Empar Moliner / moliner.empar@gmail.com
Llegeixo una entrevista a La Vanguardia a la psicòloga i investigadora Raquel Platero, que acaba de publicar un llibre interessantíssim, anoment Lesbiana. Discursos i representaciones, de l'editorial Melusina. A l'entrevista diu tot de coses, com que el lesbianisme no s'ha investigat a l'Estat espanyol i que s'ha banalitzat. D'acord. He llegit, doncs, amb molt de gust les seves paraules, fins que he trobat una frase que m'ha fet fregar els ulls. Diu (tradueixo): "L'homofòbia i la lesbofòbia encara són presents en qüestions d'inserció laboral".
La paraula homofòbia vol dir aversió als homosexuals. I un homosexual és un individu que sent atracció sexual envers els individus del mateix sexe. I això comprèn els homes i les dones. La part homo de la paraula homosexual no vol dir home. Un homosexual no és un "individu de sexe masculí que sent atracció pels del seu mateix sexe". Seria una mica estrany que aquest homo volgués dir home, perquè, aleshores, en quina part de la paraula es definiria l'atracció pels del mateix sexe? Homo, en aquest cas, vol dir igual. Hetero vol dir diferent. Homogeni i heterogeni.
Dir homofòbia i lesbofòbia com Raquel Platero em sembla poc rigorós. I ara algú dirà que la paraula homofòbia sembla referir-se només als gais i "invisibilitza" (ho poso entre cometes perquè jo mai faria servir aquest verb) les lesbianes. Molt bé. Lesbofòbia és una paraula necessària, perquè hi pot haver qui tingui fòbia a les lesbianes i no als gais. Però si la fas servir no pot ser juntament amb homofòbia. No pots dir homofòbia i lesbofòbia. Si vols, pots dir lesbofòbia i gaifòbia, perquè parlar d'homofòbia i lesbofòbia és com parlar dels que tenen fòbia als animals amb plomes i al mateix temps tenen fòbia als coloms.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 59. Dimecres, 25 de febrer del 2009
Entrades
