Entre els éssers més simples de l'escala evolutiva (bacteris, algues), la reproducció es produeix asexuadament i per mecanismes molt diversos: bipartició, fragmentació, *gemmació, *esporulació, etc.
Tanmateix, els éssers més complexos, entre els quals destaquen els mamífers, es reprodueixen sexualment, és a dir mitjançant el apariament d'un mascle i d'una femella, dos individus que, entre altres diferències morfològiques, posseeixen òrgans genitals distints, amb els quals produeixen els gàmetes, o cèl·lules reproductores de la fusió de les quals sorgirà el zigot o embrió del nou ésser.
En els animals superiors, l'única forma de reproducció és la sexual, per la qual dues cèl·lules germinals (òvul i espermatozoide) s'uneixen, formant un zigot (o ou), que es desenvoluparà fins a donar l'individu adult. La reproducció sexual va ser un invent evolutiu (del que van quedar excloses els bacteris i molts organismes unicel·lulars), que garanteix que en cada generació d'una espècie van a aparèixer noves combinacions de gens en la descendència, que posteriorment serà sotmesa a la dura prova de la selecció i altres mecanismes evolutius. Les cèl·lules d'un animal procedeixen en última instància de la divisió repetida i diferenciació del zigot. Les cèl·lules somàtiques, que constitueixen els teixits de l'animal adult, han recorregut un llarg camí "sense tornada", de manera que, a diferència de les cèl·lules de les primeres fases de l'embrió, han perdut la capacitat de generar nous individus i cada tipus s'ha especialitzat en una funció distinta (a pesar que, excepte excepcions, contenen el mateix material genètic).
*Haploide (del grec haploos = simple, ploion = nau): Cèl·lula que conté solament un membre de cada cromosoma homòleg (nombre haploide = n). En la *fecundació, dos gàmetes haploides es fusionen per a formar una sola cèl·lula amb un nombre diploide (per oposició, 2n) de cromosomes
Per a més informació: http://iibce.edu.uy/uas/biomolec/meios.htm
Entre els éssers humans, les gònada o òrgans genitals femenins reben el nom de ovaris amb que produeix òvuls o gàmetes femenins, i les gònades o òrgans genitals masculins reben el nom de testicles amb els quals produeixen espermatozoides o gàmetes masculins.
Quan un òvul és fecundat per un espermatozoide, es produeix la fusió dels dos gàmetes haploides en una única cèl·lula o embrió amb nombre diploide de cromosomes, recombinant l'aportació genètica d'ambdós progenitors.
 |
REFERÈNCIES COMPLEMENTÀRIES (en castellà):
El cromosoma meiótico
 El cromosoma meiótico se forma durante la primera etapa o Profase de la 1ª división meiótica, como resultado de la aproximación y unión (apareamiento cromosómico), de los cromosomas homólogos (paterno y materno) de cada par cromosómico. | MÁS INFORMACIÓN
|
Nódulos de Recombinación
 Durante la primera etapa o Profase de la 1ª división, también se forman sobre o en el interior del Complejo Sinaptonémico, unas estructuras. Generalmente esféricas, aunque en algunas especies pueden ser alargadas, a las que se ha denominado Nódulos de Recombinación (señalados por flecha roja). Aparecen en número alto en etapas tempranas y quedan reducidos a un número equivalente al de recombinaciones concretadas por cromosoma. Es en estos Nódulos de Recombinación que se encuentran las enzimas responsables del proceso de recombinación o intercambio entre el ADN de los cromosomas paterno y materno. |  Recombinación génica
|
 Es durante la primera etapa (Profase) de la primera división de la meiosis que se produce la Recombinación Génica. Al aparearse los cromosomas homólogos, mediados por una estructura denominada Complejo Sinaptonémico, (ver imagen), se ponen en contacto el ADN de las moléculas de ambos cromosomas, en zonas o genes que transportan información similar (alelos). Durante esa etapa se produce un elevado número de de fracturas en las moléculas del ADN, que posibilitan que, al repararse en forma controlada, (Recombinación), se produzca de uniones entre las moléculas en forma cruzada, generándose moléculas que tienen entremezclados fragmentos del ADN de origen materno y paterno.  Recombinación.Al separarse los cromosomas homólogos, se habrán producido un número bajo de Recombinaciones, al menos 1 por cromosoma, en cromosomas largos pueden llegar a 5 o 6. De esta manera, los cromosomas que entran en la 2ª división meiótica, ya tienen una mezcla al azar del material genético materno y paterno. En este proceso de recombinación participan unas estructuras llamadas Nódulos de Recombinación, en los que se encuentran las proteínas responsables del proceso. | Segunda división meiótica
|
Segunda división meiótica
 En la segunda división, se separan las dos cromátidas que constituyen cada cromosoma (elementos duplicados que constituyen cada cromosoma). Como consecuencia de esa doble división se producen 4 células que contienen la mitad del número cromosómico característico de la especie (células haploides). | Formación de los gametos
|
Sabem que el sexe quedarà llavors determinat per la dotació del parell de cromosomes vint-i-tres, identificat com XX en les dones i *XY en els barons.
 Espermatozoide a sobre la membrana d'un òvul | ||
| | |
Font: http://www.xtec.es/~jgurrera/imatges.htm
L'òvul o gàmeta femení aporta només la dotació X al parell de cromosomes vint-i-tres del futur embrió, però els espermatozoides poden aportar en igual proporció (50%) tant la dotació X, com la dotació I, perquè són fruit de la meiosi del parell *XY. Si el zigot o embrió tenen finalment una dotació XX, desenvoluparà caràcters femenins. Si la seva dotació és *XY, desenvoluparà caràcters masculins.
Cromosoma X (gran) i cromosoma Y (petit)
Font: http://www.xtec.es/~jgurrera/imatges.htm
Lectura complementaria:
El cromosoma Y, que només ho posseeixen els homes, no és més que un X que amb el pas de l'evolució humana, s'ha anat degenerant més o menys, com la costella d' Adam de la qual va sortir Eva, només que aquí ha ocorregut el contrari: l'I vi de la “costella” femenina de X
Per ENRIQUE BUITRAGO POLANCO
Font: http://www.xtec.cat/ies-mediterrania-castelldefels/contracorriente/cyt.htm#E
Segons un article publicat en la revista anglesa Nature, referència per a la comunitat científica en tot el món, dos equips de genetistes han desvetllat els secrets d'una de les més misterioses i complexes estructures genètiques dels mamífers: el cromosoma X, un dels 46 novelos de ADN on romanen les informacions que defineixen a l'espècie humana.
Ha estat descobert que el X funciona de manera diferent en organismes masculins i femenins, el que podria explicar bona part de les diferències biològiques entre els sexes.
També se sap que existeix una varietat enorme de perfils genètics entre les dones, al contrari que en els homes. I que altre cromosoma, l'I, el qual només ho posseeixen els homes, no és més que un X que amb el pas de l'evolució humana, s'ha anat degenerant.
Entre els 46 cromosomes instal·lats en el nucli de cada cèl·lula humana, el X i l'I són els quals defineixen el sexe de l'individu i altres característiques. Les dones porten el parell XX, i els homes, el parell *XY. A pesar que treballen en conjunt, les dues estructures posseeixen diferències. El X posseeix més de 1000 gens, mentre que el nan I reuneix menys de 100
. Això significa que la dona té molts més gens treballant que l'home i, en conseqüència, produïx una “sobredosi” de proteïnes. Per a evitar aquest excés, la naturalesa posseïx un mecanisme de compensació: quan l'embrió femení es troba en desenvolupament, un dels cromosomes XX és “desactivat”. Així, els gens femenins garanteixen una igualtat genètica entre els dos sexes.
Els biòlegs Laura Carrel, de la Universitat de l'Estat de Pennsylvania, i Huntington Willard, de la Universitat Duke (ambdues dels Estats Units) han comprovat que tot just 75% dels gens del X inactiu en les dones són efectivament silenciats. Entre els restants, 15% es mantenen bé “desperts”, i els altres 10% poden ser activats en algunes cèl·lules, i desactivats en unes altres. Els biòlegs nord-americans han comprovat també que aquest procés d'encén- apaga no concerneix necessàriament als mateixos gens. Es podria dir que l'organisme femení té una espècie de personal- “stylist” genètic, que aporta a cadascuna d'elles característiques úniques. Gens d'això ocorre en els homes: com tot just posseïxen un únic X, aquest no pot ser desactivat.
Encara no se sap de les conseqüències bioquímiques d'aquestes disparitats genètiques, però és probable que l'encén- “apaga” aleatori exerceixi algun paper fonamental en el sorgiment d'algunes malalties hereditàries. Per a guarir-les i prevenir-les, seria necessari identificar els gens relacionats i entendre els mecanismes que controlen l'acció de cadascun d'aquests gens.
Altre treball publicat per la revista Nature porta una idea dramàtica en termes d'evolució de les espècies, al confirmar una hipòtesi aixecada fa tres dècades: la que el cromosoma I va sorgir de la mutació d'un cromosoma X, fa 300 milions d'anys.
En aquest treball, l'equip de biòlegs de l'Institut Sanger, d'Anglaterra, va seqüenciar els gens alineats al llarg del X i va comparar aquesta seqüència amb l'ordre en la qual els gens apareixen en I. Es va descobrir que, en diversos trams, coincideixen. El que significa que, en un passat ja remot, només existien gens del tipus X. (O sigui, I va néixer de X). Més o menys, com la costella d'Adam de la qual va sortir Eva, només que aquí ha ocorregut el contrari: l'I vi de la “costella” femenina de X.
Es creu que aquest procés es va donar quan, en una de les recombinacions genètiques que ocorren a cada generació, un X va ajuntar algunes “instruccions” de les particularitats masculines – per exemple, la producció d'espermatozoides. Per alguna raó, aquest conjunt d'instruccions va ser transmès de generació en generació. El X modificat, llavors, a poc a poc va ser perdent trossos i transformant-se en un I, deixant per a l'altre X la responsabilitat de passar endavant la major part de les característiques sexuals. Aquesta és segurament la causa del perquè els homes actuals posseeixen en l'I tot just 78 gens. Aquesta divisió desequilibrada de responsabilitats té el seu cost: com no és possible “apagar” el seu X, els homes tenen més probabilitats de desenvolupar malalties transmeses per aquest. Encara no es coneixen tots els gens capaços de generar malalties, però aquestes seqüències segurament ajudaran a identificar-los més ràpidament.
http://www.xtec.es/centres/a8047480/contracorriente/cyt.htm#C
Presentacions en format ppt o pdf relacionades amb el tema
Etapes de la diferenciació sexual (enllaç)
Pàgina web amb continguts clars, però que demostra poca sensibilitat en alguns dels seus materials gràfics (castellà):
(Fitxer comprimit de Word per a Windows)
El conocimiento de la existencia de dos cualidades distintas -sexos- en los animales en lo referente a la procreación es tan antiguo como el hombre mismo. Estas cualidades tienen como consecuencia general el apareamiento de dos tipos de individuos diferentes, uno de los cuales -el sexo femenino- concibe la descendencia (no es éste el caso de los peces) mientras que el otro actúa como fecundante: es el sexo masculino.
El tratamiento del sexo en la especie humana se puede abordar desde diversas perspectivas. Así, se hace referencia al sexo genético (constitución cromosómica sexual XX o XY), al sexo gonadal (ovario o testículo), al sexo genital (útero, vagina, etc. o próstata, escroto, pene, etc.), al sexo psicológico u orientación sexual (comportamiento heterosexual, homosexual o transexual) o al sexo social o de género (rol femenino o rol masculino).
Sexo genital: siempre habrá una diferencia ( Fuente: G.H. Valentine.1969. The chromosome disorders. An introduction for clinicians. William Heineman Medical Books Ltd. London
En esta primera parte del tema "Genética y sexualidad humana" se hará referencia exclusivamente a las bases biológicas y genéticas del sexo, dejando para la segunda parte el estudio de las posibles bases genéticas y biológicas de algunos comportamientos sexuales como son la homosexualidad y la transexualidad, así como algunas consideraciones de tipo ético...(seguir a l'enllaç)
EDUCACIÓN INTEGRAL DE LA SEXUALIDAD EN LA ADOLESCENCIA
Dra. Zelmira Bottini de Rey IAE - AUSTRAL 24 de agosto 2004.
EDUCAR
Educare : “conducir”, llevar al hombre de un estado a otro.
Educere : “extraer”, sacar algo de dentro del hombre.
-----
PERSONA
Unidad bio – psico- espiritual, una presencia conciente y creadora en el mundo, confiada a su libertad y responsabilidad, en medio de otras personas con las que no solo debe convivir, sino autoconstruirse mediante la interacción con ellas y responder así al llamado de una misión trascendente.
-------------------
PERSONA
UNIDAD SUBSTANCIAL DE CUERPO Y ESPÍRITU.
La persona es corporal
El cuerpo es personal
---------------------
PERSONA
UNIDAD SUBSTANCIAL DE CUERPO Y ESPÍRITU CORPOREIDAD.
Principio de encarnación.
Principio de identificación.
Principio comunicación.
Límite.
Medio de intervención.
------------
PERSONA
UNIDAD SUBSTANCIAL DE CUERPO Y ESPÍRITU.
Unidad en el ser → Unidad en el obrar
Integralidad : Orden por el que unas partes se armonizan entre sí, constituyendo una unidad desde su pluralidad; dicho orden evita que las diferentes partes entren en conflicto y generen contradicciones destruyendo al ser así compuesto.
Genitalidad. Dinamismo erótico. Dinamismo amoroso.
-------------
DISTINGUIR CONDICIÓN SEXUADA.
propia de todo ser humano.
ACTIVIDAD SEXUAL.
unos años de la vida.
no es obligatoria.
--------------
Características de la Sexualidad Humana
♣ No programación del comportamiento sexual.
Reducción de los instintos (influencia hormonal).
Extensión de estímulos no instintivos.
Sin límite de tiempo.
Sin límite de objeto.
Memoria. Imaginación.
♣ Posible disociación de fines.
Amenaza. Oportunidad.
Puro placer //area de humanización //Pura función.
----------
RELACIONES SEXUALES HUMANAS
EXPRESIÓN DEL AMOR.
PROCREACIÓN.
PLACER.
---------------
PREMISAS
El sexo NO se elige.
El sexo NO se cambia.
Las diferencias NO son deficiencias.
Los sexos SON recíprocos y complementarios.
--------
SEXO
Aspectos biológicos
♂ ♀
GENÉTICO.
CROMOSÓMICO.
GONADAL
HORMONAL.
GENITAL.
--------------
SEXO HORMONAL ♂
El testículo cumple una función específicamente diferenciadora en el sentido masculino.
La testosterona, hormona prenatal, interviene activamente en la diferenciación sexual del sistema nervioso central.
Las hormonas prenatales tienen una influencia determinante sobre aquellas vías nerviosas que luego, durante la vida de adultos, intervendrán como factores reguladores de la conducta sexual.
------------------
Desarrollo de la sexualidad (Garcia Hoz)
Discriminación social
Discriminación genital
Comienzo de la identificación
Identificación – Aceptación
Búsqueda de un ideal
Personificación del ideal
------------------------
Aspectos Psicológicos
– Identidad sexual (Aquilino Polaino)
El sexo psicológico supone la convicción íntima, firme de pertenencia a un sexo determinado.
Dimensiones :
1. Sexo asignado y atribuído.
2. Sexo comportamental.
3. Sexo vinculado al esquema corporal.
4. Identificación,complementación y evitaciones de
estereotipias sexuales.
5. Sexo identificado y sexo reconfirmado.
6. Roles sexuales.
7. Sexo aprendido a través de la práctica.
----------------
SEXO COMPORTAMENTAL
Conjunto de rasgos, gestos, atributos y hábitos de comportamiento que integran, en definitiva, el estilo comportamental de cada persona, enfatizándose en dicho estilo aquellos eventos, más vinculados con la identidad de género.
Importante el contexto cultural y los modelos de aprendizaje de la infancia.
“Paquete de rasgos”.
