Per  als esencialistes, no és la genètica ni els espermatozoides el que està a  la base de ser home sinó el fal·lus. Aquest és el cas d'Eugene Monick, per a qui  això és el que “els homes són”: fal·lus –que és erecció i mai un penis  flàccid-. (...) El fal·lus és concebut com força originadora i (...) com element  primordial de la psiques ” La noció de psiques, que utilitza Monick, prové  de Carl Jung.
Jung hauria entès la psiquis “en el sentit original  grec d'ànima, aquesta part de l'experiència humana que arriba a un des  d'endins”, que interactua amb el “món exterior, però en cap cas com un  epifenomen d'aquest”
La masculinitat seria, llavors, un món interior  essencial i no un producte extern o, en els nostres propis termes, un producte  social. Es tracta d'un món essencial sense història, comú a tots els homes però  que els transcendeix. D'aquest món transpersonal és d'on, al no trobar un millor  terme, es situa la font de la qual emana la identitat masculina. Segons Monick,  si bé aquest món no li era completament ignorat abans de la seva experiència  enfront del fal·lus patern, no hauria estat fins aleshores quan aquell món li  fora revelat:
“Era un món que d'alguna manera jo sabia que existia,  però fins a aquesta revelació no tenia cap imatge tangible que encarnés el meu  incipient sentit interior (...) El i jo estàvem units dins d'una identitat  masculina que tenia les seves arrels més enllà de tots dos”.
Monick  ha atribuït al fal·lus una “naturalesa sagrada”, perquè per a un home  “el fal·lus porta la imatge divina interior del masculí”. D'aquí que,  segons aquest autor, es pugui explicar que la disminució de la nostra  masculinitat s'iguali a la pèrdua de l'òrgan sexual masculí, mentre que la  consecució de la virilitat s'iguali al seu ús actiu. Convertit en un “símbol  religiós i psicològic”, el fal·lus “decideix per la seva pròpia compte  –independentment de les decisions de l'ego del seu propietari- quan i amb qui  entrar en acció”
Presentat com un “arquetip en la seva  essència”, els “homes no poden –per més que desitgin el contrari- fer que  el fal·lus obeeixi a l'ego. El fal·lus té la seva pròpia ment”. Així, aquest  ens divinitzat i autònom, “governat per la seva pròpia llei o naturalesa  interior” col·loca el tema de l'origen de la identitat masculina fora de  qualsevol explicació d'origen cultural i ho ubica en aquest  món-interior-transpersonal.
No obstant això, si la cultura juga un  paper, en la perspectiva de Monick, es tracta d'un paper repressiu i no genètic:  la cultura inhibeix la “conducta fàl·lica”. Basat en la seva pròpia  experiència assenyala que abans de la seva “revelació” en el llit patern: 
“El fal·lus estava reprimit en les estructures culturals de la meva  socialització: educació, civisme, professió. En aquest món no hi ha lloc per al  fal·lus com imatge divina; no li estava permès participar en la vida  quotidiana”.
Segons ell, de la mateixa manera que s'evadeix  culturalment al fal·lus “com imatge divina”, els homes estarien ocultant  “el seu fuet d'autoritat i poder no exposant la seva sexualitat, els seus  genitals”.
Tot i així, existiria un desig masculí de participar en  la confraria masculina que venera aquesta imatge de déu. Això es concretaria en  rituals de passatge com els existents a Uganda, on: “...la circumcisió  masculina era motiu d'una gran celebració tribal. La circumcisió ritual era la  manera com un nen es convertia en home, i calia que el jove passés la severa  prova sense retrocedir ni acovardir-se”. 
De manera conseqüent amb la  seva postura essèncialista , Monick semblés trobar en aquests rituals no un dels  factors socials que intervenen en la construcció de la masculinitat sinó, més  aviat, la mostra que el món intern ha de ser tret de
la seva letargia.  Altres autors, també d'inspiració jungüeana, comparteixen la idea que existeixen  “estructures profundes de la psique masculina” que han de ser  desbloquejades per rituals tribals homosocialitzadors.
En aquest cas  serien el “patriarcat” i el “feminisme”, els qui haurien contribuït a generar  aquest bloqueig o, en altres termes, a impedir una “connexió adequada amb les  energies masculines profundes i instintives, amb els potencials de la  masculinitat madura”, tal com hem ressenyat en altre  costat.
  
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada