Les dones dediquen el doble d'hores que els homes a tenir cura de la família i de la llar

| Un estudi sosté que la conciliació familiar i laboral s'assolirà només redistribuint la càrrega total de feina | Segueix la discriminació sexista

Redacció

Les dones dediquen quatre hores i 37 minuts de mitjana a tenir cura de la família i la llar. Els homes, dues hores i catorze minuts. Aquesta és una de les constatacions que fa l'estudi Les dones i el treball a Catalunya: mites i certeses, que ha editat l'Institut Català de les Dones (ICD). L'estudi indica que les dones treballen més hores que els homes i també que és errònia la idea que la dona s'ha incorporat fa poc al mercat de treball.

Mentre que gairebé totes les dones tenen cura de la llar i la família (91%), en el cas dels homes diuen fer-ho el 73%. "Les dones treballen més hores i consta que treballen menys que els homes", va indicar la coordinadora de l'estudi i professora de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Teresa Torns, ahir en la presentació del treball. Aquesta visió afavoreix la percepció que la conciliació de la vida laboral i familiar és més necessària per a les dones, però "tal com s'entén avui aquesta conciliació no és la solució, cal redistribuir la càrrega total de la feina i les jornades laborals", proposa Torns.

La investigació revela que la càrrega de feina entre homes i dones fa persistir "discriminacions sexistes tant en el mercat laboral com en les interaccions socials i en l'aplicació dels drets de ciutadania".

A les fàbriques tèxtils

Un dels mites que desmenteix l'estudi és que l'entrada de la dona al món laboral és recent. Torns va exposar que la dona treballa des de la industrialització a Catalunya, fa un segle i mig, quan ho va començar a fer a les fàbriques tèxtils. El problema evident és que de llavors fins ara moltes dones han treballat o treballen a casa sense cobrar, o bé en el servei domèstic sense contracte.

Les dones immigrades, obligades a treballar en l'economia submergida, i les diferències enormes entre homes i dones tant a nivell salarial com de reconeixement professional a les empreses i a les universitats són altres constatacions que fa l'estudi.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 33. Dimarts, 22 de gener del 2008

Sexe i 'motxos'

Mar Jiménez / marjimenez_avui@hotmail.com

E l sexe és vital. Les coses es veuen des d'una perspectiva molt més positiva després d'una experiència sexual reeixida. Potser és per això que investigadors de tot el món dediquen esforços i calerada a esbrinar els ingredients necessaris per garantir un bon orgasme. Fa deu anys, els homes van poder exclamar: "Al·leluia!". Els laboratoris Pfizer van descobrir la píndola miraculosa: Viagra. Des de 1998, 30 milions d'homes han vist com l'apatia del seu membre es convertia en una vigorosa trempera pels efectes de la blava amiga. Fabulós. Ara bé, quedava feina per fer. Dubto que la totalitat d'aquests 30 milions de mascles siguin homosexuals o aficionats, únicament, al sexe en solitari. Quedava per solucionar l'apetència sexual de la femella. O és que les dones no tenen problemes sexuals? En tenen i en una proporció més alta que els homes: un 40% de les dones, sobretot a partir de la menopausa, pateixen inapetència.

Des d'aquesta humil tribuna, i amb la voluntat de contribuir a la salut sexual femenina, fins ara ignorada, deixaré de banda els prejudicis feministes i reproduiré les conclusions d'un informe que situa els homes en el centre de la felicitat, vital i sexual, de les seves companyes. Segons Scott Coltrane, sociòleg de la Universitat de Riverside (Califòrnia) i coautor de l'informe en qüestió, l'apetència femenina no depèn d'una nova viagra, sinó del fet que els seus marits col·laborin en les tasques de la llar. Això, diu Coltrane, contribuirà a la felicitat femenina i, en conseqüència, augmentarà el desig sexual. Des d'ara, si els mascles no volen entusiasmar el seu membre en va, abans de prendre la viagra, hauran de passar el motxo. Ho hauran de fer per la igualtat. I pel sexe.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 59. Dimarts, 1 d'abril del 2008

Els adolescents refusen el sexisme però no el combaten

http://paper.avui.cat/article/societat/125224/adolescents/refusen/sexisme/pero/no/combaten.html

http://paper.avui.cat/article/societat/125225/mares/pares.html

Un 80% de batxillers són sensibles a la discriminació de gènere però no tenen una actitud activa a favor de la igualtat, segons un estudi | El treball sosté que el professorat reprodueix estereotips inconscientment

Carol Biosca

Un 80% dels adolescents tenen una actitud molt receptiva als plantejaments que defensen la igualtat entre homes i dones; no només són conscients de la discriminació de gènere sinó que, en el pla teòric, la refusen de forma contundent. A la pràctica, però, les seves reflexions no es tradueixen en actituds actives a favor de la igualtat perquè "l'herència cultural" els ho impedeix.

Així ho conclou l'estudi La construcció de la igualtat a les aules, de la professora de secundària Enriqueta Díaz, una diagnosi sobre els estereotips de gènere al batxillerat. El gruix del treball, realitzat durant una llicència d'estudis retribuïda concedida pel departament d'Educació el 2006-07, va partir de les enquestes a 785 estudiants de 21 instituts de la demarcació de Barcelona, i es va complementar amb 35 entrevistes en profunditat.

Quan tot just acaba d'entrar en vigor la llei per a l'eradicació de la violència masclista, l'estudi torna a estar d'actualitat en apuntar algunes reflexions sobre el que pensen els joves dels estereotips sexistes, la discriminació de gènere i la violència contra les dones.

