dissabte, 28 de febrer del 2009

Guarderies per a homes


Plaer solitari
Maria de la Pau Janer

Cada vegada tenen més èxit les guarderies per a homes. Com que hem d'amortitzar el temps i l'espai, convé que n'hi hagi moltes. El món està ple de dones que, sovint, no saben on han de "col·locar" els marits, mentre elles fan gestions o van de compres. Hi ha homes que tenen una capacitat de resistència molt limitada, quan van a mirar aparadors. Així com les dones podem aguantar hores sense cansar-nos gaire, ells solen manifestar aviat signes d'esgotament i incomprensió. No entenen que passejar-se entre una oferta enorme de productes a la venda és antiestressant i agradable. Per a ells, les compres sempre són un factor d'estrès afegit. No suporten la contemplació tranquil·la dels productes exposats, la comparació de preus, en època de rebaixes, ni el plaer d'emprovar-se mitja botiga, només pel gust de veure que no hem augmentat de talla.

Les dones tenim poc temps. Els grans comerços disposen de poc espai per a les guarderies. Tanmateix, les unes i els altres hem comprès que és la millor solució. A les guarderies per a homes dels centres comercials, ells poden passar-hi un capvespre entretingut. La iniciativa ha tingut molt èxit, i es repeteix a diferents ciutats. Fa pocs dies, s'inaugurava el centre Gran Via 2 de l'Hospitalet. Es diu Aparca2, i és un lloc on aparcar la parella una estoneta. D'aquesta manera, moltes dones podran descobrir el plaer de passejar-se amb calma, sense escoltar renecs ni suportar cares de pomes agres. Alguns senyors tenen ben poca paciència. Allò que s'havia iniciat com una estona agradablement compartida esdevé un infern. Dels inferns, convé apartar-se'n.

Al centre Gran Via 2 s'ha creat una ludoteca. Els homes hi poden trobar entreteniments diversos per calmar els ànims. I les dones, mentrestant, s'endinsaran en un magnífic plaer solitari.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 21. Dilluns, 3 de desembre del 2007

Andrisme i feminisme masclista

SEMBLA QUE ELS HOMES NO TENIM DEFENSA POSSIBLE

A favor de l'andrisme

Jordi Coca / Escriptor

JORDI SÀBAT

Les dones occidentals van aconseguir al llarg del segle XX dur a terme una de les revolucions més completes i radicals de què tenim coneixement. El mèrit és seu; però, tot i el que diuen les feministes radicals, la seva causa ha comptat amb el suport de molts homes. Naturalment també hi ha mascles que s'hi han oposat; potser ho han fet per por, per mandra, per incomprensió del problema o senzillament per defensar els seus privilegis. En tot cas ara ja és un lloc comú dir que l'home actual està desorientat en relació a la dona i que no sap què fer. Hi estic d'acord, i en part em sembla que és així per una problema de terminologia.

DE FET, ELS HOMES ENS HEM QUEDAT sense una paraula que expressés la defensa lícita dels nostres drets. El feminisme era i és un terme, una actitud i una batalla positiva. En canvi el masclisme ha quedat amb justícia associat a la violència, l'arbitrarietat i la incultura. Però em sembla que ni les feministes més radicals no gosarien dir que tots els homes són i han estat sempre violents, injustos, arbitraris i incultes. Si realment només hem estat això, i a més hem dominat el món fins fa quatre dies de manera completa i abusiva, tal com diuen elles -la política, les arts, les ciències, tot...-, no sé veure com ha estat possible res de positiu.

EL MÓN HA CANVIAT, el segle XX ens ha fet diferents i, en les sotragades, balanceigs i tensions lògiques de qualsevol canvi, una de les parts ha perdut o s'ha quedat sense un mot que la descrigui en positiu. Jo proposo que ara parlem d'andrisme per referir-nos als homes i als nostres drets. I, naturalment, proposo també que ho fem sense cap reserva i pensant que hi ha molt camí comú per recórrer.

NO SERVEIX DE GAIRE VEURE LA LLIBERTAT com si fos un territori disputable més que no pas un dret general, ni pensar que les victòries d'unes han d'anar en detriment dels altres: recordi's, per exemple, tots els temes relacionats amb els divorcis que massa sovint han situat els exmarits, i tanmateix pares, en l'extrema indefensió i en situacions econòmiques i afectives injustes. Després, des que es va orquestrar l'anomenada llei de violència de gènere, sembla evident que els homes no tenim defensa possible. Quan algunes veus autoritzades han qüestionat la constitucionalitat i l'eficàcia d'aquesta llei -recordi's l'actitud ponderada i seriosa de la senyora Maria Sanahuja, jutge degana de Barcelona i membre de Jutges per la Democràcia-, han hagut de suportar una autèntica allau de manifestacions contràries i sempre menys rigoroses i documentades que la seva. Però ara els fets ja són inqüestionables: el problema de la dita violència de gènere s'ha explicat malament, s'ha convertit en un espectacle perillós a les televisions, s'ha banalitzat tot generant un brutal efecte contagi i abusos en forma de falses denúncies i sentències dubtoses. Des de la política, per exemple, s'ha parlat més que no pas s'ha fet, i s'ha aconseguit convertint aquest tema en la tapadora d'altres tensions que finalment comencen a aflorar, com és per exemple la violència masculina i femenina contra els infants.

TOT AIXÒ S'HA PRODUÏT A PARTIR DE LA IDEA, errònia, que ser home suposa una culpabilitat primigènia. És com una màcula, com un pecat original de què no som responsables i que tanmateix hem d'expiar. Des d'aquest esperit es proposen sentències i càstigs exemplars, gairebé tribals i que estan lluny de l'Estat de dret on tothom ha de ser igual davant de la llei. De fet, ha passat un cosa humanament comprensible: algunes dones que lluitaven legítimament pels seus drets han arribat a creure que aquests no tenen límits i que a elles tot els està permès. Després, des de la política i els mitjans de comunicació, s'ha instrumentalitzat aquest tema i, a la recerca de vots i d'índex d'audiència elevats, s'ha caigut en l'excés.

PERÒ EL PROBLEMA REAL ÉS PREVI a la primera llei de divorci i a l'actual llei de violència de gènere. El problema és que els homes havíem de callar, perquè no teníem ni un mot que aglutinés una cosa equivalent al feminisme. L'andrisme hauria de permetre dir aquestes coses, hauria de permetre parlar dels drets de la paternitat, hauria de permetre dibuixar una societat amb lleis que no es basin en el gènere, formada d'homes i dones iguals, disposats a parlar-nos de tu a tu, i que bandegés el feminisme masclista, que també n'hi ha, com per exemple quan es proposa la castració com a dialèctica.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 30. Dimecres, 5 de desembre del 2007


Treballar massa fa més mal a les dones


LLARGUES JORNADES · Els homes que dediquen més de 40 hores setmanals a la feina no descansen prou, però les dones, a més, pateixen molts altres trastorns CONDICIONS DURES · Les més afectades ocupen llocs de baixa qualificació
M. C.
Les dones que fan feines poc qualificades són les que més sovint fan jornades superiors a les 40 hores setmanals

Les dones que fan feines poc qualificades són les que més sovint fan jornades superiors a les 40 hores setmanals
JORDI GARCIA / ARXIU

Les jornades de més de 40 hores setmanals tenen efectes adversos per a la salut, però més encara si l'afectada és una dona. Mentre que, en el cas dels homes, les llargues jornades es tradueixen, bàsicament, en una pèrdua important d'hores de son (menys de sis hores al dia), quan la treballadora és dona, apareixen molts més trastorns a banda de dormir poc. Símptomes ansiosos i depressius, augment del risc de fumar, hipertensió, insatisfacció laboral i absència d'activitat física en el temps lliure són alguns dels problemes associats a l'excés de treball que es donen amb més freqüència i de forma més acusada entre les dones. Però, pel que sembla, el fet que el 34,4% de les dones dediquin més de 20 hores setmanals a les feines domèstiques no explica completament la diferència.

Aquesta és una de les conclusions de l'estudi que han dut a terme un grup d'investigadores de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), a partir de les respostes de 2.792 treballadors a l'enquesta de salut de Catalunya. Els homes fan jornades laborals llargues amb més freqüència que les dones (30,4% i 17%, respectivament). Però, entre el col·lectiu femení, són les dones de classes més desfavorides i que fan feines poc qualificades les que més sovint superen les 40 hores setmanals, una tendència que, entre els homes, és la contrària.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 36. Diumenge, 10 de febrer del 2008

Les dones dediquen el doble d'hores que els homes a tenir cura de la família i de la llar


| Un estudi sosté que la conciliació familiar i laboral s'assolirà només redistribuint la càrrega total de feina | Segueix la discriminació sexista
Redacció

Les dones dediquen quatre hores i 37 minuts de mitjana a tenir cura de la família i la llar. Els homes, dues hores i catorze minuts. Aquesta és una de les constatacions que fa l'estudi Les dones i el treball a Catalunya: mites i certeses, que ha editat l'Institut Català de les Dones (ICD). L'estudi indica que les dones treballen més hores que els homes i també que és errònia la idea que la dona s'ha incorporat fa poc al mercat de treball.

Mentre que gairebé totes les dones tenen cura de la llar i la família (91%), en el cas dels homes diuen fer-ho el 73%. "Les dones treballen més hores i consta que treballen menys que els homes", va indicar la coordinadora de l'estudi i professora de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Teresa Torns, ahir en la presentació del treball. Aquesta visió afavoreix la percepció que la conciliació de la vida laboral i familiar és més necessària per a les dones, però "tal com s'entén avui aquesta conciliació no és la solució, cal redistribuir la càrrega total de la feina i les jornades laborals", proposa Torns.

La investigació revela que la càrrega de feina entre homes i dones fa persistir "discriminacions sexistes tant en el mercat laboral com en les interaccions socials i en l'aplicació dels drets de ciutadania".

A les fàbriques tèxtils

Un dels mites que desmenteix l'estudi és que l'entrada de la dona al món laboral és recent. Torns va exposar que la dona treballa des de la industrialització a Catalunya, fa un segle i mig, quan ho va començar a fer a les fàbriques tèxtils. El problema evident és que de llavors fins ara moltes dones han treballat o treballen a casa sense cobrar, o bé en el servei domèstic sense contracte.

Les dones immigrades, obligades a treballar en l'economia submergida, i les diferències enormes entre homes i dones tant a nivell salarial com de reconeixement professional a les empreses i a les universitats són altres constatacions que fa l'estudi.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 33. Dimarts, 22 de gener del 2008

Més alts però més grassos


| Els homes joves han crescut fins a 3,4 centímetres i les dones 4,2 en els últims 20 anys | El sobrepès masculí augmenta fins als nivells dels Estats Units
Marta Ciércoles
La diferència d'alçada entre mares i filles reflecteix millors condicions de vida

La diferència d'alçada entre mares i filles reflecteix millors condicions de vida
RUTH MARIGOT

Els catalans d'ara són ben diferents als de fa 20 anys. I no només en qüestions d'hàbits de vida, valors o formes de pensar, sinó també pel que fa a la constitució física, allò que els experts anomenen els valors antropomètrics i que bàsicament es resumeixen en pes i alçada. Resulta que els adults joves actuals són entre 1,4 i 3,4 centímetres més alts, en el cas dels homes, que els que van ser joves en la dècada dels 80; en el cas de les dones, la pujada està entre 2,6 i 4,2 centímetres. Aquesta seria la bona notícia: els espanyols s'han equiparat, finalment, a la talla de la majoria dels europeus. Però també n'hi ha una de dolenta, i és que els homes joves -i no pas les dones- són els més grassos del continent i s'acosten als nivells de sobrepès i obesitat dels Estats Units.

L'home jove tipus de l'Estat espanyol fa 1,77 metres d'alçada i pesa 74,2 quilos, mentre que la dona jove tipus fa 1,64 metres i pesa 57,6 quilos. El doctor Antonio Carrascosa, cap de pediatria de l'Hospital de la Vall d'Hebron, va presentar ahir aquestes dades, fruit d'un treball de col·laboració amb altres centres sanitaris de Basurto (Bilbao), Saragossa i Andalusia.

L'estudi que han dut a terme els diferents equips analitza les dades antropomètriques de 32.064 persones, una mostra numèricament molt important, de les quatre comunitats autònomes esmentades.

Entre aquests individus -fills de pares d'origen espanyol i de raça caucàsica- hi ha 5.796 nadons, 23.701 nens i adolescents i 2.567 adults joves (de 18 a 24 anys). Tots van ser mesurats amb la mateixa metodologia entre els anys 2000 i 2004 i les dades obtingudes es van comparar amb les d'estudis anteriors, fets als anys 80.

Creixement espectacular

L'espectacular creixement de les noves generacions, fruit de l'augment de la disposició de nutrients i de l'eradicació de malalties infeccioses, ha col·locat els joves de l'Estat espanyol al mateix nivell que francesos, italians i britànics. Amb tot, els joves alemanys, holandesos i suecs continuen per sobre de la mitjana.

Pel que fa a l'evolució del pes, "la situació tendeix a la desproporció", va afirmar el doctor Carrascosa. Nens, adolescents i adults joves han guanyat pes en comparació amb els anys 80. Però en els cas de la població masculina la tendència és preocupant. "Els individus més prims han guanyat pes en proporció amb la seva alçada, però els de complexió més forta han guanyat més pes que no pas alçada", va explicar Carrascosa. Això fa que la mitjana masculina se situï molt a prop dels valors de la població nord-americana, país que lidera les taxes de sobrepès i obesitat al món.

Un indicador molt útil per prendre consciència de l'abast de la tendència al sobrepès entre els homes espanyols és el de l'índex de massa corporal (IMC), que és la xifra resultant d'una fórmula [vegeu gràfic] que posa en relació el pes i l'alçada d'un mateix individu: si està per sobre de 25 indica sobrepès, i per sobre de 30, obesitat. Doncs bé, els homes joves de l'Estat espanyol tenen un IMC mitjà de 23,6 i se situen al capdavant dels països de l'entorn europeu (al Regne Unit és de 21,3; a França, de 21,3; a Alemanya, de 20; a Suècia, de 22,3). Les bondats de la dieta mediterrània semblen haver quedat reduïdes a relíquia de museu per a molts joves, ja que l'IMC d'aquests nois està fins i tot per sobre del de Mèxic (23,5) i només és superat pels Estats Units (24,9).

Les noies de 18 a 24 anys, per contra, amb un IMC mitjà de 21,4, se situen els nivells intermedis d'Europa i lluny del 25,5 d'IMC mitjà dels EUA. "Les noies, quan són adolescents, es preocupen més per la seva imatge corporal -explica el doctor Antonio Carrascosa- i, sobretot a partir dels 18 anys, miren de perdre pes".

Sedentarisme en la vida quotidiana i mals hàbits alimentaris són les causes més conegudes i repetides que expliquen l'increment dels casos de sobrepès. "Els joves consumeixen molts aliments preparats que, en poc volum, tenen una gran aportació calòrica", explica el doctor Carrascosa.

Gens estalviadors

Si a tot això hi sumem el fet que els nostres gens són l'herència de milions d'anys d'evolució humana, la bomba de rellotgeria està servida. Hem heretat un genotip estalviador, adequat per a unes condicions de penúria en què el menjar era difícil d'obtenir i l'esforç físic diari era necessari per sobreviure.

L'abundància d'aliments és una realitat tan nova -té només mig segle de vida- que el nostre cos no s'ha pogut adaptar a la nova situació. Per això els nostres gens afavoreixen l'aparició de l'obesitat .

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 28. Dissabte, 26 de gener del 2008

Dones, homes i dies

CAP A UNA SOCIETAT MÉS JUSTA AMB IGUALTAT DE DRETS


Miquel de Palol / Escriptor

ANTHONY GARNER

La invasió acústica ha arribat a un punt en què l'efecte no és l'atabalament, sinó l'anestèsia. Tot ha estat dit ja tantes vegades que no hi fa res que torni a ser dit o que no es digui mai més, ja no sap ningú qui ho va dir per primer cop -vet aquí un efecte del temps esquarterat: segurament no hi ha hagut una primera vegada- i, cosa que és encara pitjor, la propietat de les coses dites ha perdut tota la importància, fins al punt que no la reclama ningú.

UN AFER QUE DE FORMA FLUCTUANT entra i surt de discussions públiques més o menys enceses és el referent als canvis d'equilibri entre els dos grans blocs de la població mundial, o sigui les dones i els homes, qüestió per cert abundantíssima d'aspectes, riquíssima d'elements i francament inabastable de matisos, cosa que no impedeix al primer que arriba -o la primera- de liquidar-la amb qualsevol sentència pretesament brillant que li passa pel cap.

HI HA, PERÒ, UNA REALITAT GENERAL que, malgrat la seva obvietat, convé no deixar de posar com a base de qualsevol altra consideració: en els últims cent anys, les dones han sortit de la condició de ciutadans de segona i han accedit a la igualtat de drets jurídics, civils i laborals. D'aquest tronc en surten, ja en primera instància, una plèiade de ramificacions: aquesta realitat teòrica, es compleix del tot i fins a les últimes conseqüències? En termes radicals, la resposta és no: depèn de l'àmbit, depèn de circumstàncies personals, depèn del país. En més d'una regió de la Terra, per a les dones no ha canviat res des del neolític; en d'altres, des de l'Edat Mitjana; en d'altres -cada cop més pròxims- des del segle XIX.

ÉS D'IL·LUSOS PENSAR QUE UNA COSA QUE no s'ha mogut al llarg de segles es pot capgirar sense que apareguin conflictes, malentesos, tensions, retrocessos, traumes dels uns i dels altres. No és aquest el lloc per exposar grans tesis de fons, ni per descomptat aquest l'articulista té recursos per fer-ho, però sí per detectar algun fenomen curiós.

LA QÜESTIÓ DE LES QUOTES, PER EXEMPLE. ¿Va realment a favor de les dones? Un es troba empreses en què les dones no són el 25%, ni el 50, ni el 75. Són el 100%. De vegades, depèn l'empresa a què es dediqui, l'excepció és el camàlic. I com a inèrcia de la discriminació positiva, és natural que no reclami ningú quotes i paritats per als mascles, sinó que el fet es presenti com un èxit del sistema. Ha d'arribar aquí, la igualtat? La quota desmereix el mèrit.

HI HA MÉS DETALLS DISCUTIBLES. En tertúlies privades, i també en alguna de televisada, he sentit senyores cultes, intel·ligents i poc sospitoses de primarietats viscerals, fent afirmacions curioses, de l'ordre de "les dones són més intel·ligents que els homes", o bé "els homes són uns inútils incapaços de desempallegar-se sols". I, encara, parlant d'un determinat individu, la senyora afegir a la qüestió en debat sense tallar-se: "Està boníssim, a mi no em faria res..." Les generalitzacions es poden remetre a les estadístiques, i aquí hi ha de tot, i en tot cas sempre trobarem un home estúpid i una dona llesta, i una dona estúpida i un home llest. La llibertat d'expressió està molt bé, però què passaria si això mateix ho digués en públic -o en privat- un home de les dones, d'una dona? No és difícil d'imaginar: masclista, ignorant, primari del XIX, etcètera.

HI HA TAMBÉ FENÒMENS CURIOSOS associats a costums. Fumar, per exemple. No sé com estan ara mateix les estadístiques -fa uns anys els diferencials eren molt clars-, però es veuen més dones fumant que no pas homes. ¿És un signe de llibertat i de progrés, o al contrari, un indicatiu d'antigor? El tabac no desapareixerà, i té en contra un factor addictiu que fa difícil incorporar-lo a la vida social en termes ponderables: el que fuma, fuma i no pot deixar de fumar, i el que no fuma no fuma. Els fumadors ocasionals són l'excepció. Però la tendència, d'origen sanitari però en part també estètic i de comoditat, és retirar el tabac de la vida pública general i dur-lo a espais específics. Com encaixa això en l'exitós esforç de les dones per sortir dels guetos?

HI HA DUES GRANS VISIONS. PER UNA, els homes continuen essent el motor del progrés, i les dones van a remolc i al darrere: cauen en tics primaris de comportament social -i de pensament- quan els homes ja els han abandonat, fumen quan els homes ja no fumen, etcètera. Una altra diu que tals termes no són sinó residus poc significatius de la manera antiga de veure el món i de gestionar la realitat, i que la presència cada cop més important de les dones en tots els àmbits de la vida pública és l'esca d'una societat nova, més justa i millor. Una visió presenta les dones com els vells de la societat, l'altra com els joves, com el progrés, com el signe diferenciador del futur. ¿És veritablement o una cosa o l'altra, o tan sols hem contemplat els dos extrems de la campana de Gauss?

UNA ÚLTIMA COSA, PER ABASTAR UNA DIMENSIÓ més diguem-ne personal. Tot això pot desfermar algunes ires a sobre meu (tant de bo, ens cal debat). No em preocupa que m'estomaquin; a aquestes altures, un ja té prou pell d'elefant. Em preocupa, tot i que no m'atura, la possibilitat d'equivocar-me.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dimarts, 19 de febrer del 2008

Jornada parcial, trampa o ajuda?


Les dones s'acullen a la reducció d'horari per atendre la llar mentre que els homes ho fan per formar-se...

http://paper.avui.cat/article/economia/119038/jornada/parcial/trampa/o/ajuda.html

"No crec en el model nord-americà de feminisme"


Shobhaa Dé Escriptora i periodista índia
David Caminada

RUTH MARIGOT

A les pel·lícules fetes a Bollywood sempre hi trobem música, amor, bellesa, colors, un final feliç... Malgrat això, vostè explica que es tracta d'una indústria molt cruel. A què es refereix?

He conegut durant anys la veritat sobre Bollywood. No és ni el que el món s'imagina ni el que veu. El show business és molt cruel a tot el món. Especialment per a les dones, que van a Bollywood amb moltes esperances i molts somnis i després se senten desil·lusionades. Bollywood és una de les grans marques fora de l'Índia, especialment a Europa. És glamurós, màgic... Però també un món molt difícil per a les noies.

Bollywood és una realitat contradictòria, com també ho és l'Índia. Què n'opina?

És veritat. Però aquesta contradicció és extremadament reptadora i fascinant. A l'Índia hi ha moments en què un sent que viu, simultàniament, al segle XV i al segle XXI. A causa d'aquestes contradiccions, intentem sobreviure a moltes situacions que en el món modern molts considerarien excepcionals.

Si li demano que compari Bollywood i Hollywood, què me'n diria?

El show business està extremadament controlat pels homes. Les decisions sempre són preses pels homes. Els productors més poderosos, els directors, els responsables dels estudis, són homes. Les dones cobren menys que els homes; això és una realitat a Hollywood i a Bollywood. Ara bé, hi ha algunes dones que en el terreny comercial ho estan fent molt bé i poden començar a dictar les seves condicions.

Vostè va estudiar psicologia, ha sigut model, ha viatjat per tot el món i és una coneguda escriptora i columnista. És una dona privilegiada...

Sí, sens dubte. He tingut una vida privilegiada. Pertanyo a un segment de la societat índia que és molt afortunat. En la meva vida personal i en la laboral he sigut privilegiada. No he hagut d'afrontar molts problemes que pateixen milions de dones a l'Índia.

I per la seva feina, què pot fer?

Com que sóc conscient de la meva posició, dono veu a moltes dones. A través dels meus articles, les meves novel·les, intento explicar la seva situació i defensar els seus drets.

És feminista?

No crec en el model nord-americà de feminisme perquè no considero que sigui rellevant per a Àsia. Necessitem el nostre propi sistema i ens hem d'ajudar els uns als altres i ens hi hem d'acostar d'una manera diferent del que els nord-americans propugnen. Ells han polititzat el moviment feminista i no se n'han sortit. No vull que cometem els mateixos errors que els nord-americans.

Pel que fa als drets de les dones, ¿a l'Índia han canviat molt les coses?

Sí. Les coses han canviat molt més en 10 anys que en 100. Primer, la dona està completament protegida per la Constitució. La cobertura legal existeix. Ara falta difondre els drets de les dones perquè tothom els conegui. Això no és fàcil en un país on una part important de la població és analfabeta. En aquest sentit, la televisió hi té un paper important. Ara les dones ja no pateixen tant com en les velles generacions. Si una dona vol fugir d'un matrimoni infeliç, pot fer-ho. Només cal que ho decideixi.

A moltes àrees de l'Índia els crims d'honor segueixen sent una tràgica realitat.

Sí. Malauradament són una realitat. La premsa occidental sempre es fa ressò d'aquest tipus d'històries perquè són sensacionalistes. De violència de gènere, però, d'assassinats de dones per part d'homes, també n'hi ha a Espanya. Als EUA es cometen periòdicament matances... És una trista realitat.

¿Els matrimonis encara són acordats per les famílies?

Aquest és un malentès d'Occident, però les coses no funcionen així. Potser això passava fa cinquanta o vuitanta anys. La realitat d'ara és que la família només facilita la trobada entre els joves. Si s'agraden i se senten còmodes, doncs poden quedar, anar al cinema, anar a sopar. Si no, no passa res.

Vostè té experiència en això?

Tinc sis fills. Ells em van demanar: "Sisplau, mare, organitza'ns el matrimoni". Això només volia dir que jo havia de buscar en el meu entorn d'amistats nois o noies que fossin agradables i simpàtics i que potencialment poguessin atreure als meus fills. Això és tot. Organitzar la trobada i prou. Si va bé, perfecte. Si no, adéu. No es tracta de forçar ningú al matrimoni. Esclar que a l'Índia rural la realitat és diferent. Jo li parlo de l'Índia urbana i educada.

Dels anys setanta, quan vostè va començar la seva carrera periodística, què en recorda?

Moltes coses. En tot aquest temps, l'Índia ha canviat molt. El gran canvi és la confiança que l'Índia actual projecta. El desenvolupament, el poder econòmic. El 50% de la població té menys de 30 anys. És una nació molt jove. Hi ha una classe mitjana creixent, ambiciosa, que vol un paper important en l'arena mundial.

Els seus inicis van ser difícils?

No. Tenia una bona formació i provenia d'una família benestant. En la meva feina no he tingut dificultats, però en exposar públicament el meu punt de vista sobre temes com ara el paper de la dona en política, he sigut molt criticada. Però ja estava preparada per rebre crítiques i retrets.

L'Índia, espiritual i paradisíaca. És un mite?

Hi ha una imatge mitificada, és cert. Amb tot, l'Índia és un país fascinant i l'hinduisme és una religió molt important, basada en la tolerància.

L'Índia té una olor especial?

Sí, però cada part de l'Índia té una olor diferent. No hi ha una olor única. Si vostè aterra a Delhi, a Bombai o a un altre lloc, sentirà una olor totalment diferent. L'hi asseguro.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Divendres, 14 de març del 2008

Sexe i 'motxos'


Mar Jiménez / marjimenez_avui@hotmail.com

E l sexe és vital. Les coses es veuen des d'una perspectiva molt més positiva després d'una experiència sexual reeixida. Potser és per això que investigadors de tot el món dediquen esforços i calerada a esbrinar els ingredients necessaris per garantir un bon orgasme. Fa deu anys, els homes van poder exclamar: "Al·leluia!". Els laboratoris Pfizer van descobrir la píndola miraculosa: Viagra. Des de 1998, 30 milions d'homes han vist com l'apatia del seu membre es convertia en una vigorosa trempera pels efectes de la blava amiga. Fabulós. Ara bé, quedava feina per fer. Dubto que la totalitat d'aquests 30 milions de mascles siguin homosexuals o aficionats, únicament, al sexe en solitari. Quedava per solucionar l'apetència sexual de la femella. O és que les dones no tenen problemes sexuals? En tenen i en una proporció més alta que els homes: un 40% de les dones, sobretot a partir de la menopausa, pateixen inapetència.

Des d'aquesta humil tribuna, i amb la voluntat de contribuir a la salut sexual femenina, fins ara ignorada, deixaré de banda els prejudicis feministes i reproduiré les conclusions d'un informe que situa els homes en el centre de la felicitat, vital i sexual, de les seves companyes. Segons Scott Coltrane, sociòleg de la Universitat de Riverside (Califòrnia) i coautor de l'informe en qüestió, l'apetència femenina no depèn d'una nova viagra, sinó del fet que els seus marits col·laborin en les tasques de la llar. Això, diu Coltrane, contribuirà a la felicitat femenina i, en conseqüència, augmentarà el desig sexual. Des d'ara, si els mascles no volen entusiasmar el seu membre en va, abans de prendre la viagra, hauran de passar el motxo. Ho hauran de fer per la igualtat. I pel sexe.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 59. Dimarts, 1 d'abril del 2008

Les dones se senten molt fortes.


Entrevista: Alain Touraine El sociòleg francès explica la transformació cultural a 'El món de les dones'

"La dona està canviant el món en silenci"

Ada Castells
Alain Touraine ha passat per Barcelona per parlar de les dones i el canvi cultural que protagonitzen

Alain Touraine ha passat per Barcelona per parlar de les dones i el canvi cultural que protagonitzen
PERE VIRGILI

Alain Touraine (Hermanville-sur-mer, 1925) fa 48 anys que és director d'estudis de l'École des Hautes Études en Sciences Sociales i el seu últim treball de camp l'ha portat a entrevistar una seixantena de dones i a organitzar tres sessions amb grups de debat. L'objectiu era escoltar què pensen les dones d'elles mateixes. Com que no és una pràctica gaire habitual, el resultat és sorprenent. Ha sigut traduït per Paidós amb el títol El món de les dones i, aquesta setmana, el mateix Touraine ha reunit totes les seves forces per presentar-lo a l'Institut Francès de Barcelona.

Apunta que socialment la dona es presenta sovint com una víctima, però que cap de les dones entrevistades, malgrat patir injustícies, es considerava com a tal. Per què?

Amb això no vull dir que les dones no siguin víctimes de la dominació masculina. No comparteixo la idea que hi ha una marxa lenta cap a la igualtat. Estic preocupat per la situació injusta. Les dones estan més mal pagades que els homes i encara pateixen violència, però, de tota manera, els estudis indiquen que aquestes dones no es dediquen a defensar-se, sinó que totes consideren que el més important és construir-se elles mateixes. Es concentren en la idea de ser dona, perquè aquesta és la seva gran obra i això ho fan a través de la seva sexualitat. No volen parlar de política ni de feminisme, no els interessa. En aquest sentit, les dones avancen cap a un canvi radical de referències que ens fa passar d'una visió del món a una concepció d'un mateix.

És el retorn al subjectivisme?

Es tracta de construir la pròpia personalitat i, si per això cal maquillar-se i comprar roba i fer gimnàstica, doncs es farà amb aquesta finalitat. Els homes es pensen que és per seduir-los, però és per agradar-se elles mateixes. L'home es fa home a través de la feina, de la guerra, de la responsabilitat; la dona viu una relació més profunda amb ella mateixa, és a dir, amb les forces de la vida i de la mort amb què un es confronta quan s'encara amb el seu ésser.

¿Els homes ja no són l'objectiu final de les dones?

Les dones entrevistades van dir que la seva meta era construir-se a si mateixes. Deien que una relació amb un home podia ser molt positiva, però mai van acceptar la idea que la relació amb l'home fos la seva meta final. L'home és un instrument perquè les dones mantinguin una bona relació amb elles mateixes.

¿Som davant d'una transformació cultural?

El sistema de la dominació fèrria ha desaparegut, perquè no té capacitat de renovar-se. Tothom se sent malament i hi ha tendència a pensar que el món no tornarà a tenir un gran principi d'acció. Tot es reduirà a menjar icecream. Estem buscant nous equilibris, però només els trobarem si recuperem la idea de subjecte. Hi ha una sola cosa que pot canviar el món i, precisament, és crear un món no polaritzat amb igualtat i diferència a la vegada. Aquesta resposta lliga amb el moviment ecològic. Els homes han construït un món de conquesta i en el moment actual es tracta d'eliminar aquesta dimensió i donar a les dones la capacitat de proposar una cultura que tingui com a objectiu principal la recomposició d'un mateix.

¿Les dones tenen més capacitat de reconstrucció que els homes?

La dona té una consciència clara de la necessitat moral de créixer com a individu, per això es planteja estar bé amb ella mateixa. No és que les dones s'hagin d'esforçar per arribar al nivell dels homes, sinó que han de convèncer els homes perquè abandonin el somni de dominació del món que prové del segle XVII, perquè així no anem enlloc. Les dones se senten molt fortes. La seva és una transformació silenciosa, sense agressivitat.

Al llibre també explica que les dones estan més acostumades a l'ambivalència.

Cada cop hi ha més conductes ambivalents i les tries radicals es descarten. Quan hi ha dues pràctiques considerades incompatibles, per exemple, a l'hora de triar la feina o la vida personal i la família, tot es compagina i això suposa una transformació cultural profunda que s'ha d'estudiar. Les dones saben que, si no aposten fort per una carta, no tindran èxit en cap terreny, però això no les preocupa, perquè el canvi profund és que el més important no és triomfar en el món, sinó en les nostres vides, per a nosaltres mateixos.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 40. Dimecres, 21 de maig del 2008

El sexe i el Maig del 68


Francesc Puigpelat / puigpelat@lamanyana.cat

De les revolucions del Maig del 68 a París, n'hi ha una que m'interessa: la sexual. Va ser una revolució positiva? Sí i no. Jo diria que es basava en dues premisses. 1. Les dones patien d'una sexualitat reprimida i incompleta, que seria més plena un cop alliberada dels tabús burgesos. 2. Després de trencar amb els tabús, les dones gaudirien d'una sexualitat tan potent com la dels homes.

Ara bé: són certes? La número 1, sí: ningú no dubta que les joves d'avui viuen la seva sexualitat de manera més lliure i plena que les de fa 40 anys. La número 2, però, s'ha demostrat falsa, encara que hi hagi dones que (des de prejudicis ideològics) intentin negar-ho. El mite feminista segons el qual les dones tenen el mateix impuls sexual que els homes ha estat un miratge que ha generat molta frustració i encara no s'ha trencat del tot. Presoneres dels esquemes del Maig del 68, moltes dones consideren que, si no es venen elles mateixes com a bombes sexuals, se les titllarà de reprimides.

Sort de la ciència, que ha desmentit aquest prejudici. Louann Brizendine, a El cervell femení, ho explica: "En el cervell masculí, els centres relacionats amb el sexe són el doble de grans que les estructures corresponents al cervell femení [...]. Els homes tenen un aeroport com l'O'Hare de Chicago per processar les idees sexuals, mentre que les dones només tenen l'aeròdrom del costat, on aterren avions petits i particulars. Això explica per què el 85% d'homes de 20 a 35 anys pensa en sexe un munt de cops al dia, mentre que les dones només hi pensen un cop, com a màxim".

La ciència del cervell ho diu: que les dones tinguin menys desig sexual que els homes no és una anomalia causada per la moral burgesa, sinó una realitat fisiològica. Així, arribem a una paradoxa: que la revolució sexual del 68, malgrat la seva aparença feminista, va ser profundament masclista. En dos sentits. Primer, que partia del prejudici que la salut sexual òptima era la masculina, i que la femenina no estaria "curada" fins que es tornés com la masculina. L'escriptora Laura Freixes ho conta així: "Si t'hi negaves, t'etzibaven un «tia, tu no estàs alliberada», i acabaves al llit amb tots. El model que vam seguir era el masculí, el de la promiscuïtat".

Segon sentit en què el Maig del 68 va ser masclista: que la "revolució sexual" va servir d'excusa perquè els homes assolissin el seu objectiu (inamovible del Paleolític ençà) de follar més, amb la novetat d'afegir a les clàssiques tàctiques donjoanesques els arguments intel·lectuals basats en Marx o en Freud. Fa uns dies, llegia unes declaracions de Jaume Sisa que, comentant la cançó Aquest any follarem com folls, explicava: "Hi pensem cent vegades, en parlem deu i el practiquem una". Un bon epigrama, però que no val per a la humanitat en general (que seria la teoria del Maig del 68). Per a la meitat masculina de la humanitat, l'epigrama és inapel·lable. Ara: generalitzar-lo a la meitat femenina és un prejudici masclista i absurd.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Diumenge, 4 de maig del 2008

"Quan el sexe és bo, només importa el 5% restant"


Sylvia de Béjar Periodista especialitzada en salut i psicologia
Ada Castells

JOSEP LOSADA

En la nostra societat ens trobem el sexe fins a la sopa: encara cal fer-ne llibres?

Sí, perquè hi ha moltes falses creences que continuen com a veritats. Precisament perquè vivim en un món molt sexual, hem d'estar molt ben informats.

Doncs juguem al joc de trencar falses creences: «A les dones no ens agrada tant el sexe com als homes».

Se'ns ha educat així. Des de petites tenim una percepció diferent dels nostres genitals. A ells se'ls permet que es familiaritzin amb els seus penis, fins i tot li posen un nom. A elles se'ls diu que no és fi que es toquin i tot es redueix a "allò d'allà baix".

«Els homes prefereixen dones dòcils».

Depèn de si són insegurs, aleshores portaran malament estar amb dones en igualtat de condicions. El paper de la dona en un segon pla s'ha perpetuat durant milers d'anys i els canvis tot just són de trenta, quaranta anys.

Però sembla que no són canvis definitius. S'ha fet marxa enrere.

Sí, el sexe s'ha convertit en una cosa pornogràfica relacionada amb la quantitat, amb la morbositat, amb l'espectacularitat, i això ens fa anar enrere. De vegades penso que hauríem de tornar a l'espelma. S'ha perdut la gràcia del misteri i el pessigolleig. El sexe oral en nenes de 14 anys és el més habitual. Passen del primer petó al llit.

Es perpetua el segon pla de la dona?

Sí, el noi actiu sexualment segueix sent el master de l'univers i la noia, la puta i la fàcil. Si una noia és sexualment activa pot perdre l'estima i el respecte dels seus amics.

Per tant, tot i la llibertat sexual, les desigualtats perduren.

Sí, perquè els pares no volen adonar-se de què està passant. S'ha de parlar i formar els nens no només perquè es protegeixin de la sida o de l'embaràs, sinó perquè tinguin bon sexe. D'això dependrà en gran part la seva autoestima. Igual que aprens un idioma o aprens a cuinar, amb el sexe també hi ha un procés d'aprenentatge. S'ha d'educar els fills tenint també present el plaer sexual.

Tornem al joc de trencar tòpics: «Hi ha dones clitorianes i dones vaginals»

Això és una bestiesa. L'òrgan sexual per excel·lència de la dona és el clítoris, però això no vol dir que la dona pugui sentir orgasmes també a la vagina. El que passa és que es pensa que n'hi ha prou amb un penis per arribar a l'orgasme i això és el que no és cert. Si no hi ha estimulació clitoriana no hi ha orgasme.

Per tant, estem anatòmicament mal fets?

Hi ha postures en què la cosa funciona millor, però tampoc se li ha de donar tanta importància a tot això d'arribar alhora a l'orgasme, tal com es veu a les pel·lícules. Això és ficció. Fer sexe és com fer una amanida: hi pots posar moltes coses. No hi hauria d'haver un model ni un manual a seguir. L'única premissa és donar-te permís per disfrutar.

Seguim: «Les dones envegem els penis dels homes»

Aquest tòpic no l'he entès mai. La dona té una capacitat de plaer tan gran que no ha d'envejar res. Probablement totes les dones són multiorgàsmiques: només cal que se segueixin estimulant, però n'hi ha que ja queden prou satisfetes i no els cal continuar. No es tracta de fer cap cursa.

«A les dones ens complauen més les flors i les paraules boniques que el sexe en si»

No hi estic d'acord: un bon clau et fa sentir molt viva, què punyetes.

«Una parella només funciona quan hi ha bon sexe»

Hi ha una frase que en certa manera és certa: quan el sexe és bo, només importa el 5% restant; quan és dolent, el 95% de les altres coses han d'anar bé. El cas és que la falta de desig pot amagar problemes de relació. En les dones això és bastant comú. Hi ha homes que es queixen que les seves dones mai no en tenen ganes, però jo els demano: tu com et portes amb ella? Hi ha molt de cabreig als dormitoris. Si els homes sabessin fins a quin punt és important que ajudin a casa per obtenir sexe, rentarien més els plats.

«Hem de tenir cossos deu per agradar als homes»

No: tu et veus tots els defectes; ells, no. Val més la capacitat de seducció que un bon físic.

«És impossible mantenir la passió amb la parella de sempre»

El sexe és desig, misteri, prohibició... el que tens a casa és la crua realitat. Si tu vols que perduri el desig, l'has de treballar per no caure en la rutina, això vol dir ser atrevit i donar espai a les teves fantasies. No tot es limita a canviar de postura. Potser el que voldries tu, també agradaria a l'altre i no t'atreveixes a dir-li-ho. Per això s'han posat tant de moda els clubs d'intercanvi i les joguines sexuals. Les parelles proven coses noves.

No és també un símptoma més de consumisme?

Està bé provar joguines sexuals però no són el súmmum. Tampoc ho és el sexe tàntric, que ara s'ha posat de moda. Tot això pot estar bé o no. El cas es permetre't obrir moltes portes.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Divendres, 2 de maig del 2008

Múscul-man i els calçotets


Ramon Solsona

Em diuen que cada vegada hi ha més homes que es fan posar silicona per tenir una aparença musculada. Ara m'explico per què veig tants Misters Proper pel carrer, homes amb samarreta de màniga curta arrapada que els marca el paquet pectoral, homes d'espatlles embotornades i de bíceps com cuixes. Caminen amb els braços separats en forma de nansa perquè la inflor no permet que els colzes els toquin el cos. La pega és que ens falta la prova del cotó fluix per saber quanta fibra és autèntica i quantes pròtesis de silicona hi ha.

Jo vull ser com ells. Això ho tinc clar. Però he triat una tercera via per esdevenir un múscul-man. Res de cirurgia estètica, res de gimnàs i res del més que sospitós pinso anabolitzant. Vaig veure la llum a la secció de roba interior d'uns grans magatzems. Les catorze marques de calçotets que s'hi exposen tenen a cada capsa fotografies d'homes musculats. Totes, sense cap excepció. En unes es veu el tors sencer i la cara de l'individu, d'altres només mostren els baixos i l'abdomen, amb la preceptiva rajola de xocolata ben marcada. Aquest és un tret comú: a tots els usuaris de calçotets se'ls pot comptar i identificar els músculs abdominals.

Abans no era així. Els embolcalls de roba interior contenien informació del model, el color i la talla, però, en conjunt, no eren un àlbum de cromos gai. Tot canvia, com vam comprovar en la mort recent de Charlton Heston. Va ser un pioner del body-building, però ell era actor i no un culturista de concurs. Després va venir Arnold Schwarzenegger i tot es va capgirar. Ara, si no tens unes espatlles de metre i mig, uns pits de talla XXL i una rajola de xocolata a la tassa, no ets ningú. Jo vaig provant marques de calçotets, però de moment no em fan efecte.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 29. Dissabte, 5 de juliol del 2008

"Les feministes ni portem bigoti ni odiem els homes"


Gemma Lienas Escriptora
Mar Jiménez

CRISTINA CALDERER

És inconformista?

Ho sóc amb allò que em provoca incomoditat. Amb totes les injustícies socials...

Quines?

Intento lluitar pels drets dels que s'han quedat a la perifèria del poder: homosexuals, dones, gent d'altres ètnies, etc.

Vostè diu que la societat patriarcal és vigent...

La nostra societat continua sent patriarcal. Evidentment, hi ha hagut canvis notables, però la mentalitat continua sent patriarcal...

Posi'm exemples...

Patriarcal vol dir que el masculí es considera millor; i el femení, subordinat. Només cal obrir un diari per veure qui domina el món.

L'Església és patriarcal?

Clarament. No entenc com no fan un replantejament... Perden clients a marxes forçades.

La família, en canvi, ha evolucionat.

És una de les institucions que més està canviant. L'aparició de nous tipus de família i el fet que les dones treballin i rebin diners està debilitant la família patriarcal.

El debilitament de la família patriarcal coincideix amb la disminució de la taxa de natalitat...

Les dones haurien de tenir la llibertat de decidir si volen tenir fills... Per mi la maternitat ha estat tan important com totes les altres coses que he fet a la meva vida.

Aquesta llibertat no existeix, a vegades es planteja el dilema o fills o feina...

Si una noia renuncia a la seva vida laboral durant uns anys, després no s'hi podrà reenganxar. La independència econòmica és l'únic puntal per tenir una relació d'igual a igual amb la parella. Però és veritat que ens falten possibilitats de conciliar. El món del treball és un món pensat des d'una mirada androcèntrica, que no té en compte la vida familiar...

És favorable a la discriminació positiva?

Quan m'ho pregunten sempre responc que estic en contra de la discriminació positiva. I ho dic perquè si et fixes en els alcaldes espanyols, en els rectors universitaris, en els directius de les empreses de l'Íbex-35, tot són homes. Hi ha hagut una discriminació positiva a favor dels homes terrible durant segles! Per la qual cosa ara no ens queda altre remei que, durant un temps, fer discriminació positiva a favor de les dones.

Alguns intel·lectuals sentencien que la igualtat ja s'ha assolit...

A la universitat hi ha més dones que nois; les noies treuen millors notes a primària, a secundària, a batxillerat; ara bé, després, el mercat laboral no absorbeix les dones com ho fa amb els homes. Les dones universitàries tenen més dificultats per entrar al món laboral. L'atur de les dones universitàries triplica el masculí! No hi ha igualtat.

També hi ha dones que reneguen de dir-se feministes...

El feminisme ha estat molt vilipendiat. Al sistema, que és el patriarcat, no li interessa el feminisme. Per això s'ha volgut estendre la idea que les feministes som senyores masculines, amb bigoti, malcarades, que odiem els homes... Les feministes el que volem és igualtat, que homes i dones tinguem els mateixos drets i els mateixos deures.

Vostè també escriu sobre prostitució. A Vull ser puta s'oposa a la legalització de la prostitució. Per què?

És un problema de gènere. El 90% de persones que es prostitueixen són dones, el 3% són homes i el 7% són transsexuals. En canvi, un percentatge aclaparador de proxenetes i clients són homes. Això parteix de la idea patriarcal d'una dona per a cada un, i d'unes quantes a repartir entre tots. Legalitzar no donarà drets a les prostitutes. Als països on s'ha legalitzat, els drets de les dones prostitutes no han millorat, al revés.

Holanda?

A Holanda s'estan fent enrere! D'ençà de la legalització, la prostitució, inclosa la infantil, ha augmentat vertiginosament. La indústria sexual no s'ha pogut controlar.

A Catalunya la consellera Tura volia impulsar la legalització...

Què vol dir legalitzar? Convertir la prostitució en una feina normal? El proxenetisme està prohibit. Les dones que es dediquin a la prostitució només ho podrien fer per compte propi. Emetran factures als clients? A més, una majoria de les prostitutes ho fan forçades...

L'alternativa seria la reinserció, complicat...

Moltes dones volen deixar la prostitució... Calen diners per atendre-les.I calen campanyes per conscienciar els homes que van amb prostitutes. Ells creen el problema!

La veritable igualtat de gèneres és a prop?

Hi ha una sèrie de factors que la fan imparable. La formació n'és un.

La formació assegura la independència?

En part. També l'assegura el poder tenir calés.Per això, quan tens una criatura, no pots perdre la independència econòmica. I a això s'hi ha d'afegir internet, que permet conèixer el que fan les dones d'altres llocs del món, i això ajuda a fer caure la bena dels ulls.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 24. Dimarts, 15 de juliol del 2008

Que en som, d'idiotes...


Mar Jiménez / marjimenezcarrete.blogspot.com

Mira que en som, d'idiotes. Conversa de dimecres al matí al Ra de la plaça Gardunya amb una amiga, centrada en els seus esforços per aprimar-se. Se'n va quinze dies a la Costa Brava amb la parella, i esclava com és de l'operació biquini, s'ha proposat perdre en una setmana els quilos que ha guanyat a l'hivern. Set. Impossible. Almenys el company d'aquesta noia, agraciat com ella, també es pren seriosament l'aspecte físic. L'esforç estètic és compartit. Tanmateix, és norma habitual contemplar com noietes amb la vestimenta mil·limetrada fins a l'últim detall, víctimes de tedioses sessions d'UVA, d'estretors forçades, acompanyen nois engalanats amb drapots. Ara bé, el súmmum, el contrast inversemblant el podeu trobar, habitualment, en zona sobre-Diagonal. Dones operades fins a l'extrem, còpies cares de la Gemma Cuervo, assídues malaltisses del DiR (Diagonal, és clar), agafades del bracet, o de la maneta, d'esguerros de sexe mascle. Homes que no poden dissimular la seva pitrera talla 85 (conseqüència de greixos mal ubicats) amb l'amplor del seu polo Ralph Lauren rosa llampant. Noies tenyidíssimes de ros, enganxades als reflexos des de ben joves, acompanyant nois de vint-i-pocs que fa força anys que no recorden què és una cabellera espessa. Si bé la dictadura estètica ja comença a fer forat entre els homes (les operacions i depilacions estan deixant de ser exclusiva de les fèmines), és astorador contemplar com elles pateixen davant el mirall, mentre ells, ufanosos, es permeten el luxe de calçar-se mocassins sense mitjons. Tants anys de lluita no eviten que algunes segueixin modelant-se al gust del mascle. Si ho fessin per elles mateixes...

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 58. Divendres, 1 d'agost del 2008

El repte: canviar actituds


Ana Alba
Dones pakistaneses carreguen gerros plens d’aigua

Dones pakistaneses carreguen gerros plens d’aigua
AFP

"No hi ha cap societat on les dones disposin de les mateixes oportunitats que els homes. Aquesta condició desigual causa considerables discrepàncies entre la gran contribució de les dones al desenvolupament humà i la seva petita participació en els beneficis". L'Informe sobre Desenvolupament Humà elaborat pel Programa de l'ONU per al Desenvolupament (PNUD) el 1995 ho deixava ben clar: l'esquerda entre les condicions de vida, feina i accés al poder de dones i homes és enorme. I tretze anys després, malgrat que la situació ha avançat, la cita de l'informe és totalment vigent.

"Hi ha una divisió sexual del treball al món que persisteix com la divisió d'un món productiu masculí i un món privat femení", indica Ana Falu, directora regional del Fons de l'ONU per a la Dona (Unifem) per al Brasil i el Con Sud. "Encara hi ha molta resistència en les societats per canviar en aquest punt, ens enfrontem a la mentalitat de la gent, però els hem de fer entendre que no hi haurà societat democràtica si dones i homes no comparteixen la divisió sexual del treball de manera més equitativa", remarca Falu.

"Les dones han estat històricament en una situació d'exclusió o de submissió en un sistema patriarcal, de dominació masculina", remarca Sònia Tomàs, de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que impulsa l'anomenada estratègia d'apoderament de les dones, terme que prové de l'anglès empowerment. "L'estratègia d'apoderament de les dones és un procés personal i col·lectiu pel qual desenvolupen les seves capacitats i autonomia per definir la seva pròpia agenda, interessos i necessitats".

Les dones han aconseguit importants avenços en el desenvolupament de capacitats, en l'accés a educació i salut, tot i que en algunes parts del planeta, especialment en països en desenvolupament, encara pateixen un índex d'analfabetisme molt més alt que els homes, les nenes deixen els estudis abans per la força i tenen menys accés al món laboral. En molts Estats, les dones no gaudeixen dels mateixos drets ni protecció legal que els homes.

Milers de dones al món pateixen casaments forçats, no tenen dret a divorciar-se, ni a ser partícips de les decisions de la seva família ni comunitat i no són presents a les institucions. "A l'Àfrica, les dones són un dels col·lectius que recull l'aigua, però després no poden decidir quin ús se'n fa, ho determinen unes assemblees" de la comunitat en què elles no estan representades.

I arreu del món, les oportunitats de les dones de participar en les esferes econòmiques i polítiques continuen sent molt limitades, tant als països en desenvolupament com als anomenats occidentals.

"El tema de la participació política de les dones segueix sent un desastre" -afirma Ana Falu. "Hem guanyat en legitimitat, en espais de govern, s'han aconseguit avenços en les institucions, s'han concretat programes d'igualtat d'oportunitats, però encara són limitats, hi ha pocs països de l'Amèrica Llatina que tinguin una institució de gènere i de prestigi, Brasil és l'excepció". Falu apunta que les dones llatinoamericanes participen poc en la presa de decisions i que el país que té millors indicadors en aquest sentit és l'Argentina, que va aprovar una llei de quota que establia un mínim d'un 30% de dones en els Parlaments. Falu destaca que l'Argentina i Xile tenen presidentes, Cristina Fernández i Michelle Bachelet, però assegura que el fet de ser dones els ha portat problemes en l'exercici de l'acció de govern.

Malgrat que a les dones se'ls barra el pas a les esferes de poder polític, sovint són les que s'impliquen més en la lluita pels drets humans o per obtenir millores, però aquest paper no sol ser reconegut.

La clau del canvi d'actituds i mentalitats, segons Falu, és l'educació. "Tot depèn de com eduquem els fills i les filles perquè entenguin que els rols no tenen sexe sinó que són responsabilitats socials o domèstiques" que han d'assumir homes o dones.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 33. Dimecres, 6 d'agost del 2008

Cada cop hi ha més homes casats amb dones més joves


Un total de 2.644 espanyols, un 0,6% dels que es van casar el 2006, ho van fer amb parelles vint anys més joves. En la immensa majoria dels casos, el 91,5%, el cònjuge més gran era l'home. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, en els últims deu anys el nombre d'homes i dones que van casar-se amb parelles molt més joves s'ha duplicat. El 2006, de les 203.453 bodes heterosexuals celebrades, 2.420 homes van casar-se amb dones 20 anys més joves. Al revés ho van fer 224.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dilluns, 25 d'agost del 2008

Realitat o ficció


Estefania Carreño / estimatsn eurotics@gmail.com

He tingut un privilegi que moltes dones voldrien i que amb l'edat que tinc ja pensava que mai tindria, però les casualitats de vegades es fan esperar. No puc explicar com ha passat, és massa rocambolesc i increïble, però la qüestió és que durant quaranta-cinc minuts he pogut escoltar una conversa entre dos homes d'uns quaranta anys, sense que ells sospitessin que algú els escoltava.

He de puntualitzar que no era una conversa secreta per què no s'amagaven, i parlaven amb la tranquil·litat de creure que allà no hi havia ningú més. Quan ens sentim segurs, sense la possibilitat de ser jutjats i estem amb la companyia d'un amic íntim som capaços de deixar anar la nostra veritat, o em plantejo si també la nostra imaginació. Podrien haver parlat de política, de la feina, de la família, dels fills, de futbol o de la crisi, però no, parlaven de dones.

Aquesta és la conversa que totes les dones voldríem sentir, en el fons totes tenim la curiositat de conèixer l'altre des del seu terreny, de veritat, sense censures. Si he de ser sincera, esperava que la cosa anés més o menys així, però també he descobert altres coses, la més important és la pressió que s'exerceixen els homes entre ells. Vaig poder intuir que eren dos homes solters, un d'ells en busca de la dona de la seva vida i l'altre segur d'haver-la trobat. Això sí, van deixar molt clar que en els comentaris que feien no estaven incloses les germanes i mares dels individus en qüestió, o sigui, que les que tenim germans homes estem salvades almenys per la facció masculina de la nostra família.

Faig un petit resum de les seves conclusions: estan segurs que les dones són tant promíscues com els homes, argument que utilitzen per estar tranquils quan ells ho són. Els preocupa la mida del seu penis més que a nosaltres i diuen amb contundència que mentim sobre el tema.

S'expliquen fins a l'últim detall de les últimes relacions sexuals que han mantingut o inventat i ridiculitzen les dones que no han arribat a les expectatives que ells han marcat, encara que són ells qui potser no les han acomplert, però, esclar, això ni s'ho plantegen. Al final resulta que l'experiència no serveix per aconseguir sentir-se bé amb un mateix per què sempre depenem de l'opinió dels altres, homes o dones, i la seguretat en un mateix sembla un pes que hem d'anar confirmant periòdicament amb els nostres iguals. Sembla que és molt més fàcil dubtar del altres que de nosaltres mateixos.

El mal pare


Empar Moliner / moliner.empar@gmail.com

Un amable lector em fa fixar en la nova campanya de la direcció general de Trànsit. L'eslògan diu: "Per fer mal a un nen no fa falta posar-li la mà a sobre". El protagonista de l'anunci és un nen que, segons ens diu una veu en off, "pateix traumatisme cranioencefàlic, ferides i contusions. I tot l'hi ha fet el seu pare". Mentre sentim això, la mare de la criatura es mira el seu espòs (autor de les ferides del fill) amb odi i tristesa. Se suposa que ha tingut un accident (i la culpa era seva, és clar), i el nano ha pres mal.

Ja els anteriors anuncis de la DGT anaven dirigits a homes heterosexuals i -potser involuntàriament- a dones lesbianes. Una veu pel·liculera et demanava que fossis prudent: "Fes-ho per la teva nòvia, pels refotuts punts, per la teva mare...!". De manera que si eres un home que no tenia nòvia, sinó nòvio, o si eres una dona que no tenia nòvia, sinó nòvio, la cosa no anava per a tu.

Ara el que ha tingut l'accident i li ha fet mal al nen és mascle. I no crec que sigui perquè els de la DGT pensin que totes les dones condueixen bé. M'imagino, en canvi, que deuen saber que si la protagonista de l'espot fos una dona que condueix malament i li ha fet això al nen, hi hauria un clamor popular queixant-se que l'anunci perpetua l'estereotip de la dona que no sap conduir.

Al pàrquing del supermercat on vaig a comprar hi ha cartells contra els maltractaments. Hi diu: "Si pegues a una dona, no ets un home". Van dirigits únicament als homes heterosexuals. Fer anuncis on el missatge anés dirigit a tota la població no seria correcte. Hem de fer veure que no hi ha homes que maltracten els seus homes, ni dones que maltracten les seves dones, ni dones que maltracten els seus homes, ni homes i dones que maltracten els seus nens. Deu ser cansat ser home heterosexual. Es passen la vida demanant perdó.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 66. Diumenge, 14 de desembre del 2008

"Mirant porno em vaig sentir molt frustrada i decebuda"


Erika Lust Directora de cinema porno, feminista i activista dels drets sexuals de les dones
David Caminada

RUTH MARIGOT

Vostè ha dirigit dues pel·lícules porno i ha escrit el llibre Porno para mujeres. Què vol explicar amb el seu llibre i les seves pel·lícules?

El porno és un món completament masculí. Està fet per homes -hi ha molt poques directores en actiu- i està pensat per a ells. El món del porno se centra en el plaer masculí. Normalment, la dona és una eina, un mitjà, perquè l'home obtingui plaer. La dona mai és el personatge principal, sinó, únicament, un objecte per al plaer masculí. Aquí comença el meu desig de fer alguna cosa diferent, en què la dona sigui al centre i es busqui el seu plaer.

Com ha reaccionat la indústria del porno?

La indústria està dominada per homes, que han reaccionat d'una manera negativa. S'han pres la crítica d'una manera molt personal. M'han titllat de "puta feminista" i, per comptes de mostrar-se disposats a debatre sobre el porno i els valors que hi apareixen, s'han limitat a parlar del meu aspecte físic i el meu cos.

El porno no tenia gaire bona premsa...

És veritat. Fins ara era vist com una cosa bruta, obscura, simplement per al club privat dels homes. Ara el porno ha sortit de l'armari i ha entrat als mèdia. Tothom coneix personatges com Nacho Vidal, Lucía Lapiedra, Rocco Siffredi i Jenna Jameson... Per això crec que cal començar a parlar del porno i replantejar-nos què s'hi explica. La pornografia té un gran potencial d'explicar-nos coses positives sobre el sexe, que, al cap i a la fi, és una cosa molt sana.

Com va arribar al món del porno i com es va decidir a revolucionar aquest gènere?

Provinc del món acadèmic. Vaig estudiar ciències polítiques a la Universitat de Lund (Suècia) i a la Complutense de Madrid. Sempre m'ha interessat el feminisme, una paraula que em sembla molt òbvia i normal, encara que hi hagi gent que la malinterpreti. Jo ho veig claríssim. És com declarar-se antiracista.

Però, què la va portar a fer-se directora?

Al final de l'adolescència, a principis dels 20 anys, la sexualitat té molt d'impacte en la vida. I em vaig trobar que els homes sempre han tingut més facilitat per relacionar-se amb la seva sexualitat. La sexualitat femenina s'ha assimilat al matrimoni, a la reproducció... En aquella època vaig tenir les primeres experiències amb el porno, però vaig descobrir unes pel·lícules, unes imatges, que no transmetien uns valors, una ètica, una estètica amb la qual jo estigués d'acord. Allí no hi reconeixia ni la meva sexualitat, ni els meus sentiments, ni els meus companys. Moltes dones hem tingut curiositat pel porno, però, per comptes de sentir-nos satisfetes, hem quedat frustrades, decebudes i irritades per tot el que hi vèiem.

L'home sempre hi apareix com qui té el poder...

Sí. I les dones són prostitutes, disposades a satisfer l'home amb tot el que vulgui. Al porno convencional, no hi apareix una dona sexualment poderosa, plenament conscient, independent, que busqui el seu propi plaer. En canvi, hi ha pel·lícules alternatives en què es mostren actes sexuals explícits però que tenen personatges humanament i sentimentalment treballats, no són només estereotips.

El seu primer curtmetratge va ser The good girl...

Sí. L'any 2004, després d'haver treballat al Fòrum de les Cultures 2004 i d'haver portat a terme diverses tasques a productores audiovisuals, vaig reunir un petit capital i vaig rodar The good girl, que vaig penjar a internet i va tenir molt d'èxit. Després vaig rodar Cinco historias para ellas, i l'any passat vaig fer la meva segona pel·lícula, Barcelona sex project, un documental eròtic en què tres nois i tres noies expliquen la seva història i la seva vida sexual.

Ara prepara alguna cosa nova?

Sí. Estic escrivint el guió de la meva tercera pel·lícula, que es titularà Six female voices. Em diverteixo moltíssim, perquè la fase d'escriptura és una de les més creatives.

¿Considera que és difícil dirigir actors i actrius porno?

Sí, ho és. Evidentment, l'acte sexual és una cosa molt personal, molt sensible. És molt important tenir una bona comunicació amb els actors i actrius. Tampoc és fàcil trobar els actors i actrius, perquè no hi ha tanta gent que es presti a fer l'acte sexual davant la càmera... Amb tot, jo intento allunyar-me dels estereotips de la indústria i busco gent amb un aspecte més natural, i una sexualitat més interessant, poderosa, oberta, positiva, i això no és fàcil.

Què porta un noi o una noia a fer-se actor o actriu porno?

Depèn de cada cas. Hi ha noies que es dediquen al porno perquè provenen de països pobres, tenen poca formació i prefereixen ser estrelles porno abans que treballar en un restaurant o netejar cases. Ara bé, últimament hi ha una nova generació de nois i noies, d'un origen completament normal, amb un bon nivell d'educació, que tenen una sexualitat oberta, divertida, i que els agrada dedicar-se a aquest negoci.

El sexe està sobrevalorat?

El sexe és un component important de la personalitat. És el que realment ens defineix com a éssers humans. És important que es vegin retrats sexuals de persones. No obstant això, una visió del sexe basada en estereotips, molt poc refinada, i amb uns valors i una estètica no igualitaris potser sí que està sobrevalorada...

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 20. Dissabte, 17 de gener del 2009

Homes sexuals


Empar Moliner / moliner.empar@gmail.com

Llegeixo una entrevista a La Vanguardia a la psicòloga i investigadora Raquel Platero, que acaba de publicar un llibre interessantíssim, anoment Lesbiana. Discursos i representaciones, de l'editorial Melusina. A l'entrevista diu tot de coses, com que el lesbianisme no s'ha investigat a l'Estat espanyol i que s'ha banalitzat. D'acord. He llegit, doncs, amb molt de gust les seves paraules, fins que he trobat una frase que m'ha fet fregar els ulls. Diu (tradueixo): "L'homofòbia i la lesbofòbia encara són presents en qüestions d'inserció laboral".

La paraula homofòbia vol dir aversió als homosexuals. I un homosexual és un individu que sent atracció sexual envers els individus del mateix sexe. I això comprèn els homes i les dones. La part homo de la paraula homosexual no vol dir home. Un homosexual no és un "individu de sexe masculí que sent atracció pels del seu mateix sexe". Seria una mica estrany que aquest homo volgués dir home, perquè, aleshores, en quina part de la paraula es definiria l'atracció pels del mateix sexe? Homo, en aquest cas, vol dir igual. Hetero vol dir diferent. Homogeni i heterogeni.

Dir homofòbia i lesbofòbia com Raquel Platero em sembla poc rigorós. I ara algú dirà que la paraula homofòbia sembla referir-se només als gais i "invisibilitza" (ho poso entre cometes perquè jo mai faria servir aquest verb) les lesbianes. Molt bé. Lesbofòbia és una paraula necessària, perquè hi pot haver qui tingui fòbia a les lesbianes i no als gais. Però si la fas servir no pot ser juntament amb homofòbia. No pots dir homofòbia i lesbofòbia. Si vols, pots dir lesbofòbia i gaifòbia, perquè parlar d'homofòbia i lesbofòbia és com parlar dels que tenen fòbia als animals amb plomes i al mateix temps tenen fòbia als coloms.


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 59. Dimecres, 25 de febrer del 2009

Addiccions de gènere


HOMES · La dependència del gimnàs i la feina són més pròpies del col·lectiu masculí D0NES · Són més addictes a dietes i compres
Josep Ferrer
Els homes tenen més tendència a abusar del gimnàs que les dones

Els homes tenen més tendència a abusar del gimnàs que les dones
ARXIU

Les drogues, l'alcohol, el tabac o el joc són les addiccions més comunes i conegudes. Però la nostra societat, cada cop més competitiva, ha comportat que en els darrers anys hagin proliferat les anomenades addiccions sense droga o addiccions conductuals. El gimnàs, la dieta, les compres, la feina, l'estètica, el sexe, el mòbil, la televisió o les noves tecnologies han esdevingut un seriós problema psicològic per a aquells que tenen necessitat de fer aquestes activitats de manera descontrolada.

"Cada cop trobem més persones que busquen fugir d'una vida o d'una situació que no els agrada, que els supera, que no controlen, i cauen fàcilment en conductes compensatòries que poden generar o degenerar en una addicció conductual", explica la psicòloga i mestra María José Moreno Régulo. En aquestes noves addiccions es poden establir diferències per sexe i edat. Així, els homes són més addictes al gimnàs i a la feina; les dones, a la dieta i les compres, i els infants i adolescents a les noves tecnologies.

Es calcula que el 20% de la població que viu en països occidentals té conductes additives respecte a l'alimentació o l'exercici físic. El vici pel gimnàs o vigorèxia està més estès entre els homes i consisteix a dedicar una gran part del temps a incrementar la musculatura per aconseguir un cos que coincideixi amb certs cànons socials establerts. "Són persones que es tanquen al gimnàs i tot i muscular-se treballen obsessivament el seu cos", fins al punt que "arriben a abandonar les seves obligacions quotidianes", indica Moreno. Poden pesar-se fins a deu cops al dia i prenen molts complexos vitamínics, hormones i anabolitzants.

Les dones tenen més addicció a les dietes. S'acostuma a ser molt rígid amb allò que es menja i qualsevol infracció del règim és causa d'ansietat i de malestar. Són persones insatisfetes amb la seva imatge i tenen fixació pels sacsons i la cel·lulitis, ja sigui la pròpia o l'aliena.

Adquisició compulsiva

L'addicció a les compres consisteix a adquirir compulsivament objectes inútils que deixen de tenir valor un cop comprats. "Tot i que es tracta d'una addicció més comuna entre les dones, cada cop hi ha més homes que tenen aquesta patologia", apunta Moreno. L'única de les addiccions que comporta benefici econòmic és la feina, tot i que porta molts perjudicis familiars. "Clarament, els homes són els que la pateixen més", assegura

Detectar aquest tipus d'addiccions és més difícil que en el cas de l'addicció a una substància tòxica "perquè les conseqüències no són físiques sinó psicològiques", indica el director de l'Hospital Sagrat Cor de Martorell, José Antonio Larraz. Acostuma a ser l'entorn -família i amics- els que s'adonen del problema, ja que aquesta "és la malaltia de la negació perquè l'afectat s'enganya a ell mateix en pensar que fa una determinada cosa perquè li agrada i ho controla", afirma la doctora Moreno.

De fet, segons la seva experiència, quan un pacient decideix fer teràpia "no ho fa per la seva addicció sinó pel seu estat depressiu i les conseqüències negatives que això li comporta". Per superar i deixar enrere aquestes addiccions, explica, cal la implicació absoluta del pacient però també l'ajut de les persones més properes.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Dilluns, 16 de febrer del 2009


dimecres, 25 de febrer del 2009

Treball a temps complet o pares actius?

...el model tradicional del pare de família treballant a temps complet (breadwinner”) fora de casa podria ser un model “culturalment” en vies d’extinció. És a dir, menys valorat, malgrat que continués en termes pràctics. Els empleats
masculins estan més orientats cap a la cura de les famílies que en el passat.
D’aquesta manera, cada cop hi ha més homes que volen ser pares actius i més
dones que reclamen de les seves parelles un compromís més gran en aspectes
que tenen a veure amb l’esfera privada. Tanmateix, persisteixen moltes resistències
al canvi. Per exemple, la forta identificació dels homes amb les seves feines,
que tindria les seves arrels culturals i simbòliques en els ideals tradicionals de la
paternitat proveïdora. La principal resistència consistiria, doncs, en el fet que el
model hegemònic del breadwinner segueixi essent un fenomen estructural que
es manté a la societat i a l’esfera laboral. (...)

Més informació a:

Noves formes de treball i canvis en la identitat masculina
.
Paco Abril i Alfons Romero

http://www.boletin.ahige.org/orfeu_0.pdf

Masculinitat tradicional i noves masculinitats (activitat)

Si freqüentes aquest bloc, segurament no et resultarà difícil identificar els trets que fins ara han caracteritzat la masculinitat tradicional. I en més d’una ocasió t’hauràs plantejat també quins trets i conductes haurien de caracteritzar les masculinitats del futur. És així?. Comprova-ho. Intenta fer un llistat dels trets de la masculinitat tradicional i un altre dels trets que segons la teva opinió haurien de reunir les noves masculinitats.

La següent presentació potser t’ajudi a realitzar aquesta activitat. A través del seus enllaços accediràs a molts articles que t’aportaran idees i suggeriments sobre el tema que et proposo.



dimarts, 24 de febrer del 2009

GLOSSARI PROVISIONAL SOBRE GÈNERE I MASCULINITATS


Abús d'autoritat i confiança Invasió de la intimitat, falta sobre els drets més íntims de la vida d'una persona (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones).

Abús emocional / verbal: Qualsevol comportament encaminat a controlar i subjugar a un altre ser humà mitjançant el recurs a la por i la humiliació i valent-se d'atacs físics o verbals (Susan Forward, diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Acomodació Procés d'adaptació al medi mitjançant el qual un organisme modifica un esquema inicial per adaptar-se a una situació nova. Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Acorralament Persecució sense pausa, amb la finalitat d'aconseguir sotmetre, controlar , humiliar, intimidar i dominar a una persona. Pot ser moral o sexual Temes relacionats: control, domini, poder (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Acorralament Sexual Comportament de naturalesa sexual i connotacions sexistes, no desitjat per la víctima, que afecta a la dignitat de dones i homes. En l'àmbit del treball s'inclou el comportament abusiu i xantatgista de superiors jeràrquics i col·legues professionals que resultés una amenaça de la posició laboral (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Acte sexual :Qualsevol acció o manifestació de l'ésser humà que té per objectiu la satisfacció de la seva sexualitat. Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA

Actitud Disposició a reaccionar d'una determinada manera (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Agressivitat: Tendència a danyar la integritat física o l’estabilitat psíquica d’altres mitjançant conductes hostils que poden ésser molt diverses (directes –crits, cops, etc.- o indirectes –gestos amenaçants, mirades displicents o despreciatives, fer el buit, ignorar, menysprear, etc.- violència física, violència verbal, etc.). Freqüentment, actua com un mecanisme pervers de resposta a la frustració que porta a escollir com a víctimes als més dèbils.

Aïllament social Estratègia utilitzada pel maltractador per a allunyar a la víctima i el seu entorn i consolidar el seu domini sobre ella. Temes relacionats: maltractament, domini, control, cicle de violència (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Àmbit privat Relatiu al domèstic, el familiar. Històricament, el patriarcat ho ha circumscrit a la dona, reduint tot el referit a aquesta a l'àmbit del privat i negant-li transcendència social a tot el que en dit terreny ocorre. Aquest fet contribueix al fet que els actes de violència o maltractament que ocorren en l'esfera domèstica, siguin considerats com de l'esfera de l'íntim. Socialment està més arrelat el seu encobriment, tant per la víctima com per l'entorn. Temes relacionats: patriarcat (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Àmbit Públic Relatiu a tota la societat, que té transcendència social. Històricament, l'home s'ha reservat l'espai del públic com el seu domini d'acció, ocupant d'aquesta manera un lloc privilegiat en est, creant les seves pròpies lleis, així com un Pacte Social base del patriarcat, que li ha beneficiat des dels orígens. Temes relacionats: patriarcat (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Androcentrisme s refereix a tot pensament, acció, actitud o idea que considera el valor masculí com prototípic (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Androcentrisme: Suposa considerar als homes com el centre i la mesura de totes les coses. En una societat androcéntrica es pren el masculí com model que s'ha d'imitar. Els barons són considerats el subjecte de referència i les dones com éssers depenents i subordinats a ells. Guia per a educar en igualtat, Aj. València.

Androgin –ògina: De sexe difícil de determinar. FONT. Hiperenciclopèdia (http://www.grec.net/),© Enciclopèdia Catalana, SA

Androginia:Pseudohermafroditisme parcial en l'home i en la dona. Els individus amb gònades masculines (testicles) presenten criptorquídia i tenen certs caràcters sexuals externs de la dona. Els individus amb gònades femenines (ovaris) presenten alguns caràcters sexuals externs masculins. Font : Hiperenciclopèdia, Enciclopèdia Catalana, “Tenir característiques d’ambdós sexes” (Crooks, R-Baur, K: Nuestra sexualidad, ed. Thompson, p. 71)

Anerotisme: Inhibició sexual caracteritzada per l'absència de plaer en l'home o en la dona en el moment de l'acompliment de l'acte sexual. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Antropologia social: Estudi de l'home en funció de la seva conducta social. L'antropologia social es proposa d'obtenir coneixement respecte a les institucions i els processos socials que constitueixen el sistema de comportament dels individus d'una societat, i, comparant aquestes formes de comportament amb les d'altres societats, procura d'establir models i categories d'institucions socials. És caracteritzada pel seu mètode d'investigació integral i per l'aplicació de la tècnica etnogràfica i de camp, generalment, portada a terme dins societats primitives i en d'altres de poca densitat demogràfica, sobretot a nivell de comunitat, és a dir, tractant d'obtenir coneixement sobre conjunts socials el procés de comportament dels quals sigui controlable per l'observador contemporani. L'orientació teorètica més freqüent de l'antropologia social és constituïda pel funcionalisme i l'estructuralisme. Aquest últim recolza fortament en els mètodes de la lingüística i de la lògica simbòlica, i es proposa de formular models de relacions socials destinats a servir d'hipòtesi de treball per als científics socials, és a dir, destinats a tenir un valor heurístic. Els temes més freqüents dins l'antropologia social són els relacionats amb el matrimoni, la família, el parentiu, la religió, les institucions econòmiques en relació amb els processos socials, i amb tots aquells temes que escauen al desenvolupament d'una teoria de les societats humanes i de l'home en general. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grei c.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Arquetipus: Personatge simbòlic d’origen literari que ha passat a ser model o encarnació de certs atributs, virtuts o defectes (EOS Diccionari terminològic català, ed. Vicens- Vives)

Autoconcepte: S'utilitza per a referir-se al coneixement que té el subjecte de si “mateix”, a l'autoconeixement. Fa referència també a tot el que vam pensar que som. (Rogers, 1987).Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Autoestima Valoració de si mateix/a (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones).Es refereix a l'avaluació que el subjecte fa de si mateix. Implica l'establiment d'una relació entre els nivells d'aspiracions i els èxits aconseguits pel subjecte. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Autopostergació Acció de prioritzar els interessos i necessitats dels altres, enfront dels propis. Històricament les dones mantenen actituds d'autopostergació quan anteposa, sobre la base d’ésser vetlladores, els interessos aliens als seus propis. Temes relacionats: estereotips, patriarcat, sistema de valors interioritzats (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Autoritarisme Sistema fundat en la submissió incondicional a l'autoritat (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Autoritat, Concepció rígida de la L'individu que té una concepció rígida del concepte d'autoritat, es caracteritza per l'acceptació dels valors i normes tradicionals i una alta disposició a sotmetre's a l'autoritat establerta, mostrant una actitud d'aversió contra qui desaproven l'autoritat. Existeix correlació entre aquesta manera de conceptualitzar l'autoritarisme i la ideologia de gènere sexista. Temes relacionats: sexisme, homofòbia (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Caràcter sexual Cadascuna de les característiques anatòmiques o funcionals, el conjunt de les quals defineix el sexe. Cal distingir entre els caràcters sexuals primaris, constituïts per les gònades (testicles en el mascle i ovaris en la femella), i els caràcters sexuals secundaris, els quals apareixen en els vertebrats en atènyer la maduresa sexual i estan sotmesos a influència hormonal i genètica. En l'home aquests són incompletament desenvolupats durant la infància, maduren a la pubertat i persisteix llur funció fins a arribar a la menopausa en la dona i a l'andropausa en l'home. Es diferencien en genitals (penis o òrgan copulador, pròstata, etc, en el mascle, i úter, vagina, etc, en la femella) i en extragenitals (coloracions característiques en certs peixos; forma i color de les plomes, òrgans erèctils, etc, en ocells; talla, glàndules mamàries, dimensions pelvianes, distribució del pèl, característiques de la laringe, metabolisme basal, comportament, psiquisme, etc, en mamífers i més especialment en l'home). Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana.

Coeducació Procés d'interrelació entre persones o grups que té com finalitat potenciar el desenvolupament complet de la personalitat, suprimint els prejudicis vinculats al gènere. Aquesta finalitat exigeix la superació del sexisme cultural i ideològic, i a més totes aquelles situacions de desigualtat de la dona. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Complementarietat Concepte emprat per l'economia marginalista per a indicar quan, o com, dos o més béns han d'actuar conjuntament per satisfer una necessitat determinada. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/, Enciclopèdia Catalana.

Conflicte: entenem una inadequada gestió de les diferències entre persones, grups o estructures socials, mitjançant el qual aquestes diferències, s'afirmen o perceben com interessos, valors i/o aspiracions incompatibles. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Contracte social de Gènere Conjunt de pautes implícites i explícites que regeixen les relacions entre homes i dones, segons les quals s'atribueixen a uns i a altres distints treball i valor, responsabilitats i obligacions. Un nou Contracte Social modificaria les relacions de poder establertes en el sistema patriarcal, alhora que posaria en joc un nou repartiment de responsabilitats i obligacions (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Control Comprovació, inspecció, intervenció; adreça, comandament, regulació. El control és un mecanisme que s'estructura sobre una sèrie de comportaments que persegueixen incidir en les decisions i expectatives de l'altre. Per a fer efectiu el control, s'utilitzen tècniques com l'aïllament, els atacs verbals, la intimidació, les coaccions, el control econòmic o l'abús d'autoritat. Per a reforçar el control i com estratègia de reforç, es minimitza, nega i transfereix la culpa a la víctima. Temes relacionats: acorralament, domini (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Cromosoma Y Cromosoma sexual que solament és present en el sexe heterogamètic. Generalment la seva mida és diferent de la del cromosoma X, i en la meiosi només se'n sol aparellar una part petita amb el cromosoma X. La presència o absència d'un cromosoma Y determina el sexe en els mamífers (masculinitat o feminitat, respectivament).

Diferenciació de Gènere competitiva Forma de sexisme hostil que considera que les dones són diferents als homes i no posseeixen les característiques necessàries per a triomfar en l'àmbit públic, sent el privat en el qual han de romandre i viceversa. Temes relacionats: sexisme; àmbit públic; àmbit privat (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Diferenciació de Gènere complementària Visió segons la qual les dones tenen per naturalesa moltes característiques positives que complementen les de l'home i viceversa. Aquesta visió considerada per una gran part del moviment feminista una forma de sexisme encobert o benèvol (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Diferències degudes al gènere. Diferència existent entre dones i homes, en qualsevol àmbit pel que respecta als seus nivells de participació, accés als recursos, drets, remuneració o beneficis (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Diploide Dit de la cèl·lula o de l'organisme que presenta diploïdia Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Diploïdia Qualitat de la cèl·lula el nucli de la qual té 2n cromosomes o de la fase d'un cicle biològic en què les cèl·lules són diploides Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Discriminació directa Tracte desigual, beneficiós o desfavorable basant-se en algun dels motius expressament prohibits per l'ordenament jurídic (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Discriminació indirecta Tracte desigual provocat per l'establiment de condicions aparentment neutrales (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Discriminació Tracte desfavorable donat a una persona basant-se en la seva pertinença a un grup concret, al marge de les seves capacitats personals (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones). És una conducta de menyspreu o rebuig de persona o grups basats en els estereotips i els prejudicis. Considera diferents, i a més inferiors a determinades persones pel fet de pertànyer a un grup o a una categoria social. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Diversitat Varietat de valors, actituds, perspectives culturals, creences, procedències ètniques, orientació sexual, competències, coneixement i experiències de vida de les persones d'un grup de pertinença determinat (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Domèstic Fa referència a l'àmbit de la llar, el familiar. EL sistema patriarcal ho ha relacionat amb la dona. Temes relacionats: àmbit domèstic (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Domini Poder que un té sobre el seu entorn. Poder o ascendent que s'exerceix sobre una o altres persones (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Embrió: L'etapa de creixement d'un òvul fecundat des de la seva implantació en l'úter, el que succeeix més o menys als 7 dies de la fecundació, i que es completa als 5-6 dies fins al final del tercer mes d'embaràs. En aquest període es produeix la formació dels òrgans i els seus sistemes i dels trets externs principals.

Emoció: Estat d'ànim caracteritzat per una commoció orgànica consegüent a impressions dels sentits idees o records, la qual produeix fenòmens viscerals que percep el subjecte emocionat, i amb freqüència es tradueix en gestos, actituds o altres formes d'expressió. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Empatia: És l'actitud més important per a l'escolta. Per a Marshall Rosenberg, l'empatia consisteix en una comprensió respectuosa del que els altra experimenten. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Epidídim [del gr. epididymís, íd.] m ANAT ANIM Cos de forma semilunar situat a la part superior del testicle, format pel conjunt de conductes seminífers enrotllats i que continua amb el conducte deferent.

Equitat Imparcialitat en el tracte a homes i dones. Pot tractar-se d'igualtat en el tracte o d'un tracte diferent però que es considera equivalent en termes de drets, beneficis, obligacions i oportunitats (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Erotisme Recerca, investigació i evocació del plaer que enriqueix les possibilitats del desig sexual. Comporta una disposició i un conjunt de recursos de la imaginació per a mobilitzar la sensualitat sota la pressió d'aquell desig. L'erotisme comprèn tot el que fa referència a l'amor i que hi porta, i és, alhora, la seva expressió i realització. És també un canal vital de comunicació, car es val de tota classe de gests que expressin el plaer o que hi portin, i que donen a la sexualitat una dimensió subjectiva i personal que comporta un alliberament sexual. És, doncs, un fenomen pròpiament humà, que no es presenta entre els animals, regits només per instints. L'erotisme pot ésser vehicle per a una crítica social, car expressa la demanda de llibertat sexual per tal d'aconseguir el benestar mental de la persona, reprimida per les imatges imposades al desig sexual. Les cultures orientals i d'altres han fet de l'erotisme una religió (culte del linga i el yóni), un art o una ciència; per contra, la civilització judeocristiana li ha negat tota dimensió espiritual i l'ha convertit en quelcom vergonyós o pecaminós, cosa que ha impedit, generalment, de veure'l amb una dimensió estètica o artística. L'erotisme és un concepte ambigu, que ha estat emprat segons ideologies i mentalitats. Aquesta ambigüitat ha incidit també en el camp artístic, cosa que n'ha dificultat una individualització concreta. Això s'ha plasmat en les legislacions occidentals, que han creat una dicotomia, purament subjectiva, entre erotisme i pornografia , amalgamant i confonent aquests conceptes i veient art en el primer i pura artesania comercial i grollera en el segon. Algunes legislacions (França, Regne Unit, Holanda, Itàlia, EUA, etc) permeten, amb graus i apreciacions diverses, les expressions de tipus eròtic i prohibeixen les pornogràfiques; d'altres (Dinamarca, Suècia, Alemanya), permeten ambdues per als majors d'edat. Un erotisme de tipus comercial, ajudat i desenvolupat per tota mena de mitjans publicitaris, és emprat com a producte de consum individual, de grup i de masses, en què produeix efectes alienadors. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Esporulació Acció i efecte de produir espores. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Estereotip Model de conducta social basat en opinions preconcebudes, que adjudiquen valors i conductes a les persones en funció del seu grup de pertinença (sexe, raça, edat, ètnia, salut, etc.)(diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Estereotips: Són les creences o pensaments que distorsionen o “etiqueten” les conductes i característiques de persones o grups humans. Aquestes creences són fruit de l'aprenentatge social de la família, l'escola i els mitjans de comunicació , i es generalitzen de manera acrítica a totes les persones que formen part d'aquest grup social (minories, dones o altres col·lectius).Guia per a educar en igualtat, Aj. València L’ús dels estereotips constitueix un model de conducta social basat en opinions preconcebudes, que adjudiquen valors i conductes a les persones en funció del seu grup de pertinença (sexe, raça, edat, ètnia, salut, etc.)(diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Estrógens: Hormones sexuals. En la mujer son responsables de los caracteres sexuales secundarios. Intervienen en la regulación del ciclo menstrual.

Femella Animal o vegetal del sexe femení. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Feminicidi Mort causada a una dona, pel general per mitjans violents (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Feminisme: Doctrina, teoria i moviment social que propugna la consideració de les dones com éssers humans complets, subjectes individuals de drets i deures, i s'oposa a la discriminació per raó de sexe (per haver nascut femella) o de gènere a causa de les atribucions culturals com dona. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Feminisme de la diferència: Reivindica la subjectivitat de les dones i busca expressar la diferència sexual femenina com una forma més de la identitat humana, sense entrar a comparar-se ni a competir amb el sexe masculí i intentant donar des d'aquest posicionament una alternativa a la societat patriarcal.

Feminisme de la Igualtat:Fa seva la reivindicació de la igualtat de drets i d'oportunitats entre homes i dones com a eix principal de les seves reivindicacions i hi continua treballant des de tots els àmbits possibles

Feminitat Qualitat atribuïda socialment relativa als atributs de la dona. Segons aquesta interpretació tradicional i patriarcal són femenins , entre uns altres, els següents atributs: submissió, obediència, tolerància, passivitat, Autopostergació, discreció, fidelitat, sensibilitat, comprensió, dependència, debilitat, fragilitat, tendresa, volubilitat, capacitat de manipular, compassió (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Feminització Desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris femenins. La feminització, normal en la dona, és anormal si es produeix en l'home tal com succeeix en presència de certs tumors de les glàndules suprarenals.Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Feminització testicular: Pseudohermafroditisme hereditari, caracteritzat per un hàbit extern femení, però amb presència de testicles, els teixits dels quals no obeeixen a l'estímul de la testosterona.

Gameto: Célula que, en la reproducción sexual, se une a otra para dar origen a un nuevo ser.

Gametogènesi Procés de formació dels gàmetes, que en els organismes diploides comporta la miosi (espermatogènesi, ovogènesi).

Gemmació Tipus de reproducció asexual, molt freqüent en protozous, esponges, cnidaris, briozous i tunicats. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Gènere: Construcció cultural que designa les expectatives de la conducta social de les persones en funció del sexe de pertinença (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones). Es refereix al conjunt de trets adquirits en el procés de socialització, que diferencien a dones i homes en una societat. Són les responsabilitats socials, pautes de comportament, valors, gustos, temors, activitats, expectatives, etc, que la cultura assigna de forma diferenciada a homes i dones. És la manera de ser dona o ser home en una cultura determinada. I allí es deriven necessitats i requeriments diferents de dones i homes per al seu desenvolupament i realització personal.Guia per a educar en igualtat, Aj. València. Terme introduït en la sociologia per referir-se a la diferenciació social entre els dos sexes. Tradicionalment, els papers sexuals eren concebuts com a resultat d'una divisió natural del treball, que assignava a les dones les responsabilitats domèstiques i l'educació dels fills, mentre que per a l'home es reservaven les activitats professionals en l'àmbit públic. Convé distingir entre les diferències socials i les diferències biològiques entre homes i dones. La divisió sexual de les tasques no és pas una conseqüència natural de les diferències biològiques, sinó que ha estat producte de la història i, per tant, es tracta d'una realitat socialment construïda i mantinguda. Les teories feministes centren llur atenció en la distribució del poder i dels recursos entre homes i dones. Consideren el gènere com una de les dimensions fonamentals de tota organització social i qüestionen la separació clàssica entre família i treball (o entre esfera pública i esfera privada) en què s'han basat molts enfocaments de la divisió social dels papers sexuals. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Gonocòric -a Dit dels organismes en què els sexes són separats en individus diferents. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Haploide Dit de l'organisme o de la cèl·lula que presenta haploïdia. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Haploïdia Qualitat de l'organisme o de la cèl·lula que posseeix una dotació cromosòmica formada per una sola sèrie (n) de cromosomes. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Heterosexual: Persona que sent una atracció erótica per individus del sexe oposat. En oposició a homosexual i a bisexual, dit de l'individu que només sent atracció sexual envers individus del sexe oposat. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana.

Heterosexualitat Qualitat o condició d'heterosexual. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana.

Homofòbia Actitud d'aversió cap a les persones l'orientació sexual de les quals difereix del desideràtum d’heterosexualitat (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Homosexual: Persona que sent atracció eròtica por individus del mateix sexe.

Homosexualitat Atracció sexual envers individus del mateix sexe. Segons els estudis estadístics fets per Kinsey i d'altres als EUA, el 37% dels homes han tingut, com a mínim, un contacte homosexual que ha acabat en orgasme; exclusivament homosexuals n'hi ha, com a terme mitjà, el 6%. Kinsey considerà que hauria d'establir-se un continu al llarg del qual hom aniria col·locant els diferents individus segons la intensitat de llurs tendències sexuals, entenent això en un sentit molt ampli i sense pressuposar necessàriament una pràctica. Elaborà una escala per detectar el quàntum d'homosexualitat i d'heterosexualitat de cada individu en un moment determinat. Actualment, no hi ha cap motiu per a afirmar que l'homosexualitat confereix per se cap tret de personalitat especial. Schofield ha comparat mostres d'homosexuals i d'heterosexuals empresonats per delictes sexuals, d'altres que reben tractament psiquiàtric i d'altres que fan vida "normal", i ha arribat a la conclusió que cadascun dels grups homosexuals té un perfil de personalitat semblant a cadascun dels grups heterosexuals de la mostra. Del seu estudi hom també pot concloure que l'homosexualitat no pot ésser considerada una malaltia psiquiàtrica. Si els homosexuals arriben a ésser neuròtics, llur neurosi és el fruit de la situació conflictiva social en què els submergeix llur tendència sexual. Els estudis endocrinològics i genètics tampoc no han reeixit a trobar cap substrat hormonal o hereditari en l'origen d'aquesta variant sexual. L'única explicació científica prové de la teoria de l'aprenentatge, basada en el model de Grossman sobre la motivació. Segons aquest, els mecanismes reguladors del sistema nerviós central donen lloc a dos tipus de motivacions (drives): els homeostàtics (fam, set) i els no homeostàtics (conducta sexual, conducta emocional). Els homeostàtics són congènits i és l'impuls intern —el desequilibri fisiològic— qui els provoca. Per contra, en el cas dels no homeostàtics, allò que provoca l'estat de motivació és l'estimulació externa. Les condicions internes (hormones sexuals, catecolamines) actuen només com a sensibilitzadores. Les connexions entre l'estimulació externa i la reacció de l'organisme, en els homes, són bàsicament adquirides, pel fet que els primats posseeixen més escorça cerebral i una superior capacitat de condicionament. La hipòtesi és que la tendència sexual és una forma de reacció davant els estímuls externs apresa durant el procés del desenvolupament. L'impuls sexual ancorat biològicament en tota l'escala animal és una tendència neutra que l'aprenentatge social va modelant cap a una direcció determinada (homosexualitat o heterosexualitat). Ford i Beach, en 76 cultures estudiades, han trobat que 49 admeten l'homosexualitat amb més o menys tolerància, i en aquests casos pràcticament el 100% dels individus presenten activitat homosexual al llarg de la vida. D'altra banda, l'homosexualitat és un fenomen freqüent i comú en tots els mamífers, i els jocs "sexuals" infantils són absolutament bisexuals; és més tard que l'individu s'adreça cap a qualsevol de les gradacions del continu de Kinsey. El quàntum d'homosexualitat depèn, segons l'escala de Kinsey, del grau de reforç del condicionament proporcionat per les diverses situacions en el curs de la vida. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Hormones: Sustancias segregadas por diferentes glándulas, que contribuyen al control de diferentes funciones vitales (desarrollo sexual, crecimiento, etc).

Hostilitat heterosexual Forma de sexisme hostil des de la qual es considera que les dones tenen un poder sexual que les fa perilloses i manipuladores per als homes. Temes relacionats: sexisme; sexisme hostil (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Identitat de gènere Fet de ser, des de la perspectiva de cada qui, referida al gènere (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Identitat sexual: Sentimiento íntimo y personal de pertenencia a uno de los sexos. Conocimiento, reconocimiento y aceptación que de sí mismo hace la persona tal y como es sexualmente y su actuación correspondiente pudiendo o no aceptar totalmente los guiones y roles asignados. Es una construcción personal, dinámica y progresiva.

Identitat: El que no varia quan es canvia de rol (rol és el que no canvia quan es varia de jugadors).

Igualtat – desigualtat – diferència: “ La igualtat s'entén com una relació d'equivalència, en el sentit que els subjectes tenen el mateix valor, i precisament per això són “iguals”. Ara cal ressaltar que equivalència no vol dir identitat, sinó més aviat homologació; tampoc és el mateix desigualtat que diferencia. La igualtat admet diferències, però no com és obvi desigualtats. Mentre que la desigualtat suposa discriminació i privilegi, la diferència implica de semblança recíproca o diversitat entre coses d'una mateixa espècie, la qual cosa permet distingir-les unes d'unes altres, sense que això impliqui necessàriament discriminacions ni privilegis de cap tipus, ni ontològiques, ni polítics. És a dir, la diferència pot ser, i de fet, ha estat utilitzada com punt de suport per a la desigualtat per això és una mica que manca de fonament. Dret diferencial de tenir un o altre sexe, d'ésser d'una o altra raça, de tenir més o menys força física, etc... no se segueix lògicament la necessitat d'un tracte desigual dels subjectes així diferenciades”.Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Igualtat (entre homes i dones) Principi d'igualtat de drets i de tracte entre homes i dones (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Igualtat de Gènere Situació en la qual tots els éssers humans són lliures de desenvolupar les seves capacitats personals i de prendre decisions, sense les limitacions imposades pels rols tradicionals, i en la qual es tenen en compte, valoren i potencien per igual les distintes conductes, aspiracions i necessitats d'homes i dones (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones). La igualtat de gènere s'entén com una relació d'equivalència en el sentit que les persones té el mateix valor, independents del seu sexe, i per això són iguals. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Igualtat d'oportunitats entre dones i homes: Fonamentat en el principi d'igualtat, es refereix a la necessitat de corregir les desigualtats que existeixen entre dones i homes en la societat. Igualtat no és identitat, sinó una relació d'homologació entre subjectes diferents i perfectament discernibles. La idea de la igualtat està vinculada a la d'equivalència, una relació entre dues persones que no prejutgi per res que conreïn idèntics valors, sinó que aquests valors diferents es convalidin amb un barem que els homologa. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Indefensió apresa Síndrome d'Indicadors de violència (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Integritat psicológica: Fa referència a un dels drets fonamentals dels éssers humans. En aquest cas la integritat psicològica es refereix a que tothom ha d'abstenir-se de fer mal psicològicament als altres.

Intimitat heterosexual Forma de sexisme encobert o benèvol que considera que existeix un a dependència dels homes respecte de les dones en àmbits tals com la criança dels fills/as i la satisfacció de les necessitats sexuals. Temes relacionats: sexisme encobert o benévol dependència. http://fs-orente.filos.ucm.es/publicaciones/Iberpsicologia/lisboa/bustillos/bustillos.htm

Lesbianisme Homosexualitat femenina. És anomenada també safisme o tribadisme. El nom ve de Lesbos, on a l'època clàssica hi havia una comunitat de dones que practicaven aquesta classe d'amor o afecció.Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Llenguatge: Ús de les paraules per a expressar les idees. Qualsevol mitjà que s'empra per a expressar les idees. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Llindars de percepció (del maltractament) Concepte generat i utilitzat de manera específica en l'àmbit de la psicofisiologia. Quan s'utilitza en el context del Projecte Detecta, es refereix al valor a partir del com comencen a ser percebuts i reconeguts com tals els comportaments d'abús o maltractament (físic i moral).Temes relacionats: tolerància (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Maltractament, formes de:Violència domèstica Maltractament físic o psíquic que s’exerceix de forma més o menys contínua dins l’àmbit de la llar. La violència domèstica pot ésser exercida pel marit contra la muller (o a l’inrevés), però també pot ésser dels pares respecte als fills (o dels fills respecte als pares). En alguns casos les víctimes d’aquesta forma de violència són les persones grans o dependents. Els episodis de violència domèstica posen de manifest una situació de poder i de desequilibri a la llar i, alhora, la incapacitat per resoldre els conflictes domèstics mitjançant el diàleg.Assetjament psicològic Tipus de maltractament psicològic sistemàtic i continuat dut a terme sobre una persona. Els danys, de tipus psicològic, comporten la pèrdua de l'autoestima i de l'equilibri psíquic de la víctima. El fort component subjectiu i la subtilesa que sol caracteritzar els tractes humiliants en fan difícil la determinació. Un dels primers a fer servir l'assetjament com a objecte d’estudi fou l’etòleg Konrad Lorenz per a referir-se a l’atac d’un grup d’animals petits gregaris envers un altre animal solitari més gran. Al principi de la dècada del 1980, Heinz Leymann fou el primer que féu servir el terme en l’àmbit laboral.

Marianisme: (Crooks, R-Baur, K: nuestra sexualidad, ed Thompson, p. 63)) “El marianismo se deriva de la noción católica de que la mujer debe ser pura y abnegada; como la Virgen María. Se atribuye a las mujeres la función principal de madres que son fieles, virtuosas, pasivas y subordinada a sus maridos y al mismo tiempo actúan como preservadoras de la familia y de la tradición (Bryjak y Soroka, 1994; Espin, 1992; Sánchez-Ayendez, 1988)”

Mascle Individu o òrgan vegetal o animal del sexe masculí.Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Masclisme Actitud i comportament que imposa com valor preponderant els trets diferencials atribuïts a l'home. Discriminació sexual de caràcter dominant, adoptada pels homes (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) Actitud que, per raons històriques, culturals i religioses, mantenen certes societats, que consisteix a atribuir als homes una superioritat de valors, en tots els camps, sobre les dones. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana. “El concepto de machismo proyecta una imagen del hombre como fuerte, viril, y dominante, la cabeza del hogar y el que toma las decisiones importantes en la familia Crooks, R-Baur, K: Nuestra sexualidad, ed Thompson, p. 63). “El machismo también difunde la noción de que es aceptable ser agresivo sexualmente y buscar conquistas fuera del matrimonio. La cultura hispana a menudo expresa una doble norma en la que las esposas deben permanecer fieles a un hombre en tanto que los esposos pueden tener aventuras amorosas externas (Espin, 1992). El machismo tiene además otra cara que se caracteriza por la generosidad, el respeto a los demás, el uso de la autoridad justa e imparcial, el valor y la responsabilidad por la salud y el honor de la propia familia” (Sánchez-Ayendez, 1988; Torres, 1998; Vasquez, 1994).

Masculinitat Conducta que es considera pròpia dels homes en un determinat context cultural. Qualitat atribuïda socialment relativa als atributs de l'home. Segons la interpretació tradicional i patriarcal són masculins, entre uns altres, els següents atributs: el valor, la capacitat de decisió, l'activitat, competitivitat, la dominació, l'autoritat, la força, la fortalesa, la rudesa, la independència. Temes relacionats: estereotips (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Masculinització Procés de desenvolupament dels caràcters sexuals masculins en el mascle. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana.

Matriarcat Forma d'organització social que dóna la màxima importància política i jurídica a la dona. L'existència del matriarcat ha estat afirmada pels teòrics de l'evolucionisme del s XIX, els quals pressuposaven que a les societats on els llaços genealògics segueixen el llinatge matern matrilineal l'autoritat, el dret i la riquesa eren a les mans de les dones, les quals transmetien aquesta autoritat, aquest dret i aquesta riquesa a les filles i no pas als fills. Segons aquesta teoria, en el matriarcat els homes estaven sotmesos a les dones, que per llur descobriment dels mitjans per a obtenir els productes vegetals de la terra degueren aconseguir una posició de privilegi sobre aquells. Tanmateix, hom no pot adduir cap dada com a fonament d'aquesta teoria: ni pel que fa a la prehistòria ni en relació amb cap societat, primitiva o desenvolupada, actual. Els exemples que donen els teòrics de l'evolucionisme cultural es redueixen a petits privilegis de les dones, tals com el matrilinealisme o el matrilocalisme, però l'autoritat real era a les mans dels homes.Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Misogínia Temor i odi a les dones. Es refereix a qualsevol forma, més o menys subtil ?oberta o encoberta- d'inferiorizatció, ridiculització, exclusió, violència i opressió cap a les dones com gènere i a cadascuna en particular. Temes relacionats: sexisme hostil (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Passió Tendència o emoció sexual intensa, fortament arrelada. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/, Enciclopèdia Catalana.

Paternalisme dominador Forma de sexisme palès i hostil que entén a les dones com més febles, inferiors als homes la qual cosa dóna legitimitat a la figura dominant masculina. Temes relacionats: sexisme palès i hostil (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Paternalisme protector Forma de sexisme encobert o benèvol que considera que un home ha de tenir cura de la dona i protegir-la. Tema relacionat: sexisme encobert o benèvol (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Paternalisme Tendència a aplicar les formes d'autoritat i protecció pròpies del pare de la família tradicional, a altres àmbits. Forma de sexisme encobert o benévolo. Temes relacionats: sexisme palès i hostil (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Patriarcat Sistema d'organització social, basat en el poder de la figura del pater (la figura del pare a la Roma antiga) elevat a la màxima categoria política i econòmica, i generalitzada a tots els àmbits d'actuació on es reproduirà el sistema de jerarquia i dominació masculina. Temes relacionats: àmbit privat, àmbit públic (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) . Sistema politico-jurídic en el qual els fills entren a formar part del grup a què pertany el pare i en prenen noms, drets i poders, que transmeten al descendent —o descendents— més immediat i directe en línia masculina. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Percepció És l'acte i resultat de les facultats de conèixer. Està directament influït pel coneixement i la comprensió de les coses, així com per les creences: percebem influïts pel que creiem. Temes relacionats: sexisme palès i hostil; sexisme encobert o benèvol; llindar de percepció de l'abús (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Perspectiva de gènere Reconèixer que una cosa és la diferència sexual i una altra cosa són les atribucions, idees, representacions i prescripcions socials que es construeixen prenent com a referència aquesta diferència sexual (Marta Lamas). Font : http://www.latarea.com.mx/articu/articu8/lamas8.htm

Plasticitat comportamental de l'espècie humana Davant el concepte de desviació sexual com a forma de comportament sexual que no coincideix amb la que hom considera més característica d'una espècie determinada amb relació a la reproducció es parla de Plasticitat comportamental de l'espècie humana . De fet, "desviació sexual" és un concepte de difícil precisió, per tal com, en diverses espècies animals, pautes comportamentals d'origen sexual (com és ara l'exhibició d'òrgans genitals) poden ésser integrades en funcions no sexuals (agressives o jeràrquiques) i, per tant, no poden ésser considerades com a desviacions tot i que ho puguin semblar. En l'espècie humana, la no-adequació dels comportaments sexuals a les pautes més típiques no autoritza a parlar de desviació, atesa la plasticitat comportamental de l'espècie. Malgrat tot, hom sol considerar com a desviacions els comportaments que comprometen seriosament la dimensió relacional del sexe, com poden ésser el sadomasoquisme, el fetitxisme, la bestialitat o certes formes d'exhibicionisme. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Procés de socialització: procés interactiu a través del com el nen satisfà les seves necessitats bàsiques, alhora que assimila els motius, valors, normes, coneixements... del seu grup social. És un procés pel qual la societat transmet el seu patrimoni social i cultural. La socialització, és un procés d'intercanvi i d'interacció entre l'individu i la societat. Respon a una forma particular d'organitzar les relacions entre els gèneres. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Progesterona: Hormona sexual femenina segregada pel cos que cobreix l'ovari, el cervell i la placenta. Té la funció de preparar l'úter per a la recepció de l'óvul fecundat i el seu desenvolupament.

Proteïna: Molècula formada por aminoàcids units els quals formen llargues cadenes. Les proteïnes dels aliments proporcionen al organismes els aminoàcids necessaris per a la formació d'estructures i el manteniment de la vida.

Psicogènia Disciplina que estudia la gènesi i formació de la psique a partir de l'observació dels condicionaments i esdeveniments psíquics l'influx dels quals és determinant de les formes i manifestacions, normals o patològiques, de la persona, com a individu i com a membre d'un grup social. Entre els elements, o factors psicògens, a què atén primordialment la psicogènia, es destaquen les anomenades situacions psicògenes (en què resulta posat en qüestió el lloc que l'individu ocupa en la societat i en relació amb els qui l'envolten), els mancaments educacionals (d'afecte, d'autoritat, de convivència, etc) i els traumatismes emocionals de qualsevol tipus (temor, joia, cops morals, etc). Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Relacions de Gènere Relació i distribució desigual de les prerrogativas d'homes i dones que caracteritza a tot el sistema sexista (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Repartiment de responsabilitats Distribució dels actes assumits voluntàriament entre dos o més persones. En el sistema patriarcal, el repartiment de les responsabilitats familiars entre els sexes ha carregat sempre la balança cap a la dona, fent-la responsable “per la seva naturalesa” de la cura de la família. Aquest fet és un dels vèrtexs de la desigualtat en l'ús del temps, ja que el temps de les dones és el temps de tots i el temps dels homes és el propi. Això comporta una sèrie gairebé infinita de posteriors desigualtats i discriminacions. Temes relacionats: Pacte Social de Gènere Respecto

Responsabilitat Obligació de respondre davant certs actes assumits voluntàriament (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Rol: És el que no canvia quan es varia de jugadors

Rols de gènere Pautes d'acció i comportaments assignades a homes i a dones respectivament, i inculcades i perpetuades segons el Contracte social de Gènere (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Segregació en el mercat laboral: Es refereix a la concentració de les dones en determinades ocupacions i / o famílies professionals que, generalment es caracteritzen per tenir condicions d'ocupació poca satisfactòries, baixos salaris i poques oportunitats de formació contínua i adquisició de qualificacions afegides. Són, per tant, ocupacions feminitzades, font de desigualtats en el mercat laboral, ja que el valor associat a ells i la seva remuneració és menor. La segregació pot ser horitzontal quan la concentració es produeix en determinades ocupacions / famílies professionals; i vertical, quan les dones es concentren en llocs de baixa responsabilitat. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Sensualisme Sensualitat, propensió als plaers dels sentits, especialment als de la sexualitat. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Sexe Característiques biològiques que distingeixen al mascle de la femella (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) S'utilitza la paraula “sexe” per a designar característiques estrictament biològiques, que no tenen per què determinar ni els comportaments ni la psicologia de les persones. Guia per a educar en igualtat, Aj. València. Conjunt de modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus d'una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica modificació de la informació genètica. En éssers vivents primitius (bacteris i protists) el sexe es manifesta en una polarització poc marcada; entre dos individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una fusió. Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d'individus de l'espècie (no són, doncs, reproductors), sinó que en els casos de fusió de dues cèl·lules el disminueixen. El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en éssers primitius, en situacions de desgast ambiental. En éssers superiors (vegetals o animals) el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor, però es produeixen conjuntament. En ells la polarització sexual dels individus és més clara, i la reproducció sexual té lloc mitjançant la formació de gàmetes produïts per meiosi o repartició equilibrada i variable del material hereditari. L'aparició evolutiva de gàmetes amb funció sexual i reproductora va acompanyada per l'aparició programada de la mort parental. La diferenciació o polarització dels individus a causa del sexe es manifesta en molts nivells i dóna lloc a una gran varietat de formes. El nivell més bàsic de diferenciació és el cromosòmic. La determinació cromosòmica del sexe és molt variable. En l'espècie humana hi ha una parella de cromosomes iguals en el sexe femení (XX) i diferents en el masculí (XY), de manera que és l'espermatozoide qui determina el sexe de l'infant. Aquesta forma de determinació del sexe és molt estesa, però no general. En altres espècies, el mascle té simplement un cromosoma en lloc d'un parell. En moltes serps i papallones és el mascle qui té la parella de cromosomes sexuals iguals. En alguns peixos i insectes la determinació genètica del sexe no es produeix per cromosomes especials, sinó per certs gens dels cromosomes ordinaris. En algunes espècies (certs animals marins, determinades plantes tropicals), la determinació del sexe no és cromosòmica, sinó que és deguda a la influència del medi ambient sobre un individu potencialment bisexual, fent que desenvolupi la potencialitat masculina o bé la femenina. El règim alimentari, el pH, el lloc, la llum, la temperatura, etc, poden actuar, doncs, com a factors determinants del sexe en algunes espècies. Així, en Bonellia, les larves no són gens diferenciades i el fet que esdevinguin mascles o femelles només depèn de si es fixen a la trompa de femelles adultes o de si resten lliures, puix que en el primer cas es converteixen en mascles i en el segon en femelles. En espècies hermafrodites (moltes plantes superiors) manca la determinació cromosòmica directa del sexe. La diferenciació genètica es tradueix en diferenciacions fisiològiques i orgàniques. Es donen diferents possibilitats: un sol sexe i una sola classe d'individus (tots femenins) i en aquest cas la reproducció és per partenogènesi; dos sexes en dues menes d'individus (molt freqüent en animals i menys en vegetals) o unisexualisme; dos sexes en una sola classe d'individus o hermafroditisme (poc freqüent en animals i molt comú en vegetals superiors); i dos sexes en més de dues classes d'individus (tres, com en certs crustacis, o més de tres, com en certs insectes socials). La diferenciació dels sexes sol traduir-se en caràcters externs visibles: en alguns casos el dimorfisme sexual és tant fort, que mascle i femella han estat considerats durant molt de temps espècies diferents; en altres casos hi ha signes externs clars dins una figura comuna (cresta del gall, cornamenta del cérvol, barba de l'home, etc); de vegades la diferència sexual externa és difícil d'establir (moltes espècies d'ocells). La identitat sexual de l'individu resta en molts casos sotmesa a una notable mobilitat. Freqüentment l'individu canvia de sexe amb l'edat (hermafroditisme successiu en molts peixos i crustacis); en altres casos es produeixen canvis de sexe per factors relativament accidentals (presència d'algun paràsit, petites fluctuacions hormonals); en vertebrats superiors (ocells i mamífers) el sexe té una estabilitat molt clara: en ells es poden produir canvis en els caràcters sexuals secundaris, però no en la constitució sexual bàsica. Modernament, amb tècniques d'enginyeria genètica o d'hibridació artificial, s'obren perspectives d'intervenció en els mecanismes naturals de determinació del sexe. El sexe de base és en els mamífers (i, per tant, en l'home) el femení i el sexe masculí és induït, com a modificació de la pauta bàsica, per la presència del cromosoma Y, organitzador dels testicles. Tot el procés genètic que suposa l'aparició dels sexes presenta uns notables avantatges evolutius, raó per la qual la reproducció sexual s'ha generalitzat en la biosfera. La divisió meiòtica seguida de la fecundació presenta dos avantatges genètics molt assenyalats: en primer lloc, la reconstitució de la dotació diploide de l'individu a partir de dues dotacions haploides dels gàmetes redueix les possibilitats que els gens deleteris apareguin; en segon lloc, el fet que a cada generació hi hagi una recombinació de tot el material genètic presenta grans possibilitats de fórmules genètiques inèdites que ofereixen nou material bàsic per a la tria que fa la selecció natural amb vista al procés evolutiu. La reproducció sexual presenta també un inconvenient: els gàmetes han de trobar-se per a la fecundació, cosa que exigeix els medis i els mecanismes adequats. Aquest punt ha estat solucionat pels mecanismes de copulació, de transport dels gàmetes o de control neurològic de l'etologia de l'atracció intersexual. L'alternança d'individus sexuals adults i gàmetes, amb les corresponents possibilitats diploide (doble joc cromosòmic) o bé haploide (dotació cromosòmica simple), fa que cada espècie tingui el seu cicle cromosòmic característic. En molts protists, la meiosi es produeix en la primera divisió del zigot, després de la fecundació; en aquest cas tots els estadis són haploides exceptuant el zigot: és el cicle haplòntic. En els metazous, la meiosi es produeix en la formació dels gàmetes; exceptuant aquests, totes les altres cèl·lules són diploides: és el cicle diplòntic. En molts fongs i algues, i en les plantes, el cicle és diplohaplòntic, és a dir, alternen les generacions: de primer és l'esporòfit diploide, que genera espores haploides que originen el gametòfit, del qual es produeixen els gàmetes a partir dels quals es reconstitueix un zigot diploide. La reproducció sexual exigeix un control estricte dels mecanismes de trobament dels gàmetes a l'interior de la comunitat sexual que és l'espècie. Morfològicament els sexes estan extraordinàriament adaptats per tal que entre ells es produeixi l'adequada relació que possibiliti la fecundació; els òrgans copuladors, quan la fecundació és interna, manifesten una estricta especificitat. A més, tot l'organisme presenta els convenients sistemes d'estimulació, atracció o recepció del sexe complementari. En moltes espècies, sobretot vegetals, la trobada dels gàmetes és dominantment passiva. En els animals els comportaments d'acoblament són regulats neurològicament i mostren una gran varietat de formes d'orientació de la parella, senyals, moviments, etc, que constitueixen els ritus per a cortejar i garanteixen la unió exclusiva amb l'individu adequat de l'altre sexe. Al llarg del procés evolutiu, la rigidesa que imposa el programa genètic en els mecanismes de recerca de la parella és progressivament substituïda per l'aparició del plaer, gratificació que assegura la funció copuladora tot permetent una major plasticitat de comportament. En el cas de l'espècie humana aquesta plasticitat de comportament és evident i correlativa amb l'aparició d'una recompensa de fruïció i una càrrega afectiva molt potents, juntament amb l'originalitat imposada pel cervell intel·lectual sexualitat. Font: Hiperenciclopèdia,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Sexisme benèvol /encobert Es caracteritza per ser una forma de sexisme soterrat i dominant. Més difícil de detectar a primera vista, no és un sentiment positiu, contrariament al que pot pensar la persona que ho practica i tampoc és una experiència necessàriament benévol per a la persona receptora (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) http://fs-morente.filos.ucm.es/publicaciones/Iberpsicologia/lisboa/bustillos/bustillos.htm http://www.ingentaconnect.com/search/expand?pub=infobike://fias/rdps/1998/00000013/00000002/art00005&unc=#search=%22intimidad%20heterosexual%22

Sexisme Conjunt de tots i cadascun dels mètodes emprats per a poder mantenir en situació d'inferioritat, subordinación i explotació al sexe dominat (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Sexisme palès i hostil Forma de prejudici; antipatía contra les dones basada en una errònia i inflexible generalización (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Sexisme: Designa les actituds que introdueixen desigualtat i jerarquització per raó de sexe negant a la dona privilegis, pel simple fet de ser dona i atribuint-li característiques negatives. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Sexual Que té sexe, que és mascle o femella. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Sistema de gèneres Conjunt d'estructures socio-econòmiques i polítiques que mantenen i perpetuen els rols tradicionals masculí i femení, així com l'atribuït a homes i a dones pels estereotips (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Sociobiologia Corrent evolutiu emmarcat dins del neodarwinisme, desenvolupat a partir del 1975 per E.O.Wilson. La sociobiologia troba dos fonaments principals en la interpretació que fa de la jerarquia en la major part de les societats animals (inclòs l'home), a les quals atribueix una causa genètica: els millors individus són els que de fet "manen", i els menys bons els que "obeeixen", mercès a un procés de selecció natural; considera també que el comportament d'un individu obeeix a un objectiu principal: la màxima difusió possible dels seus gens. Així l'agressivitat tendeix a eliminar els rivals sexuals; l'altruisme s'exerceix envers els individus de la mateixa família, portadors de gens idèntics, o bé envers els individus que poden protegir o afavorir la descendència d'un mateix (teoria del gen egoista). Interpreta les desigualtats socials, els conflictes entre individus, famílies i pobles en aquest sentit, atribuint-los una dimensió biològica. Les bases de la sociobiologia són en desacord amb les dades de la genètica moderna, i més aviat s'aproximen a concepcions abandonades ja fa més de mig segle. Aquest corrent finalista és contestat pel neodarwinisme clàssic. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Sociogènia Disciplina que estudia la gènesi i formació de la psique a partir de l'observació dels condicionaments sociològics i dels esdeveniments socials l'influx dels quals és determinant de les formes i manifestacions, normals o patològiques, de la persona.Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Sobrecompensació masculina La sobrecompensació masculina es basa en la idea que els homes que se senten insegurs de la seva masculinitat es comportaran d'una manera extremadament masculí per compensar aquest "dèficit". Robb Willer, de la Universidad de Cornell, en un estudi recent ha explorat aquesta idea i ha indagat a més si la sobrecompensació podia explicar algunes actituds "viscerals", com el suport incondicional a la Guerra de l'Iraq o l'animadversió contra els homosexuals. Willer va dirigir un estudi d'identitat sexual sobre una mostra masculina i femenina d'estudiants de l'esmentada universitat. Els participants van ser assignats a l'atzar per rebre reaccions cap a les seves respostes a un qüestionari, que els indiquessin si aquestes suggerien una identitat d'acord amb el seu sexe biològic. Mentre que les respostes de les dones es mantenien invariables al marge de les reaccions que causessin, els homes sí denotaven sentir-se influïts per aquestes reaccions. Els homes la masculinitat dels quals era qüestionada, també van confessar sentir-se més avergonyits, culpables, molestos i hostils, que els homes que van sentir reconeguda la seva masculinitat. La tesi de la sobrecompensació masculina té les seves arrels en la psicologia freudiana, encara que s'ha convertit en una noció acceptada en molts àmbits de la psicologia, per la qual cosa l'investigador desitjava comprovar empíricament la seva validesa. Els experiments van produir els resultats que l'autor havia pronosticat. La intenció de l'estudi era explorar si la sobrecompensación masculina existeix, com i on. Willer adverteix, no obstant això, que aquesta no és l'única causa per als comportaments descrits, ja que hi ha altres factors psicològics que poden incrementar la preocupació d'un home cap al seu nivell de masculinitat. En un estudi separat, Willer va verificar que el suport a la Guerra de l'Iraq i l'homofòbia, entre d'altres actituds, eren considerades molt més pròpies d'homes que de dones pels participants en els experiments. Willer planeja al costat d'un col·lega estendre aquest tipus d'investigació a l'anàlisi de les actituds dels subjectes sobre la violència contra les dones, usant el mateix mètode de manipulació de la inseguretat masculina. Així mateix, projecta realitzar un segon estudi similar al primer però incloent la presa de mostres de testosterona dels participants, amb la finalitat de determinar si els seus nivells influeixen en l'adopció de certes actituds. http://www.noticias21.com/modules.php?name=News&file=article&sid=963

Status Posició que un individu ocupa en el seu grup de pertinença. Pot ser econòmic, polític, social etcètera (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Temor i odi a l'homosexualitat. Les persones que experimenten sentiments d'homofòbia solen ser aquelles que senten una gran aversió per tot allò que transgredeix qualsevol tipus de norma establerta, en la nostra societat tradicional: en aquest cas l'heterosexualitat. Temes relacionats: autoritarisme, concepció rígida de l'autoritat, estereotips (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Temperament En la psicologia contemporània, forma innata característica d'experimentar d'una manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi. A diferència del caràcter —amb l'estudi tipològic del qual resta sovint vinculat el seu propi estudi—, el temperament correspon als nivells més profunds de la persona i roman sempre pràcticament invariable. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Teoria cloacal Manera que té l'infant d'explicar-se, en un cert moment de la seva evolució, la fecundació i el part: imagina que el nadó neix per l'anus i que la concepció ha tingut lloc en el tracte digestiu. Freud l'anomena així per la confusió anus-vagina i per l'analogia amb els vertebrats dotats de cloaca. Les motivacions estan en les ansietats amb què l'infant fa cara a la diferència de sexes. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.

Testosterona: Hormona sexual masculina.

Tolerància Suportar amb indulgència alguna cosa que es desaprova. Fet de permetre una cosa sense consentir-la expressament. Fa referència a allò que es pot suportar. Està íntimament lligat amb la percepció. Des de la reflexió que ens ocupa la tolerància ve definida pels significats que les dones donen a les diferents violències que són objecte. Es tolera allò que no pot ser contestat. La impotència genera també tolerància. Temes relacionats: llindars de percepció; impotència (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)

Transsexualitat Desig irreprimible de donar al propi cos l'aparença del del sexe oposat, encara que calgui sotmetre's a intervencions quirúrgiques i tractaments hormonals.Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA. Vegeu reportatge sobre la transsexualiatat al suplement de EL PAÍS, 13 de gener de 2005

Transversalitat: Integrar la perspectiva de gènere en el conjunt de polítiques. Integrar sistemàticament les situacions, prioritats i necessitats respectives de dones i homes en totes les polítiques, amb vista a promoure la igualtat entre dones i homes i recórrer a totes les polítiques i mesures generals amb la fi específica d'assolir la igualtat, tenint en compte actiu i obertament des de la fase de planificació, els seus efectes en les situacions respectives d'unes i altres quan s'apliquin, supervisin i avaluïn. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Variaciones étniques en els rols de génere: (Crooks, R-Baur, K: nuestra sexualidad, ed Thompson, p. 63)) “

Violència de gènere Tota conducta que atempta contra la dignitat i integritat física i/o moral de les persones per causa del seu gènere.

Violència domèstica La produïda en l'àmbit convivencial. És un concepte, utilitzat en certs àmbits acadèmics i periodístics per a definir la violència en la llar. Ha estat àmpliament contestat pels moviments organitzats de dones com un terminologia reduccionista afí a certes ideològies conservadores. L'expressió “violència domestica” inclouria les violències produïdes de forma transversal, de dalt baix.. etc. La utilització aquesta expressió pot ocultar informacions tan rellevants com l'objecte, el subjecte o l'objectiu d'aquesta violència. (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) Aquesta violència dirigida generalment contra les dones revela un greu desequilibri en les relacions de poder entre els sexes en els àmbits social, econòmic, religiós i polític, malgrat tots els esforços de les legislacions a favor de la igualtat. Constitueix un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat física i psíquica de la víctima i tot això suposa, per tant, un obstacle per al desenvolupament d'una societat democràtica. La violència que pateixen les dones, comprèn quatre modalitats, que van des de l'agressió física –amb resultat de mort en multitud d'ocasions-, a la violència sexual, la psicològica i l'econòmica. Comprèn: la violència física (considerada aquesta com qualsevol acció no accidental que provoqui o pugui provocar dany físic, malaltia o risc de patir-la), violència psíquica, violència sexual, econòmica, la corrupció (com conductes desviades antisocials o desadaptades que impedeixen la integració social de la dona), l'explotació laboral i la mendicitat. Guia per a educar en igualtat, Aj. València

Violència sexual Tot tipus de violència exercida mitjançant l'ús o l'amenaça a recórrer a la força física o al xantatge emocional per a fer ús del cos de l'altre amb fins sexuals. Queden inclosos la violació, l'acorralo sexual, l'incest i la pederastia, la tracta i trafico d'éssers humans amb fins d'explotació sexual i la prostitució (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) .

Virilisme Desenvolupament dels caràcters físics i mentals de l'home en la dona. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana.

Zigot Cèl·lula amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d'un gàmeta femení amb un gàmeta masculí abans de començar la segmentació. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana.