dijous, 6 de novembre del 2008

Diferenciació sexual: SEXE GONÀDIC

Continuació de sexe genètic

SEXE GONÀDIC

Al voltant de la sisena o setena setmana comença la diferenciació gonadal, que és activa en XY i passiva en XX.

El gen SRY


L'inici de la masculinització de l'embrió depèn -segons els descobriments realitzats en la dècada de 1990- del gen SRY del cromosoma Y (el nom deriva de l'expressió “Sex-determining Region Y”: Regió determinant del Sexe en el cromosoma Y).


Sabies que...


Com es tracta d'un gen que està situat en la zona diferencial del cromosoma Y, però molt pròxim a la regió apariant, poden produir-se errors en la meiosi associada a la gametogènesi, de manera que el gen SRY no sigui present en els gàmetes de tipus Y, i que formi part dels gàmetes de tipus X. Això explica l'existència de homes XX o de dones XY, quelcom poc freqüent, però, constatat com pot comprovar-se en l'estudi que citem a continuació:


Gen SRY y ausencia de tejido testicular en una mujer 47XYY con disgenesia gonadal, John Jairo Rojas, M.D., William Jubiz, M.D., Carolina Isaza, M.D., M.Sc.; http://colombiamedica.univalle.edu.co/Vol36No1/cm36n1a6.htm


Desenvolupament de les estructures reproductores internes (6a-7a setmana)



Esbossos gonadals i dels genitals interns d'un embrió en el període indiferenciat del desenvolupament sexual.


Les gònades no mostren particularitats d'un o altre sexe. En ambdós sexes, s'observa la coexistència dels conductes de Müller i de Wolff que, orientats paral·lelament, desemboquen en la cloaca.

(Modificat amb permís de : Moore KL, Persaud TVN : Embriologia clínica. Mèxic : McGraw-Hill Interamericana Editors, 1999).


Com succeeix en els altres mamífers, els embrions posseeixen els conductes de Wolff i de Muller que desemboquen paral·lelament en la claveguera.

Arribat el moment, i si no actua el gen SRY, els conductes de Muller es transformarien en les trompes de Fallopio, l'úter i la part interna vagina, al mateix temps que es produiria la regressió dels conductes de Wolf.

Però, la presència del SRY provoca l'aparició de les cel·lules de Sertoli que segreguen hormona anti-Mülleriana (AMH) i que comencen a formar cordons espermàtics a partir de la 6a o 7a setmana. La regressió dels conductes de Müller, s'acompanya de la transformació dels conductes de Wolff en epidídim, conducte deferent, vesícules seminals i conductes ejaculadors.

Per saber més...

Les gònades dels mamífers estan compostes per les cèl·lules germinals (es a dir, que donen lloc als gàmetes) i per tres tipus de cèl·lules somàtiques:

- les cèl·lules suport (cèl·lules de Sertoli en mascles, que segreguen hormona anti-Mülleriana (AMH), i cèl·lules fol·liculars o granuloses en femelles),

- les cèl·lules del estroma o intersticials que donaran lloc a les cèl·lules esteroidogèniques (cèl·lules de Leydig, que segreguen testosterona, en mascles, i cèl·lules tecals en femelles),

- i cèl·lules del teixit connectiu.

Com ja hem dit, el pas de la gònada indiferenciada a la gònada diferenciada com a masculina (testicle) depèn especialment de la hormona anti-Mülleriana (AMH) produida per les cèl·lules pre-Sertoli en els mascles.





Regulació hormonal de la diferenciació sexual fetal. El testicle fetal posseeix dues poblacions cel·lulars amb funció endocrina: les cèl•lules de Leydig i les cèl·lules de Sertoli.

La transformació futura dels conductes de Müller en trompes de Fallopio, úter i vagina (gónades internes femenines) i del si urogenital i la genitalia externa inicial en vestíbul vaginal, clítoris i llavis menors i majors (genitalia externa) és un procés de desenvolupament programat que no necessita inductor. En aquest cas també es produirà la regressió dels conductes de Wolff.

La presencia del gen SRY desencadenarà la masculinització. La hormona anti-Mülleriana (AMH) sintetitzada por las cèl·lules de Sertoli provocarà la regressió dels conductes de Müller. dels esbossos de l'úter, dels tubs uterins i de la porció superior de la vagina,

La testosterona, segregada per les cèl·lules de Leydig produirà la transformació dels conductes de Wolff en epidídim, conducte deferent, vesícules seminals i conductes ejaculadors. Més tard -sexe fenotípic*-, el si urogenital i la genitalia externa inicial es masculinitzarà transformant-se en pròstata, escrot i penis també per efecte de la testosterona, ara convertida per la reductasa en dihidrotestosterona (DHT).


Producció d’andrògens


Les gònades, com ja hem vist, segreguen hormones directament al torrent sanguini, que són decisives en el procés de diferenciació sexual.

Les hormones produïdes pels testicles reben el nom d’andrògens, el més importants dels quals és la ja citada testosterona, que influeix tant en el desenvolupament de les característiques físiques masculines, així com en la motivació sexual.

Si, per absència de gen SRY, no es produeix la masculinització, apareixeran ovaris que produiran dues tipus d’hormones: estrògens i progestògens. El més important dels estrògens és l’estradiol, implicat en el desenvolupament de les característiques físiques femines i la regulació del cicle menstrual. Dels progestògens, destaca la progesterona que influeix també en el cicle menstrual i en el revestiment interior de l’úter com preparació per a l’embaràs.


Article de consulta

DIFERENCIACIÓN SEXUAL EMBRIO-FETAL: DE LAS MOLÉCULAS A LA ANATOMIA


Continuació a SEXE FENOTÍPIC