

ONU: Expert Meeting on Global Priorities for Youth

S. Miles: "Globalització", a ONU: Expert Meeting on Global Priorities for Youth

UNICEF: Informe anual 2002

UNICEF: Estado mundial de la ìnfancia 2003

F. M. Álvaro: Joves entre dos segles.

C. Feixa: Generació @ La joventut al segle XXI.

UNICEF: Adolescencia. Una etapa fundamental.

Ajuntament de Rubí: Estudi de la joventut rubinenca 2002

Institut d’infància i món urbà INFORME 2004. INFÀNCIA, FAMÍLIES I CANVI SOCIAL A CATALUNYA http://www.ciimu.org/cat/informe/index.phtml

Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat –CJAS http://www.centrejove.org/interes/bibliografia.htm

8. Altres temes relacionats amb la masculinitat i els adolescents

Antropologia

Cambios de actitud ante las relaciones sexuales per Norbert Elias www.identidades.org/fundamentos/elias_relaciones.htm

La adolescencia considerada a la luz de la experiencia samoana per Margaret Mead www.identidades.org/fundamentos/mead_adolescencia.htm

Adolescència, masculinitats i estils de vida

Estils de vida i cultura digital: la generació xarxa a Catalunya www.ciimu.org/documents/consum_cultural.pdf

Relacions familiars

Dinámicas familiares, organización de la vida cotidiana y desarrollo infantil y adolescente en familias homoparentales

www.felgt.org/.../i/137/110/primer-estudio-espanol-sobre-familias-homoparentales-y-desarrollo-infantil

Adolescentes i masculinitat: actituds i valors

La adolescencia y sus actitudes http://html.rincondelvago.com/adolescencia_4.html

Los valores de la masculinidad en adolescentes varones en situación de calle en la zona del centro y cordón. Hernán Espiga www.montevideo.gub.uy/educadoras/ce_gurises.pdf

Adolescència, masculinitats i violència

10 condiciones básicas para prevenir la violencia desde la adolescencia www.peretarres.org/matxembrat/prevencion.pdf

Juventud y violéncia de género. Emilia Caballero Álvarez www.sindicdegreuges.gva.es/Publicaciones/GENEROemilia.PDF

Violencia escolar: el maltrato entre iguales en la educación secundaria obligatoria http://www.defensordelpueblo.es/index.asp?destino=informes2.asp

El tema de la violencia en la escuela http://www.uv.es/avop/documentos/Jose%20Antonio%20Marina.doc

It’s My Life http://pbskids.org/itsmylife/index.html

Identitat de gènere

¿Qué es la orientación sexual? http://www.psykhe.org/news/060115b.htm

Identidades, cuerpos, sexualidad e intimidad en varones adolescentes heterosexuales www.flacso.cl/flacso/biblos.php?code=618

Centre Jove d'Anticoncepció i Sexualitat –CJAS http://www.centrejove.org/interes/bibliografia.htm

Homosexualitat http://ca.wikipedia.org/wiki/Homosexualitat

Los adolescentes homosexuales www.ctclearinghouse.org/topics/customer-files/losadolescentessomosexuales040803.pdf

Homosexualitat i guia http://www.sabadell.net/Cat/BIMS/documents/Guia%20HOMOSEXUALITAT2006.pdf

El desarrollo de las relaciones durante la adolescencia: http://www.healthsystem.virginia.edu/UVAHealth/peds_adolescent_sp/reldev.cfm

Afectivitat

El desarrollo de las relaciones románticas en la adolescencia. www.movilizacioneducativa.net/resumen-libro.asp?idLibro=21

Adolescencia, relaciones románticas y actividad sexual www.humanas.unal.edu.co/publicaciones/publicaseriadas/psicologia/numero11/articulos_11/9_adolescencia.pdf

Adolescència, masculinitats i imatge

Mitjans de comunicació i publicitat: les imatges socials de “masculinitat” i “feminitat” www.ciimu.org/documents/genere.pdf

Cinema

Cinema per a adolescents*** http://www.starscafe.com/ADO~cine~adolescentes.html

Estereotips dels joves a través del cinema www.aulamedia.org/06/indexmarc6.html

Drac Màgic http://www.dracmagic.com/

Aula de Cine http://www.auladecine.com/ www.auladecine.com/filmografias/sexualidad_y_educacion_en_valores.pdf

Edualter http://www.edualter.org/material/cineiddssrr/indexcat.htm http://www.edualter.org/material/pelicules/pelicula.htm

Webs per a adolescents

http://www.myspace.com/

Liquidgeneration http://www.liquidgeneration.com/

Testimonis d’adolescents http://www.magdabandera.com/es/libros/index.html


“Tenim les hormones esverades”. Tanmateix, això no justifica que “els mitjans de comunicació ens titllin de borratxos i drogoaddictes”. “Encara que puguem semblar molt salvatges, en el fons som molt tímids”. Aquestes són algunes de les opinions que es recullen en aquest llibre, on joves de tot Catalunya s'expressen en primera persona. Sense filtres i sense embuts, víctimes i agressors parlen sobre el bullying, noies de tretze any expliquen la seva relació amb el “porros” i el botellon. D`altres, analitzen l'obsessió amb les operacions d'estètica, l'ESO, el nacionalisme, les relacions sexuals, els embarassos no desitjats i la importància de tenir bons amics. Fan autocrítica, però reclamen que els adults també en facin. “Aquesta generació, la meva, ha estat educada per la vostra”, els recorda un noi de disset anys. El resultat no és tan dolent com diuen els catastrofistes: “No som una generació estúpida i materialista”.

Els 2.800 adolescents que han contestat les preguntes de les periodistes Mònica Artigas i Magda Bandera demostren que tenen moltes coses a dir sobre les noves famílies, les hipoteques “impossibles”, els matrimonis homosexuals, la immigració, les desigualtats de gènere, les guerres i els problemes mediambientals. Demanen tolerància i asseguren que la practiquen. “Recordeu que no tots som iguals, no tots escollim una ideologia perquè l'amic ho faci, no tots ens posem a matar neurones pel fet que borratxo lligo més, no tots anem pel carrer buscant el diferent per així robar-lo... Alguns creiem en l'amor, ens indignem davant la injustícia i cridem, ens sentim “intolerats”, però alhora genis perquè pensem que algun dia tothom valorarà la nostra feina i els llibres d'història ens recordaran”.

http://www.grup62.com/webblock/webblock.asp ***

Blogs i Fotologs

http://www.lacomunitat.net/blog.php?id=7975

Què tinc ací baix http://blog-dznake.blocat.com/

Fotologs : www.fotologs.com/noa_cat

9. Identitats adolescents al llarg del temps

Visions de l’adolescència

L’adolescència i la joventut són una invenció moderna, ja que fins al segle XIX no es van començar a separar els individus joves de la resta de la societat. L’aparició de l’escola —i més endavant de l’escolarització forçosa— reflecteix aquesta evolució. Aquesta “construcció” dels joves va implicar l’aparició d’unes condicions socials, de comportaments i actituds específics dels joves, els quals es van convertir en un grup clarament visible i diferenciat.

El procés va culminar amb l’aparició —sobretot a partir de la Segona Guerra Mundial— de les tribus urbanes, les quals van generar una forta alarma social. L’estudi de la joventut sempre ha estat molt vinculat a aquesta concepció dels joves, que són percebuts com a diferents —de la societat adulta que els estudia— i problemàtics —en la mesura que no es comporten tal com aquesta societat adulta espera—.

Tot i els intents de superar aquesta perspectiva, avui encara està molt estesa. Un exemple en seria l’associació —mediática però també acadèmica— entre joventut i violència, i els intentssistemàtics dels investigadors de trobar la “recepta” per resoldre aquestes situacions.L’estudi dels problemes causats pels joves era relativament comprensible en les societats europees del benestar construïdes a partir de la postguerra.

En aquests contextos d’estabilitat, algunes actituds i comportaments rupturistes dels joves constituïen una de les principals alteracions de l’ordre social, i d’aquí la seva priorització com a objecte d’estudi. A partir dels anys setanta, però, va començar una època caracteritzada per les crisis econòmiques periòdiques, l’afebliment i privatització de l’estat del benestar, l’atur i laprecarització del mercat de treball. En aquest context, s’ha fet evident que una bona part dels problemes causats pels joves estan relacionats amb els problemes que tenen: avui en dia l’edat influeix molt fortament sobre les condicions d’existència i les possibilitats d’actuació dels individus. Una bona part de les investigacions sobre els joves, per tant, s’ocupen de descriure i analitzar els canvis produïtsen la seva situació. Els estudis més reeixits són els que intenten vincular les transformacions del món juvenil amb els canvis estructurals que viu el conjunt de la societat.

Font: Debats i lectures sobre polítiques de joventut

La habitación de los adolescentes. Carles Feixa, Profesor de Antropología e Historia de la

Juventud. Universidad de Lleida http://www.ehu.es/CEIC/pdf/16.pdf

Identidades adolescentes a partir de la habitación personal http://buenamente.blogspot.com/2007/11/la-habitacin-de-los-adolescentes.html

10 . La cultura juvenil


La cultura no la formen només les manifestacions artístiques reconegudes com a tals, sinó el conjunt d’activitats creatives i simbòliques desenvolupades quotidianament que contribueixen a dotar de sentit les vides dels qui les fan. Anar a comprar, fer zàping, ballar, etcètera, són activitats creatives —tot i els condicionants comercials— que ajuden les persones joves a definir la seva identitat i a posicionar-se socialment.

Aquesta perspectiva implica donar el mateix valor a totes les manifestacions culturals —ja sigui la cultura hip-hop o un espectacle d’òpera— i, per tant, no classificar els qui les practiquen a partir d’una escala imaginària que va del sublim al vulgar; implica reconèixer que les jerarquies culturals — «l’òpera és millor que el hip-hop»— no són objectives, sinó que han estat construïdes per algú —els qui prefereixen l’òpera— i que tenen una clara conseqüència: la legitimació del gust i de la cultura dels “de dalt” i la legitimació de la inversió pública en aquestes manifestacions.

Aquesta perspectiva genera dos grans plantejaments sobre les polítiques culturals juvenils: d’una banda, hi ha els qui defensen que la millor política cultural és la no-política —per tal d’evitar una jerarquització i priorització d’activitats per part dels gestors—; d’altra banda, hi ha els qui defensen que les actuacions de l’Administració han de respondre a les demandes concretes dels i les joves per ajudar-los a desenvolupar les pròpies activitats culturals.

Font: Debats i lectures sobre polítiques de joventut

EL CULT AL COS

El psicólogo Isaac Amigo en su ponencia El culto al cuerpo y los trastornos de alimentación” señala “la industria de nuestra vida es el culto al cuerpo”. Según el ponente, “la delgadez se ha convertido en nuestra cultura en un icono global de belleza”. Ha dicho además que “el sentirse gordo es el pecado civil de nuestro siglo. En primer lugar se siente vergüenza ante nuestro cuerpo y en segundo lugar culpabilidad”. Este es el contexto en el que aparecen los trastornos de la alimentación, sobre todo, en la adolescencia.

Por lo que respecta a los factores culturales, Amigo sostiene que el culto al cuerpo ha existido en todas las culturas y en todos los tiempos, “sin embargo, la intensidad con el que hoy se vive por la mayoría de la población es algo especialmente llamativo”. El cuerpo cobra cada vez más importancia “porque pasa a ser la manifestación más importante de la individualidad, incluso más que el nombre y apellido, y se transforma en la pieza crucial de la identidad personal”, ha señalado.

Por cierto, Isaac Amigo, señaló que “cuánto menos se duerme, más se come al día siguiente. Para prevenir la obesidad infantil es necesario que los niños duerman bien”.

LES TRIBUS URBANES

Las tribus urbanas surgieron en España en pleno régimen franquista, y saltaron a los medios de comunicación a través de campañas de “pánico moral” como la que siguió a la muerte de un joven mod a manos de un rocker.

En los años 80 renace lo pijo, “una forma de recuperar sin complejos la identidad de clase alta”, y nace el estilo makinero.

En esos años se produce la explosión skinhead y okupa.

Con el cambio de milenio, las culturas juveniles se generalizan en España agrupadas en tres grandes tendencias:

1. “las manifestaciones dentro de la órbita antiglobalización- desde la música de Manu Chao a un cierto neohippismo en la moda-,

2. la explosión de la “cultura de baile”, simbolizada en el movimiento fiestero,

3. y la generación de culturas de habitación y comunidades virtuales, que se expresan en estilos como ciberpunks yhackers”.

Aunque según Feixa, lo más característico de los nuevos tiempos es, sin duda, la mezcla de estilos.

Feixa también destaca el fenómeno de las bandas latinas, centrándose especialmente en una de ellas: los Latin Kings. Según su análisis, el “descubrimiento mediático” del fenómeno se produce el 28 de octubre de 2003 cuando fue asesinado en Barcelona el adolescente colombiano Ronny Tapias, al que confundieron con un miembro de su banda rival, los ñetas. “Desde ese momento se despertó una oleada de pánico moral que no ha cesado”. En este sentido, ha querido aclarar que, una vez concluidas las investigaciones judiciales, se condenó a los culpables “pero nunca pudo demostrarse que pertenecieran a ninguna banda urbana”. Feixa, ha querido dejar claro que las bandas latinas “no son tan malas como las pintan, son como todasy ha señalado que “el 96% de los adolescentes latinos niegan pertenecer a ninguna banda, y les indigna que se les catalogue asi”. Analiza a los Latin Kings como producto y ejemplo paradigmático del proceso de transnacionalización de las culturas juveniles en la era digital. “Influidos por la tradición norteamericana y la latinoamericana, los Latin Kings se han convertido en una especie de “franquicia” transnacional con múltiples conexiones locales, que importan formas de vestir, estilos musicales, comportamientos, actitudes e incluso producciones culturales como la Biblia LK que dice, entre otras muchas cosas, que nuestro objetivo es proteger y asegurar la existencia cultural del pueblo latino y de nuestros antepasados”.

LA VIOLÈNCIA

Para Cristina Rechea, catedrática de Psicología y directora del Centro de Investigación en Criminología de la Universidad de Castilla-La Mancha, autora de la ponencia “La violencia y conducta antisocial”, el comportamiento antisocial y violento no aparece de repente. La edad es el principal correlato de esta conducta: “en determinadas conductas, la madurez será la mejor prevención y tratamiento”, ya que “la mayoría comete sus actos violentos en la adolescencia y abandona esta conducta a medida que avanza hacia la madurez”.

Rechea agrupa la violencia juvenil en tres modalidades: violencia con trasfondo político e ideológico, violencia reactiva -a la frustración- y violencia gratuita.

En cuanto a la violencia urbana, Rechea subraya que “no es que los jóvenes urbanos sean más violentos, sino que el estilo de vida de las ciudades puede favorecer su aparición”. Según la experta, se forman pandillas en un afán por “distanciarse y distinguirse de otros grupos, y el grupo, como tal, favorece la disminución del control individual y la difuminación de la responsabilidad”.

Otro de los fenómenos que preocupan es el de la Violencia interpersonal y bullying en la escuela, cuestión que ha abordado ya en muchas ocasiones da por Rosario Ortega, catedrática de Psicología Evolutiva y de la Educación de la Universidad de Córdoba. La psicóloga considera que “el maltrato entre iguales o bullying está presente en la práctica totalidad de las escuelas e instituciones en las que los adolescentes constituyen un elemento importante de la estructura social de participación y que esta presencia es un importante factor de riesgo para el desarrollo social de los escolares”.

Ha señalado que, para convertirse en bullying, el maltrato entre iguales no debe ser puntual o esporádico, sino una secuencia de acciones repetidas entre unos protagonistas (agresor/es-víctima), cuya relación persiste en el tiempo y desarrolla una determinada dinámica.

En todos los casos se trata de una forma de agresividad injustificada y cruel que cursa con mayor o menor nivel de gravedad, sin embargo es siempre un proceso violento ya que pervierte el orden esperable de las relaciones sociales”.

La “reciprocidad moral entre iguales.

El bullying supone romper con esa reciprocidad moral”. “No sólo es importante la forma en la que se produce la agresión - violencia física, verbal, psicológica directa e indirecta o relacional o violencia sexual- , sino el nivel de daño psicológico, social y moral que el agresor produce en la víctima, el tiempo que ésta la padece y la indefensión que se deriva de no ser ayudada ni comprendida”, asegura.

Ellos tienden al maltrato directo, verbal y físico, y ellas al relacional e indirecto.

Actualmente, entre un 13 y 35% de los adolescentes se ve involucrado, a veces, en actitudes y comportamientos intimidatorios y abusivos. Según los datos, es un problema que sigue afectando más a los varones que a las niñas. Ellos tienden al maltrato directo, verbal y físico, y ellas al relacional e indirecto. Para la autora, “aunque ningún escolar está libre de riesgo”, existen tres grandes factores psicogenéticos que influyen a la hora de verse implicado en fenómenos de maltrato entre iguales: la ausencia de afecto y calidez durante los primeros años de vida, la existencia y el uso de violencia física o psicológica en el seno del grupo familiar y las disciplinas extremadamente duras e incoherentes que estimulan la respuesta violenta de los adolescentes”.

FONT: Congreso Internacional ‘Ser adolescente, hoy’.

OCI
La gent jove cada cop basa més la identitat en la cultura, l’oci i el consum i menys en el treball.

Dos factors han generat aquest canvi: en primer lloc, l’allargament del període d’estudis i l’endarreriment de l’emancipació estan provocant que augmenti el temps de notreball i de manca de “responsabilitats familiars”, amb el consegüent increment de l’oci. Igualment, en tenir un nivell educatius més alt, les persones joves eixamplen les seves perspectives i tendeixen a atorgar més importància a les activitats extraescolars o extralaborals.

Alguns autors han defensat que l’hedonisme —la recerca del plaer— i l’eclecticisme —la capacitat d’integrar pràctiques i referències culturals d’orígens molt diversos— són les característiques bàsiques dels i de les joves actuals.

En segon lloc, la precarització del mercat de treball ha provocat un distanciament subjectiu de la gent jove respecte a la feina i un apropament a tot allò no laboral, és a dir, a l’oci, perquè una feina precària no és una base sòlida sobre la qual construir la pròpia identitat: les feines precàries no només són inestables i mal pagades, sinó que sovint no permeten la utilització dels coneixements adquirits. Per tots aquests motius, és important que des de l’animació sociocultural es promogui la construcció d’identitats juvenils al marge de la feina.

Font: Debats i lectures sobre polítiques de joventut


Experiencias de ocio como aprendizaje para la vida


Para el sociólogo Domingo Comas el ocio juvenil hay que entenderlo como un “producto social”, destinado a la socialización de los jóvenes. En función de los resultados de la “encuesta sobre usos del tiempo”, del Instituto Nacional de Estadística que analiza que importancia tienen para los jóvens los cuidados personales, el tiempo dedicado a los estudios, a las actividades relacionadas con el hogar y la familia, las actividades de vida social y diversión, el deporte y las actividades al aire libre, se concluye que aquello que hemos calificado de “ocio” para los jóvenes es, en gran medida, “vida social” para los adultos, y que ambos colectivos les dedican exactamente el mismo tiempo”. Es decir, los jóvenes no disponen de más tiempo de ocio que los adultos sino que realizan actividades diferentes.

Para Comas el ocio se ha convertido en el eje articulador central de todos los procesos de socialización” de los jóvenes, porque es algo que también sucede con en resto de la sociedad. “Antes el elemento socializador era el trabajo y la familia, pero ahora prácticamente el factor socializador del trabajo ha desparecido y ha sido sustituido por el ocio”, y, a su juicio, esto es debido “a que vivimos en una sociedad de consumo”, diseñada por adultos y “los adolescentes lo reflejan abiertamente y sin prejuicios”.

Créixer entre pantalles.

Según José Antonio Gabelas, de la Universidad Virtual de Cataluña los jóvenes –también los adultos- usuarios de internet juegan a identidades múltiples y cambiantes, donde la fantasía, el disparate, la caricatura forman parte de esta comunicación”. Gabelas señala que los adolescentes son, dentro de una dimensión lúdica, espectadores y jugadores: “el placer de ver o jugar les seduce y sumerge”. “Como espectador, en el momento de recibir un estímulo, el adolescente siente la necesidad de implicarse, se activa su campo emocional”. En concreto, en las pantallas del videojuego o de los juegos on line, el espectador se convierte en jugador, forma parte del escenario, participa en la acción y decide el desenlace.

FONT: Congreso Internacional ‘Ser adolescente, hoy’.



11. Recull d’articles de premsa

Y la ‘generación Y’, Juan Cueto

http://www.elpais.es/articulo/elpepspor/20060305elpepspor_14/Tes/portada/Duelo/generaciones

Cuando un mayor de sesenta columnea sobre lo que actualmente ocurre con las generaciones menores de treinta y pico, malo. Si encima lo hace desde una posición que intenta ser neutral con las generaciones X e Y (digámoslo así) y no lanza demasiados anatemas iracundos contra esas nuevas tecnoculturas juveniles que están cambiando la faz, la mirada y el ritmo del globo, pues catastrófico. Inmediatamente serás calificado por un lado, por el lado de los tuyos, de patético menorero, y de abuelete también patético, o cosas peores, por el lado de los protagonistas indiscutibles del milenio. No hay salida, y lo mejor, me dicen en este periódico, es no hacerlo porque cabrearás a ambas partes y, lo que es peor, nadie te leerá.

En este país ya no está bien visto hablar de generaciones excepto si es para poner a parir o matar a las anteriores y conjurar apocalípticamente las posteriores. Y eso que fuimos el primer país, gracias a Ortega y Gasset y a Julián Marías, el padre de nuestro querido Javier, que construyó una sólida teoría pionera de las generaciones que llegó a ser nuestra más famosa y principal exportación filosófica. Es más, lo único que recuerdo de mi juventud son cosas o ráfagas de influencia orteguiana. Al principio, en la universidad, o se estaba a favor de las generaciones del 98 y/o del 27 o se estaba a favor de la beat generation. Después, ya saben: la generación del 68 de París o California sin haber vivido aquí ninguna de las dos explosiones juveniles porque estábamos en plena dictadura; la generación de la transición, capitaneada por los miembros más antiguos de la generación española de los baby-boom, que nunca estuvo sincronizada con los alegres boomers del planeta; luego aquella generación de la movida que estalló cuando Madrid hizo pop, con varios lustros de retraso sobre el horario previsto de los fuegos artificiales de la economía del consumo y exorcizada por la antifranquista generación (tardía) de Francfort, también llamada por la Cope “generación de la progresía”. Y por penúltimo, la llegada a nuestras tierras de la rupturista generación X, o de la MTV, cuando entonces sólo recibíamos las señales hercianas, grasientas y binarias del Ente.

