Per als esencialistes, no és la genètica ni els espermatozoides el que està a la base de ser home sinó el fal·lus. Aquest és el cas d'Eugene Monick, per a qui això és el que “els homes són”: fal·lus –que és erecció i mai un penis flàccid-. (...) El fal·lus és concebut com força originadora i (...) com element primordial de la psiques ” La noció de psiques, que utilitza Monick, prové de Carl Jung.
Jung hauria entès la psiquis “en el sentit original grec d'ànima, aquesta part de l'experiència humana que arriba a un des d'endins”, que interactua amb el “món exterior, però en cap cas com un epifenomen d'aquest”
La masculinitat seria, llavors, un món interior essencial i no un producte extern o, en els nostres propis termes, un producte social. Es tracta d'un món essencial sense història, comú a tots els homes però que els transcendeix. D'aquest món transpersonal és d'on, al no trobar un millor terme, es situa la font de la qual emana la identitat masculina. Segons Monick, si bé aquest món no li era completament ignorat abans de la seva experiència enfront del fal·lus patern, no hauria estat fins aleshores quan aquell món li fora revelat:
“Era un món que d'alguna manera jo sabia que existia, però fins a aquesta revelació no tenia cap imatge tangible que encarnés el meu incipient sentit interior (...) El i jo estàvem units dins d'una identitat masculina que tenia les seves arrels més enllà de tots dos”.
Monick ha atribuït al fal·lus una “naturalesa sagrada”, perquè per a un home “el fal·lus porta la imatge divina interior del masculí”. D'aquí que, segons aquest autor, es pugui explicar que la disminució de la nostra masculinitat s'iguali a la pèrdua de l'òrgan sexual masculí, mentre que la consecució de la virilitat s'iguali al seu ús actiu. Convertit en un “símbol religiós i psicològic”, el fal·lus “decideix per la seva pròpia compte –independentment de les decisions de l'ego del seu propietari- quan i amb qui entrar en acció”
Presentat com un “arquetip en la seva essència”, els “homes no poden –per més que desitgin el contrari- fer que el fal·lus obeeixi a l'ego. El fal·lus té la seva pròpia ment”. Així, aquest ens divinitzat i autònom, “governat per la seva pròpia llei o naturalesa interior” col·loca el tema de l'origen de la identitat masculina fora de qualsevol explicació d'origen cultural i ho ubica en aquest món-interior-transpersonal.
No obstant això, si la cultura juga un paper, en la perspectiva de Monick, es tracta d'un paper repressiu i no genètic: la cultura inhibeix la “conducta fàl·lica”. Basat en la seva pròpia experiència assenyala que abans de la seva “revelació” en el llit patern:
“El fal·lus estava reprimit en les estructures culturals de la meva socialització: educació, civisme, professió. En aquest món no hi ha lloc per al fal·lus com imatge divina; no li estava permès participar en la vida quotidiana”.
Segons ell, de la mateixa manera que s'evadeix culturalment al fal·lus “com imatge divina”, els homes estarien ocultant “el seu fuet d'autoritat i poder no exposant la seva sexualitat, els seus genitals”.
Tot i així, existiria un desig masculí de participar en la confraria masculina que venera aquesta imatge de déu. Això es concretaria en rituals de passatge com els existents a Uganda, on: “...la circumcisió masculina era motiu d'una gran celebració tribal. La circumcisió ritual era la manera com un nen es convertia en home, i calia que el jove passés la severa prova sense retrocedir ni acovardir-se”.
De manera conseqüent amb la seva postura essèncialista , Monick semblés trobar en aquests rituals no un dels factors socials que intervenen en la construcció de la masculinitat sinó, més aviat, la mostra que el món intern ha de ser tret de
la seva letargia. Altres autors, també d'inspiració jungüeana, comparteixen la idea que existeixen “estructures profundes de la psique masculina” que han de ser desbloquejades per rituals tribals homosocialitzadors.
En aquest cas serien el “patriarcat” i el “feminisme”, els qui haurien contribuït a generar aquest bloqueig o, en altres termes, a impedir una “connexió adequada amb les energies masculines profundes i instintives, amb els potencials de la masculinitat madura”, tal com hem ressenyat en altre costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada