Consell de pares - 20/04/2008
Vam preguntar als membres del nostre consell de pares si era diferent educar un nen o una nena, i vam convidar la pedagoga Imma Marín perquè ens donés alguns consells.
NOIS I MASCULINITATS. Enrique Jimeno
Vam preguntar als membres del nostre consell de pares si era diferent educar un nen o una nena, i vam convidar la pedagoga Imma Marín perquè ens donés alguns consells.
Alain Touraine ha passat per Barcelona per parlar de les dones i el canvi cultural que protagonitzen
PERE VIRGILI
Alain Touraine (Hermanville-sur-mer, 1925) fa 48 anys que és director d'estudis de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales i el seu últim treball de camp l'ha portat a entrevistar una seixantena de dones i a organitzar tres sessions amb grups de debat. L'objectiu era escoltar què pensen les dones d'elles mateixes. Com que no és una pràctica gaire habitual, el resultat és sorprenent. Ha sigut traduït per Paidós amb el títol El món de les dones i, aquesta setmana, el mateix Touraine ha reunit totes les seves forces per presentar-lo a l'Institut Francès de Barcelona.
Apunta que socialment la dona es presenta sovint com una víctima, però que cap de les dones entrevistades, malgrat patir injustícies, es considerava com a tal. Per què?
Amb això no vull dir que les dones no siguin víctimes de la dominació masculina. No comparteixo la idea que hi ha una marxa lenta cap a la igualtat. Estic preocupat per la situació injusta. Les dones estan més mal pagades que els homes i encara pateixen violència, però, de tota manera, els estudis indiquen que aquestes dones no es dediquen a defensar-se, sinó que totes consideren que el més important és construir-se elles mateixes. Es concentren en la idea de ser dona, perquè aquesta és la seva gran obra i això ho fan a través de la seva sexualitat. No volen parlar de política ni de feminisme, no els interessa. En aquest sentit, les dones avancen cap a un canvi radical de referències que ens fa passar d'una visió del món a una concepció d'un mateix.
És el retorn al subjectivisme?
Es tracta de construir la pròpia personalitat i, si per això cal maquillar-se i comprar roba i fer gimnàstica, doncs es farà amb aquesta finalitat. Els homes es pensen que és per seduir-los, però és per agradar-se elles mateixes. L'home es fa home a través de la feina, de la guerra, de la responsabilitat; la dona viu una relació més profunda amb ella mateixa, és a dir, amb les forces de la vida i de la mort amb què un es confronta quan s'encara amb el seu ésser.
¿Els homes ja no són l'objectiu final de les dones?
Les dones entrevistades van dir que la seva meta era construir-se a si mateixes. Deien que una relació amb un home podia ser molt positiva, però mai van acceptar la idea que la relació amb l'home fos la seva meta final. L'home és un instrument perquè les dones mantinguin una bona relació amb elles mateixes.
¿Som davant d'una transformació cultural?
El sistema de la dominació fèrria ha desaparegut, perquè no té capacitat de renovar-se. Tothom se sent malament i hi ha tendència a pensar que el món no tornarà a tenir un gran principi d'acció. Tot es reduirà a menjar icecream. Estem buscant nous equilibris, però només els trobarem si recuperem la idea de subjecte. Hi ha una sola cosa que pot canviar el món i, precisament, és crear un món no polaritzat amb igualtat i diferència a la vegada. Aquesta resposta lliga amb el moviment ecològic. Els homes han construït un món de conquesta i en el moment actual es tracta d'eliminar aquesta dimensió i donar a les dones la capacitat de proposar una cultura que tingui com a objectiu principal la recomposició d'un mateix.
¿Les dones tenen més capacitat de reconstrucció que els homes?
La dona té una consciència clara de la necessitat moral de créixer com a individu, per això es planteja estar bé amb ella mateixa. No és que les dones s'hagin d'esforçar per arribar al nivell dels homes, sinó que han de convèncer els homes perquè abandonin el somni de dominació del món que prové del segle XVII, perquè així no anem enlloc. Les dones se senten molt fortes. La seva és una transformació silenciosa, sense agressivitat.
Al llibre també explica que les dones estan més acostumades a l'ambivalència.
