Ets un hikikomori? (qüestionari)

Fuente: http://www.hikikomori.cat/

del 20 de desembre de 2008 al 25 de gener de 2009

Castellano

Una realitat cruenta: adolescents que decideixen tancar-se a les seves habitacions i no sortir-ne durant anys. Televisió, escoltar música, navegar per la xarxa i evadir-se amb videojocs són la seva única motivació. Però, tot i aquesta renúncia a la vida, fora, la vida segueix endavant. I és això, justament, el que passa a “Hikikomori”: la vida ara segueix passant mentre ell ha decidit prémer el botó de pausa. Pare, dos companys d’estudis i una kogal*, la seva germana, seran els que transitaran per davant la porta de l’habitació de l’Hikikomori.

*kogal: joveneta adolescent que per pagar els seus capricis, ven les calces brutes a homes que volen olorar-les.

Títol: Hikikomori
Autor: Jordi Faura
Direcció, escenografia, il·luminació i vestuari:
Jordi Faura i Abel Coll

Adjunt a escenografia i il·luminació: Roc Lain
Adjunta a vestuari: Gimena Busch

Repartiment

Georgina Latre
Jordi Martínez
Àngels Poch
Mingo Ràfols (Cia. Teatre Romea)
Enric Rodríguez
Pau Vinyals

ATREVEIX-TE A CONTESTAR!!!!!

Com a mínim un dia a la setmana m'agrada... sortir a passejar tancar-me a l’habitació 24 h anar a sopar amb els amics Quan arriba l’hora de sopar... normalment no sopo. Al llarg de la tarda vaig fent excursions a la nevera li demano a la meva mare que em porti el sopar a l’habitació m’agrada sopar amb la família i parlar de com ha anat el dia Quan arriba el divendres... necessito la “palm” per organitzar les cites amb els amics magnífica ocasió per avançar uns quants nivells en el meu videojoc preferit quedo amb els col·legues per anar al cine i fer una copa M’agrada quedar amb els amics... i quants més amics millor més de tres és una multitud no suporto quedar amb més de tres amics Encara visc a casa els pares... i penso viure amb els meus pares fins que no trobi una feina estable com a mínim fins als trenta! No, me’n vaig anar abans dels vint...

Visc amb els meus pares i treballo... i col·laboro econòmicament a casa meva i aprofito per estalviar de cara al futur els diners que guanyo són per a mi A casa meva... col·laboro amb les feines de la casa m’obliguen a fer algunes feines com desparar la taula i altres m’ocupo jo principalment de la feina domèstica Quan tinc un problema personal... el parlo amb els amics i la parella em tanco uns dies a l’habitació fins que se’m passi prefereixo no parlar-ho amb ningú A la meva habitació hi ha: ordinador, televisió i videoconsola ordinador un despertador Quan arriben les vacances de Nadal... magnífica ocasió per retrobar la família i els amics em fastigueja haver d’anar a reunions familiars només penso a tancar-me a casa i no sortir fins al 10 de gener

Qui és qui? Les identitats a debat

Font: http://www.dracmagic.cat/ConstruintMirades/menu03.html TALLERS DE DRAC MÀGIC

A Joves i sèries observem com es construeix la imatge de la joventut segons les diferents sèries i programes televisius. Són tots els joves iguals? Per quin motiu, en alguns casos, es dóna una imatge del jovent totalment despreocupada? I, contràriament,com és que en d’altres casos passa a ser seriós i responsable? Qui són els herois absoluts dels discursos publicitaris? A qui s’autoritza a presumir de l’últim model automobilístic, de promocionar colònies i desodorants que fan tornar boig a qualsevol? Contràriament, qui està comprant sempre productes light? A Salut o estètica? t’oferim la possibilitat d’analitzar-ho i contestar-ho, i a Reinventar la publicitat a més a més tindràs l’oportunitat d’idear el teu propi espot tot superant els diferents prejudicis. Us heu fixat mai que l’ús espectacular de la violència moltes vegades s’utilitza com a valor positiu i de promoció, sobretot en els diferents programes televisius? Anima’t, sigues exigent amb com se t’informa de la realitat. A Violència i informatius, us ensenyem a fer-ho! Per cert, per què les dones són un dels col·lectius sobre els que recau més una representació espectacular de la violència? A La representació de la violència contra les dones observarem que les dones quasi sempre són representades com a objectes, susceptibles de ser maltractades. I és que, com dèiem, conèixer com es construeix l’Imaginari televisiu és un dels exercicis més importants que tots i totes hem d’aprendre a fer.