Hoy modelos más flexibles, permeables y versátiles : aumento de frecuencia de trastornos y dificultades para la identidad sexual.
Valor de algunos “usos” sociales.
-----------------------
SEXO IDENTIFICADO
Conjunto de rasgos, actitudes, conducta verbal y gestual, motivaciones, códigos axiológicos, etc. que a lo largo del desarrollo psicosexual una persona ha ido encadenando e integrando como realidades predicables de su propio sexo y, por tanto, como rasgos pertenecientes a su identidad de género.
--------------------
SEXO RECONFIRMADO
Robustecimiento que se produce de la identificación sexual con ocasión de las interacciones con compañeros del mismo y de distinto sexo durante la adolescencia.
La reconfirmación de la identidad sexual es un modo de expresar la coherente validez social de la conducta sexual del adolescente en su medio, así como la confirmación de la deseabilidad social de la imagen dada por él en lo relativo a su propio sexo.
--------------------
ROLES SEXUALES
CONJUNTO DE CONDUCTAS Y ACTITUDES QUE, DEPENDIENDO DE FACTORES DE MUY DIVERSA ÍNDOLE (DE LO BIOLÓGICO A LO SOCIOCULTURAL), CONFIGURAN UN ESTILO DE COMPORTAMIENTO SEXUAL PROPIO DE UN DETERMINADO GÉNERO.
------------------
ROLES SEXUALES
Los roles sexuales masculino y femenino están abiertos y son también permeables a la acción del cambio cultural.
Necesidad de que el varón y la mujer continúen adoptando conductas complementarias que garanticen la satisfacción sexual de cada uno de ellos.
Posibles consecuencias de la confusión e inversión de los roles sexuales tradicionales.
“Imperativos procreativos”.
La biología parece ser más tenazmente conservadora de la identidad sexual que la versatilidad comportamental y sociocultural.
-----------------------
RECIPROCIDAD VARÓN / MUJER
ENRIQUECIMIENTO MUTUO
Pleno desarrollo de la personalidad.
Cumplimiento de las funciones específicas.
Logro de equilibrio en la sociedad y en la cultura
------------------------------
FEMINISMO DE GÉNERO
Constructivismo filosófico
La realidad se gesta en la interacción del hombre con el medio.
Es posible negar una realidad objetiva.
Se confunde género con rol en la formación de la identidad sexual; se postula que el género es cultural; se niega la verdad respecto del varón o de la mujer intentando legitimar otras formas de vivir la sexualidad en pareja
---------------------
HOMOSEXUALIDAD
ESTADO PERSISTENTE, POSTADOLESCENTE, EN QUE EL OBJETO SEXUAL ES UNA PERSONA DEL MISMO SEXO Y AL QUE ACOMPAÑA AVERSIÓN DE DIFERENTES GRADOS A MANTENER RELACIONES CON MIEMBROS DEL OTRO SEXO
---------------
HOMOSEXUALIDAD
No se ha encontrado una causa genética.
El homosexual se identifica con su sexo anatómico.
Elige para realizar su sexualidad personas del mismo sexo.
-----------------------
EDUCACIÓN INTEGRAL DE LA SEXUALIDAD
QUIÉN.
CUÁNDO.
CÓMO.
DÓNDE.
QUÉ.
---------------
PADRES EDUCADORES.
Educan por lo que son, hacen, dicen.
Modelos identificatorios de los hijos.
Referentes válidos. Presencia.
Información verbal familiar.
-------------
PADRES.
Develan los misterios de la vida.
Ideal global del mundo: lo que es bueno/malo; lindo/feo; verdadero/falso.
Sentido de la gratuidad, solidaridad, generosidad.
Conciencia moral/ juicio crítico.
Prevención de situaciones.
Respuesta a las inquietudes.
------------
INFORMACIÓN
♣ Información no verbal.
♣ Información verbal familiar.
Asistemática. Espontánea. Personalizada.
Tiene en cuenta el interés actual y las necesidades afectivas.
Papel protector. Prepara para el futuro.
----------------------
EDUCACIÓN INTEGRAL DE LA SEXUALIDAD
Comunidad Educativa
Article de consulta
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada