Una de les principals corrents teòriques de les quals s'han derivat explicacions sobre la condició masculina, és la d'orientació sociobiologista. Per als sociobiologicistes també anomenats diferencialistes, el comportament humà s'explica en termes d'herència genètica i de funcionament de les neurones.
Hereus de les tesis de Darwin, creuen que la conducta humana resulta de l'evolució i de la necessitat d'adaptar-se. Aquestes teories sociobiològiques sostenen que "els sexes no estan fets per entendre's sinó per reproduir-se". De gran atractiu pels qui defensen el caràcter natural i inevitable del patriarcat , aquesta corrent considera que la condició dels homes és innata i ve donada pels espermatozoides –així com la de les dones pels ovaris- i, per tant, pemet defensar l'existència d'un etern masculí. Els homes estan en "competència inevitable per la possessió del potencial reproductiu limitat de les femelles", extrapolant models de comportament basats en la naturalesa. Seria la capacitat donada per la força i l'agressivitat el que compte en aquesta competència i només els que posseeixen tals atributs aconsegueixen imposar-se.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada