Fuetades al llit

FONT: http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/fuetades-llit/961020.shtml 

DEFENSORA DE LA IGUALTAT

Lliga'm. Fueteja'm. Tot té el seu context i és trampós oblidar-ho. Unes fuetades al llit deslegitimen una persona d'un tracte digne en la vida? Tots tenim dret a elegir sobre les maneres i els moments.

Fuetades al llit

Diumenge, 3 de abril del 2011

Eva Peruga Defensora de la Igualtat d'EL PERIÓDICO.

«¡Como a una cola de caballo, átame a los cometas, y azótame! / Y que mi cuerpo se desgarre en las puntas de las estrellas». En aquest retall en castellà del poema La flauta de las vértebras, del realista soviètic Vladímir Maiakovski, lligar i fuetejar són verbs amb força, que aquesta setmana han sonat menys lliures i acusadors al ser pronunciats per una dona, la cantant Rihanna, perquè les seves fantasies sexuals amb ells es van escriure acompanyant la denúncia i el triomf judicial contra la seva exparella per maltractament. Darrere la vinculació dels dos fets s'hi amaga una intencionalitat.

Es pot dir que una persona masoquista a l'alcova es mereix el maltractament en la seva vida o que li ha d'agradar? Sens dubte, la majoria respon amb un no, ja que és capaç de discernir entre una pràctica sexual escollida entre persones adultes i l'abús violent exercit contra la llibertat d'una altra persona, allò de «la vaig matar perquè era meva» sense anar més lluny. A Rihanna, al llit, segons deixa clar, li agrada el mateix que a més persones del que ens pensem i imaginem. Un comportament que, segons alguns cànons mèdics, només es converteix en parafília quan és freqüent o constitueix l'única via de plaer. La cantant admet ser masoquista, i valora negativament aquest fet després d'atribuir-lo als maltractaments que va patir en la infància.

La sexualitat de l'artista i les vivències amb les quals s'elabora semblen atrapades en el temps com Bill Murray. La noia està atrapada perquè el seu és un patró sexual calcat d'una realitat construïda amb paràmetres masculins. La famosa enveja de penis explicitada per Sigmund Freud és un exemple de la carcassa teòrica que sustenta l'existència d'un ésser central en la vida, l'home. Encara que algunes de les seves deixebles van intentar arreglar-ho amb l'anomenada enveja de l'home pel cos de la dona, i altres, com Karen Horney, van renegar directament de la teoria sobre el membre de l'home.

La polèmica sempre sorgeix amb el cos forçat a ser secundari davant la centralitat del penis i que els homes volen decidir el plaer. Quan les diferències semblen bastant clares. Quan els mecanismes difereixen i no només per la biologia. Aquest control, propi de les societats patriarcals i prolongat a través de les diferents fases del coneixement científic sobre la reproducció, es vertebra a través d'un únic model sexual i, també, de les desviacions assenyalades per metges i capellans. La llibertat d'elecció, com passa amb l'exemple de la cantant, és el principi.

La diferència comença per les paraules, per la seva definició. Els arguments, els discursos, acaben qualificant els desitjos, orientant les tendències i definint el que resulta gustós. Termes com pornografia ja no són monosèmics. Contra aquesta concepció masculina d'una representació de l'obscenitat, poc subtil i degradant, sorgeixen propostes a la demanda femenina. En aquest cas, la seva mirada és més que mai complementària i diferent de la masculina.

Dit i fet. L'editorial francesa Leduc ha publicat Porno per a les dones, escrit per l'Associació Europea de Pornografia per a Dones. L'exemplar és, sens dubte, alternatiu. El seu objectiu declarat és oferir el que torna boges les dones. Res d'imatges directes de l'acte sexual ni d'homes amb postures evidents. Sí la imatge d'un home sense gota de greix passant l'aspirador o la d'un apol·lo amb uns guants de cuina en unes mans suggerents. A cada pàgina hi figura la foto d'un home així i un petit text d'atenció i afalac per a la dona. Que les escoltin i les mimin semblen els millors estímuls sexuals. Elles no són el descans del guerrer, ni ells, el de les amazones. L'associació intenta redescobrir el terme pornografia: tot el que és excitant i fa fantasiejar les dones. A tots ens sobren fantasmes. Però el verb escollir és clau.

"Quan el sexe és bo, només importa el 5% restant"

Sylvia de Béjar Periodista especialitzada en salut i psicologia

Ada Castells

JOSEP LOSADA

En la nostra societat ens trobem el sexe fins a la sopa: encara cal fer-ne llibres?

Sí, perquè hi ha moltes falses creences que continuen com a veritats. Precisament perquè vivim en un món molt sexual, hem d'estar molt ben informats.

Doncs juguem al joc de trencar falses creences: «A les dones no ens agrada tant el sexe com als homes».

Se'ns ha educat així. Des de petites tenim una percepció diferent dels nostres genitals. A ells se'ls permet que es familiaritzin amb els seus penis, fins i tot li posen un nom. A elles se'ls diu que no és fi que es toquin i tot es redueix a "allò d'allà baix".

«Els homes prefereixen dones dòcils».

Depèn de si són insegurs, aleshores portaran malament estar amb dones en igualtat de condicions. El paper de la dona en un segon pla s'ha perpetuat durant milers d'anys i els canvis tot just són de trenta, quaranta anys.

Però sembla que no són canvis definitius. S'ha fet marxa enrere.

Sí, el sexe s'ha convertit en una cosa pornogràfica relacionada amb la quantitat, amb la morbositat, amb l'espectacularitat, i això ens fa anar enrere. De vegades penso que hauríem de tornar a l'espelma. S'ha perdut la gràcia del misteri i el pessigolleig. El sexe oral en nenes de 14 anys és el més habitual. Passen del primer petó al llit.

Es perpetua el segon pla de la dona?

Sí, el noi actiu sexualment segueix sent el master de l'univers i la noia, la puta i la fàcil. Si una noia és sexualment activa pot perdre l'estima i el respecte dels seus amics.

Per tant, tot i la llibertat sexual, les desigualtats perduren.

Sí, perquè els pares no volen adonar-se de què està passant. S'ha de parlar i formar els nens no només perquè es protegeixin de la sida o de l'embaràs, sinó perquè tinguin bon sexe. D'això dependrà en gran part la seva autoestima. Igual que aprens un idioma o aprens a cuinar, amb el sexe també hi ha un procés d'aprenentatge. S'ha d'educar els fills tenint també present el plaer sexual.

Tornem al joc de trencar tòpics: «Hi ha dones clitorianes i dones vaginals»

Això és una bestiesa. L'òrgan sexual per excel·lència de la dona és el clítoris, però això no vol dir que la dona pugui sentir orgasmes també a la vagina. El que passa és que es pensa que n'hi ha prou amb un penis per arribar a l'orgasme i això és el que no és cert. Si no hi ha estimulació clitoriana no hi ha orgasme.

Per tant, estem anatòmicament mal fets?

Hi ha postures en què la cosa funciona millor, però tampoc se li ha de donar tanta importància a tot això d'arribar alhora a l'orgasme, tal com es veu a les pel·lícules. Això és ficció. Fer sexe és com fer una amanida: hi pots posar moltes coses. No hi hauria d'haver un model ni un manual a seguir. L'única premissa és donar-te permís per disfrutar.

Seguim: «Les dones envegem els penis dels homes»

Aquest tòpic no l'he entès mai. La dona té una capacitat de plaer tan gran que no ha d'envejar res. Probablement totes les dones són multiorgàsmiques: només cal que se segueixin estimulant, però n'hi ha que ja queden prou satisfetes i no els cal continuar. No es tracta de fer cap cursa.

«A les dones ens complauen més les flors i les paraules boniques que el sexe en si»

No hi estic d'acord: un bon clau et fa sentir molt viva, què punyetes.

«Una parella només funciona quan hi ha bon sexe»

Hi ha una frase que en certa manera és certa: quan el sexe és bo, només importa el 5% restant; quan és dolent, el 95% de les altres coses han d'anar bé. El cas és que la falta de desig pot amagar problemes de relació. En les dones això és bastant comú. Hi ha homes que es queixen que les seves dones mai no en tenen ganes, però jo els demano: tu com et portes amb ella? Hi ha molt de cabreig als dormitoris. Si els homes sabessin fins a quin punt és important que ajudin a casa per obtenir sexe, rentarien més els plats.

«Hem de tenir cossos deu per agradar als homes»

No: tu et veus tots els defectes; ells, no. Val més la capacitat de seducció que un bon físic.

«És impossible mantenir la passió amb la parella de sempre»

El sexe és desig, misteri, prohibició... el que tens a casa és la crua realitat. Si tu vols que perduri el desig, l'has de treballar per no caure en la rutina, això vol dir ser atrevit i donar espai a les teves fantasies. No tot es limita a canviar de postura. Potser el que voldries tu, també agradaria a l'altre i no t'atreveixes a dir-li-ho. Per això s'han posat tant de moda els clubs d'intercanvi i les joguines sexuals. Les parelles proven coses noves.

No és també un símptoma més de consumisme?

Està bé provar joguines sexuals però no són el súmmum. Tampoc ho és el sexe tàntric, que ara s'ha posat de moda. Tot això pot estar bé o no. El cas es permetre't obrir moltes portes.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Divendres, 2 de maig del 2008

"Mirant porno em vaig sentir molt frustrada i decebuda"

Erika Lust Directora de cinema porno, feminista i activista dels drets sexuals de les dones

David Caminada

RUTH MARIGOT

Vostè ha dirigit dues pel·lícules porno i ha escrit el llibre Porno para mujeres. Què vol explicar amb el seu llibre i les seves pel·lícules?

El porno és un món completament masculí. Està fet per homes -hi ha molt poques directores en actiu- i està pensat per a ells. El món del porno se centra en el plaer masculí. Normalment, la dona és una eina, un mitjà, perquè l'home obtingui plaer. La dona mai és el personatge principal, sinó, únicament, un objecte per al plaer masculí. Aquí comença el meu desig de fer alguna cosa diferent, en què la dona sigui al centre i es busqui el seu plaer.

Com ha reaccionat la indústria del porno?

La indústria està dominada per homes, que han reaccionat d'una manera negativa. S'han pres la crítica d'una manera molt personal. M'han titllat de "puta feminista" i, per comptes de mostrar-se disposats a debatre sobre el porno i els valors que hi apareixen, s'han limitat a parlar del meu aspecte físic i el meu cos.

El porno no tenia gaire bona premsa...

És veritat. Fins ara era vist com una cosa bruta, obscura, simplement per al club privat dels homes. Ara el porno ha sortit de l'armari i ha entrat als mèdia. Tothom coneix personatges com Nacho Vidal, Lucía Lapiedra, Rocco Siffredi i Jenna Jameson... Per això crec que cal començar a parlar del porno i replantejar-nos què s'hi explica. La pornografia té un gran potencial d'explicar-nos coses positives sobre el sexe, que, al cap i a la fi, és una cosa molt sana.

Com va arribar al món del porno i com es va decidir a revolucionar aquest gènere?

Provinc del món acadèmic. Vaig estudiar ciències polítiques a la Universitat de Lund (Suècia) i a la Complutense de Madrid. Sempre m'ha interessat el feminisme, una paraula que em sembla molt òbvia i normal, encara que hi hagi gent que la malinterpreti. Jo ho veig claríssim. És com declarar-se antiracista.

Però, què la va portar a fer-se directora?

Al final de l'adolescència, a principis dels 20 anys, la sexualitat té molt d'impacte en la vida. I em vaig trobar que els homes sempre han tingut més facilitat per relacionar-se amb la seva sexualitat. La sexualitat femenina s'ha assimilat al matrimoni, a la reproducció... En aquella època vaig tenir les primeres experiències amb el porno, però vaig descobrir unes pel·lícules, unes imatges, que no transmetien uns valors, una ètica, una estètica amb la qual jo estigués d'acord. Allí no hi reconeixia ni la meva sexualitat, ni els meus sentiments, ni els meus companys. Moltes dones hem tingut curiositat pel porno, però, per comptes de sentir-nos satisfetes, hem quedat frustrades, decebudes i irritades per tot el que hi vèiem.

L'home sempre hi apareix com qui té el poder...

Sí. I les dones són prostitutes, disposades a satisfer l'home amb tot el que vulgui. Al porno convencional, no hi apareix una dona sexualment poderosa, plenament conscient, independent, que busqui el seu propi plaer. En canvi, hi ha pel·lícules alternatives en què es mostren actes sexuals explícits però que tenen personatges humanament i sentimentalment treballats, no són només estereotips.

El seu primer curtmetratge va ser The good girl...

Sí. L'any 2004, després d'haver treballat al Fòrum de les Cultures 2004 i d'haver portat a terme diverses tasques a productores audiovisuals, vaig reunir un petit capital i vaig rodar The good girl, que vaig penjar a internet i va tenir molt d'èxit. Després vaig rodar Cinco historias para ellas, i l'any passat vaig fer la meva segona pel·lícula, Barcelona sex project, un documental eròtic en què tres nois i tres noies expliquen la seva història i la seva vida sexual.

Ara prepara alguna cosa nova?

Sí. Estic escrivint el guió de la meva tercera pel·lícula, que es titularà Six female voices. Em diverteixo moltíssim, perquè la fase d'escriptura és una de les més creatives.

¿Considera que és difícil dirigir actors i actrius porno?

Sí, ho és. Evidentment, l'acte sexual és una cosa molt personal, molt sensible. És molt important tenir una bona comunicació amb els actors i actrius. Tampoc és fàcil trobar els actors i actrius, perquè no hi ha tanta gent que es presti a fer l'acte sexual davant la càmera... Amb tot, jo intento allunyar-me dels estereotips de la indústria i busco gent amb un aspecte més natural, i una sexualitat més interessant, poderosa, oberta, positiva, i això no és fàcil.

Què porta un noi o una noia a fer-se actor o actriu porno?

Depèn de cada cas. Hi ha noies que es dediquen al porno perquè provenen de països pobres, tenen poca formació i prefereixen ser estrelles porno abans que treballar en un restaurant o netejar cases. Ara bé, últimament hi ha una nova generació de nois i noies, d'un origen completament normal, amb un bon nivell d'educació, que tenen una sexualitat oberta, divertida, i que els agrada dedicar-se a aquest negoci.

El sexe està sobrevalorat?

El sexe és un component important de la personalitat. És el que realment ens defineix com a éssers humans. És important que es vegin retrats sexuals de persones. No obstant això, una visió del sexe basada en estereotips, molt poc refinada, i amb uns valors i una estètica no igualitaris potser sí que està sobrevalorada...

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 20. Dissabte, 17 de gener del 2009