Todo este disparate generacional que hemos vivido, mera asincronía planetaria, nos ha hecho desconfiar de la revolucionaria teoría de las generaciones, pero resulta que lo que dijeron Ortega y Marías, hoy día va a misa global de una. El mundo (occidental) se divide por generaciones en lucha, y desde mediados del siglo pasado hasta este primer lustro del milenio no hay manera de entender nada sin manejar la dialéctica entre los boomers que ahora rondan los sesenta, la generación X nacida entre 1964 y 1985, y lo que ahora mismo llaman chavalería Y eco-boomers, niños índigo, generación M (del milenio) o como diablos bauticen definitivamente a la explosión demográfica de los nacidos a principios de los noventa.

Es más, los teóricos de la globalización han intentado explicar la evolución del caótico medio siglo último del planeta con esta nueva versión darwinista de nuestra filosofía orteguiana. La generación baby-boom de los nacidos después de la guerra fue la revolución decidida pero fracasada, la célebre utopía. La generación X fue la evolución hacia no se sabe dónde, seguramente hacia un mundo menos político y maniqueo, más empírico. Y los chicos de la generación Y, M, índigo, chip, eco o como se llamen son (sic) la re-evolución.

Una completa radiografía de la juventud española. Investigación Aula elmundo.es 2002

Una completa radiografía de la juventud española

Como todo periodo de transición que se precie, el que va de la niñez a la madurez está marcado por profundas transformaciones. Y es que durante la adolescencia hay veces que uno ni siquiera es capaz de reconocerse a sí mismo. En ‘Valores y pautas de la relación y educación familiar en la adolescencia’ se analizan las inquietudes de jóvenes españoles de edades comprendidas entre los 13 y los 18 años. Esta investigación ha sido publicada por la Fundación Santa María


GEMA G. MARCOS

Conocer en profundidad la situación de la educación y la relación de los jóvenes con sus padres. Este fue el objetivo que se marcaron los autores del informe Valores y pautas de interacción familiar en la adolescencia (13 a 18 años).

Consumismo, vacío generacional, violencia, drogas y socialización son algunos de los espinosos temas que se abordan en esta investigación, dirigida por Petra María Pérez y Paz Cánovas Leonhardt, catedrática y profesora titular, respectivamente, de la Universidad de Valencia.

Pero vayamos por partes. El tema que más preocupa a la mayoría de los padres adolescentes -especialmente a los de clase alta/media alta- es el del consumo de drogas. Tras él, expresan su inquietud porque sus hijos puedan tener problemas con el alcohol, contraigan el sida o padezcan trastornos alimenticios (anorexia y bulimia).

En lo que se refiere a la relación familiar, se asegura que el 53,5% de los padres se decanta por la libertad en la educación, frente a un 16,8% que optan por posturas más autoritarias. La honradez es el valor al que más importancia dan más de un 70% de los educadores, seguido por el esfuerzo en los estudios y el trabajo.

Según se revela en este informe aquello del vacío generacional no existe. Y es que sólo un 3,6% de los chicos y un 2,7% de las chicas se quejan de sus relaciones con sus progenitores. El resto las califican de positivas y afirman que existe una buena comunicación en casa.

Pero, ¿qué se cuece en el interior de los hogares españoles? En la investigación de la Fundación Santa María se pone de relieve que los padres más afectuosos son los que reconocen estar más contentos y orgullosos de sus hijos.

Por el contrario, los que más marcan las distancias son los que suelen quejarse más de ellos. Es decir, el afecto o el rechazo paternal repercute directamente en el comportamiento futuro de los más pequeños.

La televisión es, como todo el mundo sabe ya, el pasatiempo compartido al que padres e hijos dedican más tiempo. Un 60% de las familias asegura ver la tele en compañía.

Pero aún hay más. Para acabar de echar por tierra el viejo mito de la falta de comunicación entre los progenitores y sus vástagos, este estudio revela que más de un 50% de los encuestados disfrutan con sus hijos de aficiones culturales, deportivas y de ocio una vez por semana, como mínimo.

Lo que no hace ninguna gracia a los padres españoles es la fiebre del consumismo, que está demasiado presente en los hábitos de conducta del sector más joven de la población. De hecho, un 67% de los entrevistados piensa que sus hijos tienen “demasiadas cosas”.

Los datos avalan esta creencia: casi un 50% de los adolescentes varones tiene un ordenador personal y un 35% cuenta con un televisor en su dormitorio. Curiosamente, estos porcentajes son muy inferiores en el caso de las féminas: 39,9 y 26,6%, respectivamente.

Tal y como se explica en el trabajo publicado por la Fundación Santa María, los preadolescentes disponen semanalmente de entre 6 y 18 euros. Eso sí, un 37,7% de las familias prefieren darles el dinero que necesiten en cada momento. Todos estos datos y muchos más se recogen en Valores y pautas de interacción familiar en la adolescencia (SM).

En casi la mitad de las familias españolas falta comunicación entre sus miembros

La Vanguardia

Santiago de Compostela. (EFE).- En más del cuarenta por ciento de las familias españolas existe poca o nula comunicación entre sus miembros, según se desprende del estudio "Jóvenes y valores, la clave para la sociedad del futuro".

La obra, presentada esta tarde en Santiago de Compostela y editada por la Obra Social "la Caixa", enmarcada dentro del programa "Jóvenes. Mucho que decir", recoge una serie de consejos de expertos que contribuyen al fomento de los valores en el ámbito familiar para prevenir conductas de riesgo a partir del diálogo y la comunicación.

Javier Elzo Imaz, catedrático de Sociología en la Universidad de Deusto y uno de los autores del estudio, destacó esta tarde, durante la presentación del libro, la importancia de la educación en el ámbito de la familia, entorno, según el profesor, "donde se dicen las cosas más importantes para orientarse en la vida".

El profesor Elzo explicó que en una sociedad cambiante y abierta y competitiva como la actual, el papel de los padres es fundamental en la educación de los hijos.

En su opinión, los padres deben actuar para que sus hijos "sean psicológicamente equilibrados, social y culturalmente insertados, éticamente responsables, capacitados para construir su futuro, dueños de sus vidas, actores y no meros espectadores, agentes activos y constructores de su destino".

En su trabajo, el sociólogo apunta cuatro modelos de familia: sobreproteccionista, que mima a los hijos en exceso; conflictiva, alcanza un 15% de las familias y donde aparecen las tasas más altas de fracaso escolar; nominal, donde se da poca o nula comunicación, y de convivencia, que supone el 20% del total y en la que se revisan las responsabilidades de sus miembros adaptándose a las necesidades de autonomía de sus hijos.

Uno de los aspectos destacados por el profesor es la obligación de los padres para encontrar espacios de comunicación familiar, en los que se debe huir de la banalidad y profundizar en temas u opiniones personales.

Para generar este espacio de comunicación, el autor sugiere momentos de tranquilidad que se puedan repetir con asiduidad, como los viajes en familia o las sobremesas en fin de semana, entre otros.

Por su parte, Carles Feixa, autor también del estudio y profesor de Antropología Social de la Universidad de Lleida, plantea que la mejor manera de iniciar un diálogo con los jóvenes de hoy en día debe partir del hecho de que cada generación vive de forma distinta la aventura de hacerse adulto.

Por último, la también autora del libro Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universidad Ramón Llull, centra su exposición en la importancia que ha adquirido la formación en los jóvenes y en el cambio docente que supone pasar de la transmisión de conocimientos a desarrollar competencias que los estudiantes deben adquirir para su progresión profesional.

Giménez-Salinas exige a los educadores una nueva visión ante los jóvenes, que les permita recrear sus valores, "una recreación -sostiene- que no supone inventar, ni destruir lo antiguo, sino