Cada cop hi ha més conductes ambivalents i les tries radicals es descarten. Quan hi ha dues pràctiques considerades incompatibles, per exemple, a l'hora de triar la feina o la vida personal i la família, tot es compagina i això suposa una transformació cultural profunda que s'ha d'estudiar. Les dones saben que, si no aposten fort per una carta, no tindran èxit en cap terreny, però això no les preocupa, perquè el canvi profund és que el més important no és triomfar en el món, sinó en les nostres vides, per a nosaltres mateixos.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 40. Dimecres, 21 de maig del 2008

NOIA Trets de personalitat | Relació amb un mateix | Aspecte extern | Relació amb les normes | Espais més freqüentats | Responsabilitats i ús del temps | Relacions personals | Treball | Oci | ||
| · Vital · Complaent · Deshinibida · Alegre · Divertida · Decidida · Ocasionalment tímida. · Empàtica · Sensible a les necessitats del noi. · Compassiva · Comprensiva · Emotiva · Impulsiva · Vulnerable · Submisa | · Lluita per actuar amb decisió i independència. · Es qüestiona sovint · Conviu amb els seus errors · Analitza els seus estats afectius i està acostumada a exterioritzar els seus sentiments · Sap identificar i verbalitzar els seus sentiments i estats afectius cercar l’ajuda d’una amiga quan ho considera necessari | · Atractiva, amb u n cos insinuant i ben modelat · Presumida · Coqueta, sensual, seductora i, fins tot, provocativa. · Utilitza amb relativa normalitat robes amb un cert component eròtic. · Molt composta i arreglada. · Domini selectiu de una gestualitat insinuant i provocadora. · Envoltada d’amigues amb les que comparteix les seves intimitats o comparteix una xerrameca contínua i explosives rialles de complicitat. · Ús constant de mòbil i del messenger per relacionar-se | · Qüestiona-ment freqüent i compliment crític. · CONTINUA TU LA FITXA | | | | | | ||

Nom de la sèrie, obra, anunci, etc., motiu de l’anàlisi: Nom del personatge: | |||||||||
| Trajectòries de vida 1. Exercici de responsabilitats 2. Lluita per l’ascens social 3. Irregularitat 4. Progressió constant 5. Triomfs i fracassos Referents personals 1. Pare 2. Germans 3. Altres familiars masculins 4. Mestres 5. Ídols, personatges coneguts 6. Mare 7. Germanes 8. Altres familiars femenins | Experiències inicials 1. Intensa relació amb el pare 2. Poca relació amb el pare, pare absent, distant o llunyà 3. Harmonia familiar 4. Família conflictiva 5. Pares separats 6. Família recomposta 7. Pare dominant 8. Mare dominant 9. Sobreprotecció materna 10. Importància de determinades persones de la família o molt properes 11. Experiències traumàtiques | Creences 1. Superioritat de l’home 2. Legitimitat dels privilegis masculins 3. Igualtat home- dona, però sense qüestionar el rol masculí tradicional 4. Qüestiona el rol masculí tradicional 5. Submissió pràctica a la dona viscuda com quelcom fatídic i inevitable 6. Altres... | Valors dominants 1. Autoritat 2. Ordre 3. Productivitat 4. Eficàcia 5. Bon nivell de vida 6. Bona qualitat de vida 7. Comoditat personal, hedonisme 8. Temps per gaudir de les pròpies afeccions 9. Solitud 10. Intensa relació amb els altres 11. Igualtat 12. Comprensió 13. Relacions igualitàries i harmonioses 14. Respecte a la natura i l’entorn 15. Solidaritat amb els qui pateixen 16. Cura dels altres 17. Valor del que és petit 18. Valor de la vida quotidiana | Motivacions dominants Intrínseques 1. Consecució de fites, superació, afany de transcendència 2. Experimentació de sensacions estimulants 3. Seguretat 4.Estabilitat Extrínseques 5. Satisfacció de les necessitats de la família, del grup, de la comunitat, sociabilitat 6. Poder, posició, domini i influència sobre els altres 7. Èxit, fama (reconeixement social) 8. Riquesa 9. Reconeixement i respectabilitat | Expectatives i aspiracions 1. Crear i mantenir una família 2. Trobar la parella ideal 3. Realitzar la pròpia vocació professional 4. Viure una vida plena d’experiències estimulants 5. Viure una vida còmoda i agradable 6. Triomfar professionalment 7. Triomfar socialment | Estils emocionals 1. Confiat en un mateix 2. Segur 3. Assertiu 4. Fort 5. Estable 6. Impulsiu 7. Reposat 8. Contingut 9. Dinàmic, vital 10. Fred, distant, poc emotiu 11. Reservat, ocultació i fins i tot desconeixement de les emocions 12. Empàtic 13. Sensible a les necessitats de l’altre 14. Alegre | Actitud 1. Emotiva, càlida, afectuosa 2. Desinteressada, generosa 3. Amistosa, benvolent 4. Activa 5. Passiva 6. Compassiva 7. Sol·licita 8. Exigent 9. Protectora 10. Despectiva 11. Repressora 12. Receptiva 13. Tancada 14. Continguda 15. Agressiva 16. Dominadora 17. Manipuladora 18. Interessada, ambiciosa 19. Integradora, multifocal, adaptativa 20. Racionalista, analítica, dualista, segregadora 21. Desconfiada 22. Confiada | Trets de personalitat 1. Confiat en si mateix, segur / Insegur 2. Combatiu, defensa amb vigor les seves conviccions, bel·licós / Poc combatiu, tranquil, pacífic 3. Tenaç, constant, obstinat, testarrut / voluble, vel.leitós, capriciós, inconstant 4. Individualista, egoista / preocupat pels altres 5. Autònom, autosuficient, independent... / Depenent: està molt condicionat per el parer de... 6. Reflexiu / intuïtiu 7. Pacient / impulsiu 8. Crèdul / desconfiat 9. Metòdic, sistemàtic / Poc metòdic 10. Tímid, reservat, poc comunicatiu / obert, expansiu, molt comunicatiu 11. Ambiciós / desinteressat, generós 12. Transparent, sincer, franc, lleial / caut, astut, tortuós, dissimulat, diplomàtic 13. Fort, dur, insensible / dèbil, fràgil, vulnerable, sensible 14. Inspira confiança / no inspira confiança | Aspecte, gestualitat, atributs 1. Atlètic 2. Teatral 3. Masculí 4. Femení 5. Arrogant 6. Solemne 7. Afable 8. Convencional 9. Discret 10. Llenguatge vulgar 11. Infantil 12. Actua com a líder 13. Eficaç 14. Maldestre |