dilluns, 4 d’abril de 2011

Fuetades al llit

FONT: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/fuetades-llit/961020.shtml 

DEFENSORA DE LA IGUALTAT

Lliga'm. Fueteja'm. Tot té el seu context i és trampós oblidar-ho. Unes fuetades al llit deslegitimen una persona d'un tracte digne en la vida? Tots tenim dret a elegir sobre les maneres i els moments.

Fuetades al llit

Diumenge, 3 de abril del 2011

Eva Peruga Defensora de la Igualtat d'EL PERIÓDICO.

«¡Como a una cola de caballo, átame a los cometas, y azótame! / Y que mi cuerpo se desgarre en las puntas de las estrellas». En aquest retall en castellà del poema La flauta de las vértebras, del realista soviètic Vladímir Maiakovski, lligar i fuetejar són verbs amb força, que aquesta setmana han sonat menys lliures i acusadors al ser pronunciats per una dona, la cantant Rihanna, perquè les seves fantasies sexuals amb ells es van escriure acompanyant la denúncia i el triomf judicial contra la seva exparella per maltractament. Darrere la vinculació dels dos fets s'hi amaga una intencionalitat.

Es pot dir que una persona masoquista a l'alcova es mereix el maltractament en la seva vida o que li ha d'agradar? Sens dubte, la majoria respon amb un no, ja que és capaç de discernir entre una pràctica sexual escollida entre persones adultes i l'abús violent exercit contra la llibertat d'una altra persona, allò de «la vaig matar perquè era meva» sense anar més lluny. A Rihanna, al llit, segons deixa clar, li agrada el mateix que a més persones del que ens pensem i imaginem. Un comportament que, segons alguns cànons mèdics, només es converteix en parafília quan és freqüent o constitueix l'única via de plaer. La cantant admet ser masoquista, i valora negativament aquest fet després d'atribuir-lo als maltractaments que va patir en la infància.

La sexualitat de l'artista i les vivències amb les quals s'elabora semblen atrapades en el temps com Bill Murray. La noia està atrapada perquè el seu és un patró sexual calcat d'una realitat construïda amb paràmetres masculins. La famosa enveja de penis explicitada per Sigmund Freud és un exemple de la carcassa teòrica que sustenta l'existència d'un ésser central en la vida, l'home. Encara que algunes de les seves deixebles van intentar arreglar-ho amb l'anomenada enveja de l'home pel cos de la dona, i altres, com Karen Horney, van renegar directament de la teoria sobre el membre de l'home.

La polèmica sempre sorgeix amb el cos forçat a ser secundari davant la centralitat del penis i que els homes volen decidir el plaer. Quan les diferències semblen bastant clares. Quan els mecanismes difereixen i no només per la biologia. Aquest control, propi de les societats patriarcals i prolongat a través de les diferents fases del coneixement científic sobre la reproducció, es vertebra a través d'un únic model sexual i, també, de les desviacions assenyalades per metges i capellans. La llibertat d'elecció, com passa amb l'exemple de la cantant, és el principi.

La diferència comença per les paraules, per la seva definició. Els arguments, els discursos, acaben qualificant els desitjos, orientant les tendències i definint el que resulta gustós. Termes com pornografia ja no són monosèmics. Contra aquesta concepció masculina d'una representació de l'obscenitat, poc subtil i degradant, sorgeixen propostes a la demanda femenina. En aquest cas, la seva mirada és més que mai complementària i diferent de la masculina.

Dit i fet. L'editorial francesa Leduc ha publicat Porno per a les dones, escrit per l'Associació Europea de Pornografia per a Dones. L'exemplar és, sens dubte, alternatiu. El seu objectiu declarat és oferir el que torna boges les dones. Res d'imatges directes de l'acte sexual ni d'homes amb postures evidents. Sí la imatge d'un home sense gota de greix passant l'aspirador o la d'un apol·lo amb uns guants de cuina en unes mans suggerents. A cada pàgina hi figura la foto d'un home així i un petit text d'atenció i afalac per a la dona. Que les escoltin i les mimin semblen els millors estímuls sexuals. Elles no són el descans del guerrer, ni ells, el de les amazones. L'associació intenta redescobrir el terme pornografia: tot el que és excitant i fa fantasiejar les dones. A tots ens sobren fantasmes. Però el verb escollir és clau.