Un 20%, contundents

D'acord amb els resultats, un 20% dels joves tenen una posició "molt definida" a favor de la igualtat i presenten un rebuig "molt sòlid" de la discriminació de gènere. Un altre 20% es mostren "conformistes" amb l'estructura vigent, i el 60% restant tenen una actitud oberta que "pot derivar o no en una opció activa a favor de la igualtat en funció de les reflexions que se'ls facin".

Es tracta de joves, segons Díaz, "amb un sentit molt arrelat de la justícia i la igualtat", que "de la mateixa manera que es pronuncien contra el racisme ho fan contra la discriminació de gènere i la violència masclista". Tenen consciència de la discriminació de les dones en els diversos àmbits de la societat i la refusen, però admeten que les seves relacions personals tampoc estan exemptes d'actituds sexistes.

Díaz es mostra, no obstant, optimista davant d'aquests resultats. Argumenta que els enquestats estan encara en procés de formació, que molts d'ells "han conviscut a casa amb els rols socials assumits per les seves mares i els seus pares" i, "el més important", no han rebut tampoc a l'escola una educació que els ajudi a capgirar aquesta tendència.

Segons l'autora, que dedica una part de l'estudi a analitzar la percepció del sexisme entre el professorat, el sistema educatiu continua "reproduint els estereotips de gènere tradicionals", de forma "inconscient". El professorat "no identifica la discriminació" perquè "no està exempt de l'herència cultural heretada". "No hi ha consciència que cal fer un reset per desaprendre de forma crítica aspectes assumits com a naturals", perquè "ningú no els ha ensenyat a fer-ho".

Díaz reclama més informació i protocols d'actuació per treballar el tema a les escoles i incidir en la formació del professorat.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Diumenge, 4 de maig del 2008

Mares, 22; pares, 4

FEINES DOMÈSTIQUES · Els alumnes constaten la gran desigualtat en la distribució de les tasques de la llar entre la parella DIVISIÓ · Els homes només "fan activitats de caràcter esporàdic i ajuden" EMOCIONS · Les dones assumeixen també majoritàriament les funcions de cura i suport emocional

C. Biosca

No és cap novetat que les dones continuen assumint en la majoria dels casos la càrrega del treball domèstic. Que fins i tot quan l'execució d'aquest treball és compartida al 50%, són les dones les que s'encarreguen de planificar-lo, organitzar-lo i gestionar-lo. Els homes van a comprar si la dona els ha fet la llista, preparen el sopar per als fills que la dona els ha deixat a punt a la nevera, i és ella qui els ha de recordar quin dia cal posar als nens la bata neta a la motxilla o quan els toca la revisió mèdica.

L'interès de la recerca de la professora Enriqueta Díaz, en el capítol que explora la divisió del treball domèstic i l'atenció emocional que reben els joves dels seus progenitors, rau en el fet que van ser els mateixos alumnes els que es van convertir en protagonistes i executors directes del treball de camp. Se'ls demanava per primer cop que observessin i anotessin com es repartien les tasques de la llar entre la parella i també les seves opinions sobre qui assumia les activitats de cura i suport emocional: "en qui trobaven la paraula i la mirada, el gest, l'abraçada o el petó quan el necessitaven", explica Díaz.

Els nombres són concloents: d'una llista de 29 activitats i funcions, només n'hi ha quatre que fan més els pares que les mares: decidir el cotxe que s'ha de comprar; fer les petites reparacions de lampisteria o d'electricitat; avisar els tècnics quan fallen els electrodomèstics o similars, i fer la declaració de la renda. I sols n'hi ha tres que fan pares i mares igual: portar els comptes de la casa, decidir la data de les vacances i anar al banc.

Les mares assumeixen majoritàriament les 22 activitats restants. Així, d'acord amb les respostes dels estudiants, les feines domèstiques esdevenen una especialitat femenina, mentre que els pares "només fan activitats de caràcter esporàdic i ajuden". Les mares són les que decideixen i organitzen els àpats, la freqüència amb què s'ha de canviar la roba, fan les llistes del que s'ha de comprar, posen les rentadores... I també són les que demanen amb més freqüència que se les ajudi a fer la feina de casa.

Lluny d'una distribució equitativa

"Tot i que els pares també comparteixen moltes d'aquestes activitats, ho fan en uns percentatges que queden molt lluny del que seria una distribució equitativa", afirma l'autora, professora d'història a l'IES Arnau Cadell de Sant Cugat del Vallès. Tot això tenint en compte que, d'acord amb la informació facilitada pels mateixos nois, un 60% de les mares tenen jornades laborals de 8 hores i un 10% fan mitja jornada.

També les activitats de cura i suport emocional són assumides en percentatges molt elevats per les mares. Les dones són les que coneixen el número de calçat i la talla de roba dels fills, les que els diuen la medicació que s'han de prendre quan es troben malalts, les que surten de la feina per anar al metge, les que els fan petons i abraçades més vegades. I quan els fills tenen problemes, se senten desanimats o tenen ganes de plorar, a qui s'adrecen sobretot és a la mare.

Les mares apareixen, doncs, com a principals emissores i receptores de les emocions. "Per als adolescents, els pares tenen una manera d'estimar, les mares una altra, i així s'assumeix que manifestar i compartir emocions és cosa de dones", explica Díaz. Aquesta docent alerta que l'atenció emocional que dediquen moltes mares "quasi en solitari" als fills comporta un desgast que molts cops no és advertit per elles mateixes i constata que aquesta dedicació és assumida, sovint, renunciant al seu temps privat.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 31. Diumenge, 4 de maig del 2008