SEXE I GÈNERE. INTRODUCCIÓ

DEFININT TERMES


SEXE

La diferencia entre homes i dones sembla obvia perquè a l’espècie humana, com a la resta dels animals heteroics* el dimorfisme sexual es notable. L’ésser humà adult de sexe masculí es caracteritza pel volum de la seva massa muscular i els seus genitals externs (penis testicles), mentre que l’ésser humà de sexe femení té un cos més lleuger i gràcil, malucs prominents, pits pronunciats, vagina i úter.

I tots sabem que aquestes diferències estan associades en el cas de l’home a la capacitat de produir semen i fecundar a la dona i, en el cas de la dona, a la capacitat de produir òvuls fecundables, engendrar, donar a llum i alletar un nadó.

Si a aquestes diferències més evidents, afegim una altre menys patent com és tipus d’hormones predominant en cada sexe (la testosterona en el sexe masculí, i els estrogens en el sexe femení), pràcticament hem esgotat els trets distintius indiscutibles i fonamentals a nivell biològic.

Tanmateix, es tendeix a agregar als anteriors trets psicològics i conductes en absolut evidents que, en realitat, no deriven dels factors biològics, sinó del que en el nostre entorn cultural s’espera un home o d’una dona. Per exemple, s diu que els homes són freds, durs i durs i independents, les dones, emotives, sensibles i depenents. Aquests trets distintius que s’imposen com a evidents però que difícilment es poden demostrar es relacionen amb el que s’entén per gènere.


GÈNERE

Aquest terme començà a utilitzar-se sobretot a partir de la dècada de 1970 i fa referència a les idees i expectatives dominants en el nostre medi sobre el que és o ha de ser un home o una dona: les característiques o habilitats típicament masculines o femenines; les normes compartides sobre com s’ha de conduir un home o una dona en diverses situacions, etc.

Aquestes idees i expectatives es transmeten a través de la família , de l’escola, de les institucions religioses, polítiques, culturals , dels centres de treball dels mitjans de comunicació i de la publicitat, i es reflecteixen en la posició que ocupen i les activitats que realitzen els homes i les dones en la nostra societat.

Si bé, naixem barons o dones i, per tant, amb un determinat sexe biològic, la consideració del que és masculí o femení deriva d’un complex procés de socialització. Cada societat construeix els significats particulars del que es considerarà com a masculí o femení en un moment històric i en un context històric determinat.


SEXE : Masculinitat o feminitat biològica.

GÈNERE: Característiques psicològiques i socioculturals associades amb el nostre sexe.

ORIENTACIÓ SEXUAL: Atracció per individus de l’altre sexe (heterosexual) o del mateix sexe (homosexual).

IDENTITAT DE GÈNERE: Forma de percepció personal sobre la pertinença al gènere masculí o femení.

SOCIALITZACIÓ: Procés mitjançant el qual una societat transmet expectatives de conducta als individus.

ROL DE GÈNERE: Sèrie d’actituds i conductes que es consideren normals i apropiades en una determinada cultura per als individus de determinat sexe.

ESTEREOTIP DE GÈNERE: Conjunt de generalitzacions bastant rígid i coherent sobre els trets que caracteritzen als homes o a les dones dominant en una determinada cultura i moment històric. Per exemple, en el nostre entorn, des de l’estereotip de gènere fins ara dominant es considerava a les dones emotives, sensibles, amables, sol·lícites, dependents, vulnerables, preocupades pel seu aspecte extern, poc interessades en la tècnica, orientades a la intimitat i la vida domèstica. Per contrast, als homes se’ls considerava freds, durs, agressius, independents, poc preocupats per la seva aparença, orientats a la tècnica i al món extern.

INCONFORMITAT AMB EL GÈNERE: Desacord amb les conductes masculines o femenines estereotipades en el nostre entorn.