Abús  d'autoritat i confiança  Invasió de la intimitat, falta sobre els drets més íntims de la vida d'una  persona (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones). 
  Abús  emocional / verbal:  Qualsevol comportament encaminat a controlar i subjugar a un altre ser humà  mitjançant el recurs a la por i la humiliació i valent-se d'atacs físics o  verbals (Susan Forward, diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Acomodació  Procés d'adaptació al medi mitjançant el qual un organisme modifica un esquema  inicial per adaptar-se a una situació nova.  Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Acorralament  Persecució sense pausa, amb la finalitat d'aconseguir sotmetre, controlar ,  humiliar, intimidar i dominar a una persona. Pot ser moral o sexual Temes  relacionats: control, domini, poder (diccionari DETECTA Projecte de Fundació  Dones) 
 Acorralament  Sexual  Comportament de naturalesa sexual i connotacions sexistes, no desitjat per la  víctima, que afecta a la dignitat de dones i homes. En l'àmbit del treball  s'inclou el comportament abusiu i xantatgista de superiors jeràrquics i  col·legues professionals que resultés una amenaça de la posició laboral  (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) 
 Acte  sexual  :Qualsevol acció o manifestació de l'ésser humà que té per objectiu la  satisfacció de la seva sexualitat. Hiperenciclopèdia:  http://www.grec.net/,©  Enciclopèdia Catalana, SA
 Actitud  Disposició a reaccionar d'una determinada manera (diccionari DETECTA Projecte de  Fundació Dones) 
 Agressivitat:  Tendència  a danyar la integritat física o l’estabilitat psíquica d’altres mitjançant  conductes hostils que poden ésser molt diverses (directes –crits, cops, etc.- o  indirectes –gestos amenaçants, mirades displicents o despreciatives, fer el  buit, ignorar, menysprear, etc.-   violència física, violència verbal, etc.). Freqüentment, actua com un  mecanisme pervers de resposta a la frustració que porta a escollir com a  víctimes als més dèbils.  
 Aïllament  social Estratègia  utilitzada pel maltractador per a allunyar a la víctima i el seu entorn i  consolidar el seu domini sobre ella. Temes relacionats: maltractament, domini,  control, cicle de violència (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Àmbit  privat  Relatiu al domèstic, el familiar. Històricament, el patriarcat ho ha circumscrit  a la dona, reduint tot el referit a aquesta a l'àmbit del privat i negant-li  transcendència social a tot el que en dit terreny ocorre. Aquest fet contribueix  al fet que els actes de violència o maltractament que ocorren en l'esfera  domèstica, siguin considerats com de l'esfera de l'íntim. Socialment està més  arrelat el seu encobriment, tant per la víctima com per l'entorn. Temes  relacionats: patriarcat (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Àmbit  Públic  Relatiu a tota la societat, que té transcendència social. Històricament, l'home  s'ha reservat l'espai del públic com el seu domini d'acció, ocupant d'aquesta  manera un lloc privilegiat en est, creant les seves pròpies lleis, així com un  Pacte Social base del patriarcat, que li ha beneficiat des dels orígens. Temes  relacionats: patriarcat (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Androcentrisme  s refereix a tot pensament, acció, actitud o idea que considera el valor masculí  com prototípic (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Androcentrisme:  Suposa considerar als homes com el centre i la mesura de totes les coses. En una  societat androcéntrica es pren el masculí com model que s'ha d'imitar. Els  barons són considerats el subjecte de referència i les dones com éssers  depenents i subordinats a ells. Guia  per a educar en igualtat, Aj. València. 
 Androgin  –ògina:  De sexe difícil de determinar. FONT.  Hiperenciclopèdia (http://www.grec.net/),©  Enciclopèdia Catalana, SA
 Androginia:Pseudohermafroditisme  parcial en l'home i en la dona. Els individus amb gònades masculines (testicles)  presenten criptorquídia i tenen certs caràcters sexuals externs de la dona. Els  individus amb gònades femenines (ovaris) presenten alguns caràcters sexuals  externs masculins. Font : Hiperenciclopèdia, Enciclopèdia Catalana, “Tenir  característiques d’ambdós sexes” (Crooks, R-Baur, K: Nuestra sexualidad,  ed. Thompson, p. 71)
 Anerotisme:  Inhibició sexual caracteritzada per l'absència de plaer en l'home o en la dona  en el moment de l'acompliment de l'acte sexual. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Antropologia  social:  Estudi de l'home en funció de la seva conducta social. L'antropologia social es  proposa d'obtenir coneixement respecte a les institucions i els processos  socials que constitueixen el sistema de comportament dels individus d'una  societat, i, comparant aquestes formes de comportament amb les d'altres  societats, procura d'establir models i categories d'institucions socials. És  caracteritzada pel seu mètode d'investigació integral i per  l'aplicació de la tècnica etnogràfica i de camp, generalment, portada a terme  dins societats primitives i en d'altres de poca densitat demogràfica, sobretot a  nivell de comunitat, és a dir, tractant d'obtenir coneixement sobre conjunts  socials el procés de comportament dels quals sigui controlable per l'observador  contemporani. L'orientació teorètica més freqüent de l'antropologia social és  constituïda pel funcionalisme i l'estructuralisme. Aquest últim recolza  fortament en els mètodes de la lingüística i de la lògica simbòlica, i es  proposa de formular models de relacions socials destinats a servir d'hipòtesi de  treball per als científics socials, és a dir, destinats a tenir un valor  heurístic. Els temes més freqüents dins l'antropologia social són els  relacionats amb el matrimoni, la família, el parentiu, la religió, les  institucions econòmiques en relació amb els processos socials, i amb tots  aquells temes que escauen al desenvolupament d'una teoria de les societats  humanes i de l'home en general. Font:  Hiperenciclopèdia: http://www.grei c.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Arquetipus: Personatge  simbòlic d’origen literari que ha passat a ser model o encarnació de certs  atributs, virtuts o defectes (EOS Diccionari terminològic català, ed.  Vicens- Vives)
 Autoconcepte:  S'utilitza per a referir-se al coneixement que té el subjecte de si “mateix”, a  l'autoconeixement. Fa referència també a tot el que vam pensar que som. (Rogers,  1987).Guia per a educar en igualtat, Aj. València 
  Autoestima  Valoració de si mateix/a (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones).Es refereix a l'avaluació que el subjecte fa de si mateix. Implica l'establiment  d'una relació entre els nivells d'aspiracions i els èxits aconseguits pel  subjecte. Guia per a educar en igualtat, Aj. València  
Autopostergació Acció de prioritzar els interessos i necessitats dels altres, enfront dels propis. Històricament les dones mantenen actituds d'autopostergació quan anteposa, sobre la base d’ésser vetlladores, els interessos aliens als seus propis. Temes relacionats: estereotips, patriarcat, sistema de valors interioritzats (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) 
 Autoritarisme  Sistema fundat en la submissió incondicional a l'autoritat (diccionari DETECTA  Projecte de Fundació Dones) 
 Autoritat,  Concepció rígida de la  L'individu que té una concepció rígida del concepte d'autoritat, es caracteritza  per l'acceptació dels valors i normes tradicionals i una alta disposició a  sotmetre's a l'autoritat establerta, mostrant una actitud d'aversió contra qui  desaproven l'autoritat. Existeix correlació entre aquesta manera de  conceptualitzar l'autoritarisme i la ideologia de gènere sexista. Temes  relacionats: sexisme, homofòbia (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Caràcter  sexual  Cadascuna de les característiques anatòmiques o funcionals, el conjunt de les  quals defineix el sexe. Cal distingir entre els caràcters sexuals primaris,  constituïts per les gònades (testicles en el mascle i ovaris en la femella), i  els caràcters sexuals secundaris, els quals apareixen en els vertebrats en  atènyer la maduresa sexual i estan sotmesos a influència hormonal i genètica. En  l'home aquests són incompletament desenvolupats durant la infància, maduren a la  pubertat i persisteix llur funció fins a arribar a la menopausa en la dona i a  l'andropausa en l'home. Es diferencien en genitals (penis o òrgan copulador,  pròstata, etc, en el mascle, i úter, vagina, etc, en la femella) i en  extragenitals (coloracions característiques en certs peixos; forma i color de  les plomes, òrgans erèctils, etc, en ocells; talla, glàndules mamàries,  dimensions pelvianes, distribució del pèl, característiques de la laringe,  metabolisme basal, comportament, psiquisme, etc, en mamífers i més especialment  en l'home). Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia  Catalana.
 Coeducació  Procés  d'interrelació entre persones o grups que té com finalitat potenciar el  desenvolupament complet de la personalitat, suprimint els prejudicis vinculats  al gènere. Aquesta finalitat exigeix la superació del sexisme cultural i  ideològic, i a més totes aquelles situacions de desigualtat de la dona. Guia  per a educar en igualtat, Aj. València 
 Complementarietat  Concepte  emprat per l'economia marginalista per a indicar quan, o com, dos o més béns han  d'actuar conjuntament per satisfer una necessitat determinada. Font:  Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,  Enciclopèdia Catalana.
 Conflicte:  entenem una inadequada gestió de les diferències entre persones, grups o  estructures socials, mitjançant el qual aquestes diferències, s'afirmen o  perceben com interessos, valors i/o aspiracions incompatibles. Guia per a  educar en igualtat, Aj. València 
 Contracte  social de Gènere  Conjunt de pautes implícites i explícites que regeixen les relacions entre homes  i dones, segons les quals s'atribueixen a uns i a altres distints treball i  valor, responsabilitats i obligacions. Un nou Contracte Social modificaria les  relacions de poder establertes en el sistema patriarcal, alhora que posaria en  joc un nou repartiment de responsabilitats i obligacions (diccionari DETECTA  Projecte de Fundació Dones) 
 Control  Comprovació,  inspecció, intervenció; adreça, comandament, regulació. El control és un  mecanisme que s'estructura sobre una sèrie de comportaments que persegueixen  incidir en les decisions i expectatives de l'altre. Per a fer efectiu el  control, s'utilitzen tècniques com l'aïllament, els atacs verbals, la  intimidació, les coaccions, el control econòmic o l'abús d'autoritat. Per a  reforçar el control i com estratègia de reforç, es minimitza, nega i transfereix  la culpa a la víctima. Temes relacionats: acorralament, domini (diccionari  DETECTA Projecte de Fundació Dones) 
 Cromosoma  Y  Cromosoma sexual que solament és present en el sexe heterogamètic. Generalment  la seva mida és diferent de la del cromosoma X, i en la meiosi només se'n sol  aparellar una part petita amb el cromosoma X. La presència o absència d'un  cromosoma Y determina el sexe en els mamífers (masculinitat o feminitat,  respectivament). 
 Diferenciació  de Gènere competitiva  Forma de sexisme hostil que considera que les dones són diferents als homes i no  posseeixen les característiques necessàries per a triomfar en l'àmbit públic,  sent el privat en el qual han de romandre i viceversa. Temes relacionats:  sexisme; àmbit públic; àmbit privat (diccionari DETECTA Projecte de Fundació  Dones) 
 Diferenciació  de Gènere complementària  Visió segons la qual les dones tenen per naturalesa moltes característiques  positives que complementen les de l'home i viceversa. Aquesta visió considerada  per una gran part del moviment feminista una forma de sexisme encobert o benèvol  (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) 
 Diferències  degudes al gènere.  Diferència existent entre dones i homes, en qualsevol àmbit pel que respecta als  seus nivells de participació, accés als recursos, drets, remuneració o beneficis  (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) 
 Diploide  Dit de la cèl·lula o de l'organisme que presenta diploïdia Font:  Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Diploïdia  Qualitat de la cèl·lula el nucli de la qual té 2n cromosomes o de la fase d'un  cicle biològic en què les cèl·lules són diploides Font: Hiperenciclopèdia:  http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.
 Discriminació  directa Tracte  desigual, beneficiós o desfavorable basant-se en algun dels motius expressament  prohibits per l'ordenament jurídic (diccionari DETECTA Projecte de Fundació  Dones) 
 Discriminació  indirecta Tracte  desigual provocat per l'establiment de condicions aparentment neutrales  (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) 
 Discriminació  Tracte desfavorable donat a una persona basant-se en la seva pertinença a un  grup concret, al marge de les seves capacitats personals (diccionari DETECTA  Projecte de Fundació Dones). És  una conducta de menyspreu o rebuig de persona o grups basats en els estereotips  i els prejudicis. Considera diferents, i a més inferiors a determinades persones  pel fet de pertànyer a un grup o a una categoria social. Guia per a educar en  igualtat, Aj. València
 Diversitat  Varietat  de valors, actituds, perspectives culturals, creences, procedències ètniques,  orientació sexual, competències, coneixement i experiències de vida de les  persones d'un grup de pertinença determinat (diccionari DETECTA Projecte de  Fundació Dones) 
 Domèstic  Fa  referència a l'àmbit de la llar, el familiar. EL sistema patriarcal ho ha  relacionat amb la dona. Temes relacionats: àmbit domèstic (diccionari DETECTA  Projecte de Fundació Dones) 
 Domini  Poder  que un té sobre el seu entorn. Poder o ascendent que s'exerceix sobre una o  altres persones (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Embrió:  L'etapa de creixement d'un òvul fecundat des de la seva implantació en l'úter,  el que succeeix més o menys als 7 dies de la fecundació, i que es completa als  5-6 dies fins al final del tercer mes d'embaràs. En aquest període es produeix  la formació dels òrgans i els seus sistemes i dels trets externs  principals. 
 Emoció:  Estat d'ànim caracteritzat per una commoció orgànica consegüent a impressions  dels sentits idees o records, la qual produeix fenòmens viscerals que percep el  subjecte emocionat, i amb freqüència es tradueix en gestos, actituds o altres  formes d'expressió. Guia per a educar en igualtat, Aj. València  
 Empatia:  És l'actitud més important per a l'escolta. Per a Marshall Rosenberg, l'empatia  consisteix en una comprensió respectuosa del que els altra experimenten. Guia  per a educar en igualtat, Aj. València 
 Epidídim  [del  gr. epididymís, íd.] m ANAT ANIM Cos de forma semilunar situat a la part  superior del testicle, format pel conjunt de conductes seminífers enrotllats i  que continua amb el conducte deferent.
 Equitat  Imparcialitat en el tracte a homes i dones. Pot tractar-se d'igualtat en el  tracte o d'un tracte diferent però que es considera equivalent en termes de  drets, beneficis, obligacions i oportunitats (diccionari DETECTA Projecte de  Fundació Dones) 
 Erotisme  Recerca, investigació i evocació del plaer que enriqueix les possibilitats del  desig sexual. Comporta una disposició i un conjunt de recursos de la imaginació  per a mobilitzar la sensualitat sota la pressió d'aquell desig. L'erotisme  comprèn tot el que fa referència a l'amor i que hi porta, i és, alhora, la seva  expressió i realització. És també un canal vital de comunicació, car es val de  tota classe de gests que expressin el plaer o que hi portin, i que donen a la  sexualitat una dimensió subjectiva i personal que comporta un alliberament  sexual. És, doncs, un fenomen pròpiament humà, que no es presenta entre els  animals, regits només per instints. L'erotisme pot ésser vehicle per a una  crítica social, car expressa la demanda de llibertat sexual per tal d'aconseguir  el benestar mental de la persona, reprimida per les imatges imposades al desig  sexual. Les cultures orientals i d'altres han fet de l'erotisme una religió  (culte del linga i el yóni), un art o una ciència; per contra, la civilització  judeocristiana li ha negat tota dimensió espiritual i l'ha convertit en quelcom  vergonyós o pecaminós, cosa que ha impedit, generalment, de veure'l amb una  dimensió estètica o artística. L'erotisme és un concepte ambigu, que ha estat  emprat segons ideologies i mentalitats. Aquesta ambigüitat ha incidit també en  el camp artístic, cosa que n'ha dificultat una individualització concreta. Això  s'ha plasmat en les legislacions occidentals, que han creat una dicotomia,  purament subjectiva, entre erotisme i pornografia , amalgamant i confonent  aquests conceptes i veient art en el primer i pura artesania comercial i  grollera en el segon. Algunes legislacions (França, Regne Unit, Holanda, Itàlia,  EUA, etc) permeten, amb graus i apreciacions diverses, les expressions de tipus  eròtic i prohibeixen les pornogràfiques; d'altres (Dinamarca, Suècia, Alemanya),  permeten ambdues per als majors d'edat. Un erotisme de tipus comercial, ajudat i  desenvolupat per tota mena de mitjans publicitaris, és emprat com a producte de  consum individual, de grup i de masses, en què produeix efectes alienadors.  Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Esporulació  Acció  i efecte de produir espores. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,©  Enciclopèdia Catalana, SA.
 Estereotip  Model de conducta social basat en opinions preconcebudes, que adjudiquen valors  i conductes a les persones en funció del seu grup de pertinença (sexe, raça,  edat, ètnia, salut, etc.)(diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Estereotips:  Són les creences o pensaments que distorsionen o “etiqueten” les conductes i  característiques de persones o grups humans. Aquestes creences són fruit de  l'aprenentatge social de la família, l'escola i els mitjans de comunicació , i  es generalitzen de manera acrítica a totes les persones que formen part d'aquest  grup social (minories, dones o altres col·lectius).Guia per a educar en  igualtat, Aj. València L’ús dels estereotips constitueix un  model  de conducta social basat en opinions preconcebudes, que adjudiquen valors i  conductes a les persones en funció del seu grup de pertinença (sexe, raça, edat,  ètnia, salut, etc.)(diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)
 Estrógens:  Hormones sexuals. En la mujer son responsables de los caracteres sexuales  secundarios. Intervienen en la regulación del ciclo  menstrual.
 Femella  Animal o vegetal del sexe femení. Font: Hiperenciclopèdia:  http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.
 Feminicidi  Mort causada a una dona, pel general per mitjans violents (diccionari DETECTA  Projecte de Fundació Dones) 
  
 Feminisme:  Doctrina, teoria i moviment social que propugna la consideració de les dones com  éssers humans complets, subjectes individuals de drets i deures, i s'oposa a la  discriminació per raó de sexe (per haver nascut femella) o de gènere a causa de  les atribucions culturals com dona. Guia per a educar en igualtat, Aj.  València
 Feminisme  de la diferència:  Reivindica la subjectivitat de les dones i busca expressar la diferència sexual  femenina com una forma més de la identitat humana, sense entrar a comparar-se ni  a competir amb el sexe masculí i intentant donar des d'aquest posicionament una  alternativa a la societat patriarcal.
  
 Feminisme de la  Igualtat:Fa seva la reivindicació de la igualtat de drets i d'oportunitats entre homes i dones com a eix principal de les seves reivindicacions i hi continua treballant des de tots els àmbits possibles 
  
 Feminitat  Qualitat  atribuïda socialment relativa als atributs de la dona. Segons aquesta  interpretació tradicional i patriarcal són femenins , entre uns altres, els  següents atributs: submissió, obediència, tolerància, passivitat,  Autopostergació, discreció, fidelitat, sensibilitat, comprensió, dependència,  debilitat, fragilitat, tendresa, volubilitat, capacitat de manipular, compassió  (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) 
 Feminització  Desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris femenins. La feminització,  normal en la dona, és anormal si es produeix en l'home tal com succeeix en  presència de certs tumors de les glàndules suprarenals.Font: Hiperenciclopèdia:  http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA. 
 Feminització  testicular:  Pseudohermafroditisme hereditari, caracteritzat per un hàbit extern femení, però  amb presència de testicles, els teixits dels quals no obeeixen a l'estímul de la  testosterona. 
  
 Gameto:  Célula que, en la reproducción sexual, se une a otra para dar origen a un nuevo  ser.
 Gametogènesi  Procés de formació dels gàmetes, que en els organismes diploides comporta la  miosi (espermatogènesi, ovogènesi). 
 Gemmació  Tipus de reproducció asexual, molt freqüent en protozous, esponges, cnidaris,  briozous i tunicats. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,©  Enciclopèdia Catalana, SA.
 Gènere:  Construcció cultural que designa les expectatives de la conducta social de les  persones en funció del sexe de pertinença (diccionari DETECTA Projecte de  Fundació Dones). Es  refereix al conjunt de trets adquirits en el procés de socialització, que  diferencien a dones i homes en una societat. Són les responsabilitats socials,  pautes de comportament, valors, gustos, temors, activitats, expectatives, etc,  que la cultura assigna de forma diferenciada a homes i dones. És la manera de  ser dona o ser home en una cultura determinada. I allí es deriven necessitats i  requeriments diferents de dones i homes per al seu desenvolupament i realització  personal.Guia per a educar en igualtat, Aj. València. Terme introduït en  la sociologia per referir-se a la diferenciació social entre els dos sexes.  Tradicionalment, els papers sexuals eren concebuts com a resultat d'una divisió  natural del treball, que assignava a les dones les responsabilitats domèstiques  i l'educació dels fills, mentre que per a l'home es reservaven les activitats  professionals en l'àmbit públic. Convé distingir entre les diferències socials i  les diferències biològiques entre homes i dones. La divisió sexual de les  tasques no és pas una conseqüència natural de les diferències biològiques, sinó  que ha estat producte de la història i, per tant, es tracta d'una realitat  socialment construïda i mantinguda. Les teories feministes centren llur atenció  en la distribució del poder i dels recursos entre homes i dones. Consideren el  gènere com una de les dimensions fonamentals de tota organització social i  qüestionen la separació clàssica entre família i treball (o entre esfera pública  i esfera privada) en què s'han basat molts enfocaments de la divisió social dels  papers sexuals. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia  Catalana, SA. 
 Gonocòric  -a  Dit dels organismes en què els sexes són separats en individus diferents. Font:  Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Haploide  Dit de l'organisme o de la cèl·lula que presenta haploïdia. Font:  Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Haploïdia  Qualitat de l'organisme o de la cèl·lula que posseeix una dotació cromosòmica  formada per una sola sèrie (n) de cromosomes. Font: Hiperenciclopèdia:  http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.
 Heterosexual:  Persona que sent una atracció erótica per individus del sexe oposat. En oposició  a homosexual i a bisexual, dit de l'individu que només sent atracció sexual  envers individus del sexe oposat. Font: Hiperenciclopèdia:  http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana.
 Heterosexualitat  Qualitat o condició d'heterosexual. Font: Hiperenciclopèdia:  http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana.
 Homofòbia  Actitud  d'aversió cap a les persones l'orientació sexual de les quals difereix del  desideràtum d’heterosexualitat (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Homosexual:  Persona que sent atracció eròtica por individus del mateix  sexe.
 Homosexualitat  Atracció sexual envers individus del mateix sexe. Segons els estudis estadístics  fets per Kinsey i d'altres als EUA, el 37% dels homes han tingut, com a mínim,  un contacte homosexual que ha acabat en orgasme; exclusivament homosexuals n'hi  ha, com a terme mitjà, el 6%. Kinsey considerà que hauria d'establir-se un  continu al llarg del qual hom aniria col·locant els diferents individus segons  la intensitat de llurs tendències sexuals, entenent això en un sentit molt ampli  i sense pressuposar necessàriament una pràctica. Elaborà una escala per detectar  el quàntum d'homosexualitat i d'heterosexualitat de cada individu en un moment  determinat. Actualment, no hi ha cap motiu per a afirmar que l'homosexualitat  confereix per se cap tret de personalitat especial. Schofield ha comparat  mostres d'homosexuals i d'heterosexuals empresonats per delictes sexuals,  d'altres que reben tractament psiquiàtric i d'altres que fan vida "normal", i ha  arribat a la conclusió que cadascun dels grups homosexuals té un perfil de  personalitat semblant a cadascun dels grups heterosexuals de la mostra. Del seu  estudi hom també pot concloure que l'homosexualitat no pot ésser considerada una  malaltia psiquiàtrica. Si els homosexuals arriben a ésser neuròtics, llur  neurosi és el fruit de la situació conflictiva social en què els submergeix llur  tendència sexual. Els estudis endocrinològics i genètics tampoc no han reeixit a  trobar cap substrat hormonal o hereditari en l'origen d'aquesta variant sexual.  L'única explicació científica prové de la teoria de l'aprenentatge, basada en el  model de Grossman sobre la motivació. Segons aquest, els mecanismes reguladors  del sistema nerviós central donen lloc a dos tipus de motivacions (drives): els  homeostàtics (fam, set) i els no homeostàtics (conducta sexual, conducta  emocional). Els homeostàtics són congènits i és l'impuls intern —el desequilibri  fisiològic— qui els provoca. Per contra, en el cas dels no homeostàtics, allò  que provoca l'estat de motivació és l'estimulació externa. Les condicions  internes (hormones sexuals, catecolamines) actuen només com a sensibilitzadores.  Les connexions entre l'estimulació externa i la reacció de l'organisme, en els  homes, són bàsicament adquirides, pel fet que els primats posseeixen més escorça  cerebral i una superior capacitat de condicionament. La hipòtesi és que la  tendència sexual és una forma de reacció davant els estímuls externs apresa  durant el procés del desenvolupament. L'impuls sexual ancorat biològicament en  tota l'escala animal és una tendència neutra que l'aprenentatge social va  modelant cap a una direcció determinada (homosexualitat o heterosexualitat).  Ford i Beach, en 76 cultures estudiades, han trobat que 49 admeten  l'homosexualitat amb més o menys tolerància, i en aquests casos pràcticament el  100% dels individus presenten activitat homosexual al llarg de la vida. D'altra  banda, l'homosexualitat és un fenomen freqüent i comú en tots els mamífers, i  els jocs "sexuals" infantils són absolutament bisexuals; és més tard que  l'individu s'adreça cap a qualsevol de les gradacions del continu de Kinsey. El  quàntum d'homosexualitat depèn, segons l'escala de Kinsey, del grau de reforç  del condicionament proporcionat per les diverses situacions en el curs de la  vida. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Hormones:  Sustancias segregadas por diferentes glándulas, que contribuyen al control de  diferentes funciones vitales (desarrollo sexual, crecimiento,  etc).
 Hostilitat  heterosexual  Forma de sexisme hostil des de la qual es considera que les dones tenen un poder  sexual que les fa perilloses i manipuladores per als homes. Temes relacionats:  sexisme; sexisme hostil (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Identitat  de gènere  Fet de ser, des de la perspectiva de cada qui, referida al gènere (diccionari  DETECTA Projecte de Fundació Dones) 
 Identitat  sexual:  Sentimiento íntimo y personal de pertenencia a uno de los sexos. Conocimiento,  reconocimiento y aceptación que de sí mismo hace la persona tal y como es  sexualmente y su actuación correspondiente pudiendo o no aceptar totalmente los  guiones y roles asignados. Es una construcción personal, dinámica y  progresiva.
 Identitat:  El  que no varia quan es canvia de rol (rol és el que no canvia quan es varia de  jugadors).
 Igualtat  – desigualtat – diferència:  “ La igualtat s'entén com una relació d'equivalència, en el sentit que els  subjectes tenen el mateix valor, i precisament per això són “iguals”. Ara cal  ressaltar que equivalència no vol dir identitat, sinó més aviat homologació;  tampoc és el mateix desigualtat que diferencia. La igualtat admet diferències,  però no com és obvi desigualtats. Mentre que la desigualtat suposa discriminació  i privilegi, la diferència implica de semblança recíproca o diversitat entre  coses d'una mateixa espècie, la qual cosa permet distingir-les unes d'unes  altres, sense que això impliqui necessàriament discriminacions ni privilegis de  cap tipus, ni ontològiques, ni polítics. És a dir, la diferència pot ser, i de  fet, ha estat utilitzada com punt de suport per a la desigualtat per això és una  mica que manca de fonament. Dret diferencial de tenir un o altre sexe, d'ésser  d'una o altra raça, de tenir més o menys força física, etc... no se segueix  lògicament la necessitat d'un tracte desigual dels subjectes així  diferenciades”.Guia per a educar en igualtat, Aj.  València
 Igualtat  (entre homes i dones)  Principi d'igualtat de drets i de tracte entre homes i dones (diccionari DETECTA  Projecte de Fundació Dones) 
 Igualtat  de Gènere  Situació en la qual tots els éssers humans són lliures de desenvolupar les seves  capacitats personals i de prendre decisions, sense les limitacions imposades  pels rols tradicionals, i en la qual es tenen en compte, valoren i potencien per  igual les distintes conductes, aspiracions i necessitats d'homes i dones  (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones). La  igualtat de gènere s'entén com una relació d'equivalència en el sentit que les  persones té el mateix valor, independents del seu sexe, i per això són iguals.  Guia per a educar en igualtat, Aj. València 
 Igualtat  d'oportunitats entre dones i homes:  Fonamentat en el principi d'igualtat, es refereix a la necessitat de corregir  les desigualtats que existeixen entre dones i homes en la societat. Igualtat no  és identitat, sinó una relació d'homologació entre subjectes diferents i  perfectament discernibles. La idea de la igualtat està vinculada a la  d'equivalència, una relació entre dues persones que no prejutgi per res que  conreïn idèntics valors, sinó que aquests valors diferents es convalidin amb un  barem que els homologa. Guia per a educar en igualtat, Aj. València  
 Indefensió  apresa  Síndrome d'Indicadors de violència (diccionari DETECTA Projecte de Fundació  Dones) 
 Integritat  psicológica:  Fa referència a un dels drets fonamentals dels éssers humans. En  aquest cas la integritat psicològica es refereix a que tothom ha d'abstenir-se de fer mal psicològicament als altres.
 Intimitat  heterosexual  Forma de sexisme encobert o benèvol que considera que existeix un a dependència  dels homes respecte de les dones en àmbits tals com la criança dels fills/as i  la satisfacció de les necessitats sexuals. Temes relacionats: sexisme encobert o  benévol dependència. http://fs-orente.filos.ucm.es/publicaciones/Iberpsicologia/lisboa/bustillos/bustillos.htm
 Lesbianisme  Homosexualitat femenina. És anomenada també safisme o tribadisme. El nom ve de  Lesbos, on a l'època clàssica hi havia una comunitat de dones que practicaven  aquesta classe d'amor o afecció.Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,©  Enciclopèdia Catalana, SA. 
 Llenguatge:  Ús de les paraules per a expressar les idees. Qualsevol mitjà que s'empra per a  expressar les idees. Guia per a educar en igualtat, Aj. València  
 Llindars  de percepció (del maltractament)  Concepte generat i utilitzat de manera específica en l'àmbit de la  psicofisiologia. Quan s'utilitza en el context del Projecte Detecta, es refereix  al valor a partir del com comencen a ser percebuts i reconeguts com tals els  comportaments d'abús o maltractament (físic i moral).Temes relacionats:  tolerància (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
  Maltractament,  formes de:Violència domèstica Maltractament físic o psíquic que s’exerceix de forma més o menys contínua dins l’àmbit de la llar. La violència domèstica pot ésser exercida pel marit contra la muller (o a l’inrevés), però també pot ésser dels pares respecte als fills (o dels fills respecte als pares). En alguns casos les víctimes d’aquesta forma de violència són les persones grans o dependents. Els episodis de violència domèstica posen de manifest una situació de poder i de desequilibri a la llar i, alhora, la incapacitat per resoldre els conflictes domèstics mitjançant el diàleg.Assetjament psicològic Tipus de maltractament psicològic sistemàtic i continuat dut a terme sobre una persona. Els danys, de tipus psicològic, comporten la pèrdua de l'autoestima i de l'equilibri psíquic de la víctima. El fort component subjectiu i la subtilesa que sol caracteritzar els tractes humiliants en fan difícil la determinació. Un dels primers a fer servir l'assetjament com a objecte d’estudi fou l’etòleg Konrad Lorenz per a referir-se a l’atac d’un grup d’animals petits gregaris envers un altre animal solitari més gran. Al principi de la dècada del 1980, Heinz Leymann fou el primer que féu servir el terme en l’àmbit laboral.
Marianisme:  (Crooks, R-Baur, K: nuestra sexualidad, ed Thompson, p. 63)) “El marianismo se  deriva de la noción católica de que la mujer debe ser pura y abnegada; como la  Virgen María. Se atribuye a las mujeres la función principal de madres que son  fieles, virtuosas, pasivas y subordinada a sus maridos y al mismo tiempo actúan  como preservadoras de la familia y de la tradición (Bryjak y Soroka, 1994;  Espin, 1992; Sánchez-Ayendez, 1988)”
 Mascle Individu o òrgan vegetal o animal del sexe masculí.Font:  Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Masclisme  Actitud i comportament que imposa com valor preponderant els trets diferencials atribuïts a l'home. Discriminació sexual de caràcter dominant,  adoptada pels homes (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) Actitud  que, per raons històriques, culturals i religioses, mantenen certes societats,  que consisteix a atribuir als homes una superioritat de valors, en tots els  camps, sobre les dones. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,©  Enciclopèdia Catalana. “El concepto de machismo proyecta una imagen del hombre  como fuerte, viril, y dominante, la cabeza del hogar y el que toma las  decisiones importantes en la familia Crooks, R-Baur, K: Nuestra sexualidad, ed  Thompson, p. 63). “El machismo también difunde la noción de que es aceptable ser  agresivo sexualmente y buscar conquistas fuera del matrimonio. La cultura  hispana a menudo expresa una doble norma en la que las esposas deben permanecer  fieles a un hombre en tanto que los esposos pueden tener aventuras amorosas  externas (Espin, 1992). El machismo tiene además otra cara que se caracteriza  por la generosidad, el respeto a los demás, el uso de la autoridad justa e  imparcial, el valor y la responsabilidad por la salud y el honor de la propia  familia” (Sánchez-Ayendez, 1988; Torres, 1998; Vasquez, 1994).  
 Masculinitat  Conducta  que es considera pròpia dels homes en un determinat context cultural. Qualitat  atribuïda socialment relativa als atributs de l'home. Segons la interpretació  tradicional i patriarcal són masculins, entre uns altres, els següents atributs:  el valor, la capacitat de decisió, l'activitat, competitivitat, la dominació,  l'autoritat, la força, la fortalesa, la rudesa, la independència. Temes  relacionats: estereotips (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Masculinització  Procés de desenvolupament dels caràcters sexuals masculins en el mascle. Font:  Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia  Catalana.
 Matriarcat  Forma d'organització social que dóna la màxima importància política i jurídica a  la dona. L'existència del matriarcat ha estat afirmada pels teòrics de  l'evolucionisme del s XIX, els quals pressuposaven que a les societats on els  llaços genealògics segueixen el llinatge matern matrilineal l'autoritat, el dret  i la riquesa eren a les mans de les dones, les quals transmetien aquesta  autoritat, aquest dret i aquesta riquesa a les filles i no pas als fills. Segons  aquesta teoria, en el matriarcat els homes estaven sotmesos a les dones, que per  llur descobriment dels mitjans per a obtenir els productes vegetals de la terra  degueren aconseguir una posició de privilegi sobre aquells. Tanmateix, hom no  pot adduir cap dada com a fonament d'aquesta teoria: ni pel que fa a la  prehistòria ni en relació amb cap societat, primitiva o desenvolupada, actual.  Els exemples que donen els teòrics de l'evolucionisme cultural es redueixen a  petits privilegis de les dones, tals com el matrilinealisme o el matrilocalisme,  però l'autoritat real era a les mans dels homes.Font: Hiperenciclopèdia:  http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.
 Misogínia  Temor  i odi a les dones. Es refereix a qualsevol forma, més o menys subtil ?oberta o  encoberta- d'inferiorizatció, ridiculització, exclusió, violència i opressió cap  a les dones com gènere i a cadascuna en particular. Temes relacionats: sexisme  hostil (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) 
 Passió  Tendència o emoció sexual intensa, fortament arrelada. Font: Hiperenciclopèdia:  http://www.grec.net/, Enciclopèdia Catalana.
 Paternalisme  dominador  Forma de sexisme palès i hostil que entén a les dones com més febles, inferiors  als homes la qual cosa dóna legitimitat a la figura dominant masculina. Temes  relacionats: sexisme palès i hostil (diccionari DETECTA Projecte de Fundació  Dones) 
 Paternalisme  protector  Forma de sexisme encobert o benèvol que considera que un home ha de tenir cura  de la dona i protegir-la. Tema relacionat: sexisme encobert o benèvol  (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) 
 Paternalisme  Tendència  a aplicar les formes d'autoritat i protecció pròpies del pare de la família  tradicional, a altres àmbits. Forma de sexisme encobert o benévolo. Temes  relacionats: sexisme palès i hostil (diccionari DETECTA Projecte de Fundació  Dones) 
  Patriarcat  Sistema d'organització social, basat en el poder de la figura del  pater (la figura del pare   a la Roma antiga) elevat a la màxima categoria política i econòmica, i  generalitzada a tots els àmbits d'actuació on es reproduirà el sistema de  jerarquia i dominació masculina. Temes relacionats: àmbit privat, àmbit públic  (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) .  Sistema politico-jurídic en el qual els fills entren a formar part del grup a què  pertany el pare i en prenen noms, drets i poders, que transmeten al descendent  —o descendents— més immediat i directe en línia masculina. Font:  Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Percepció  És l'acte i resultat de les facultats de conèixer. Està directament influït pel  coneixement i la comprensió de les coses, així com per les creences: percebem  influïts pel que creiem. Temes relacionats: sexisme palès i hostil; sexisme  encobert o benèvol; llindar de percepció de l'abús (diccionari DETECTA Projecte  de Fundació Dones) 
 Perspectiva  de gènere  Reconèixer  que una cosa és la diferència sexual i una altra cosa són les atribucions,  idees, representacions i prescripcions socials que es construeixen prenent com a  referència aquesta diferència sexual (Marta Lamas). Font :  http://www.latarea.com.mx/articu/articu8/lamas8.htm
 Plasticitat  comportamental de l'espècie humana  Davant el concepte de desviació sexual com a forma de comportament sexual que no  coincideix amb la que hom considera més característica d'una espècie determinada  amb relació a la reproducció es parla de Plasticitat comportamental de l'espècie  humana . De fet,  "desviació sexual" és un concepte de difícil precisió, per  tal com, en diverses espècies animals, pautes comportamentals d'origen sexual  (com és ara l'exhibició d'òrgans genitals) poden ésser integrades en funcions no  sexuals (agressives o jeràrquiques) i, per tant, no poden ésser considerades com  a desviacions tot i que ho puguin semblar. En l'espècie humana, la no-adequació  dels comportaments sexuals a les pautes més típiques no autoritza a parlar de  desviació, atesa la plasticitat comportamental de l'espècie. Malgrat tot, hom  sol considerar com a desviacions els comportaments que comprometen seriosament  la dimensió relacional del sexe, com poden ésser el sadomasoquisme, el  fetitxisme, la bestialitat o certes formes d'exhibicionisme. Font:  Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Procés  de socialització:  procés interactiu a través del com el nen satisfà les seves necessitats  bàsiques, alhora que assimila els motius, valors, normes, coneixements... del  seu grup social. És un procés pel qual la societat transmet el seu patrimoni  social i cultural. La socialització, és un procés d'intercanvi i d'interacció  entre l'individu i la societat. Respon a una forma particular d'organitzar les  relacions entre els gèneres. Guia per a educar en igualtat, Aj. València  
 Progesterona:  Hormona sexual femenina segregada pel cos que cobreix l'ovari, el  cervell i la placenta. Té la funció de preparar l'úter per a la recepció  de l'óvul fecundat i el seu desenvolupament.
 Proteïna: Molècula formada por aminoàcids units els quals  formen llargues cadenes. Les proteïnes  dels aliments proporcionen al organismes els aminoàcids necessaris per a la  formació d'estructures i el manteniment de la vida.
 Psicogènia  Disciplina que estudia la gènesi i formació de la psique a partir de  l'observació dels condicionaments i esdeveniments psíquics l'influx dels quals  és determinant de les formes i manifestacions, normals o patològiques, de la  persona, com a individu i com a membre d'un grup social. Entre els elements, o  factors psicògens, a què atén primordialment la psicogènia, es destaquen les  anomenades situacions psicògenes (en què resulta posat en qüestió el lloc que  l'individu ocupa en la societat i en relació amb els qui l'envolten), els  mancaments educacionals (d'afecte, d'autoritat, de convivència, etc) i els  traumatismes emocionals de qualsevol tipus (temor, joia, cops morals, etc).  Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Relacions  de Gènere  Relació i distribució desigual de les prerrogativas d'homes i dones que  caracteritza a tot el sistema sexista (diccionari DETECTA Projecte de Fundació  Dones) 
 Repartiment  de responsabilitats  Distribució dels actes assumits voluntàriament entre dos o més persones. En el  sistema patriarcal, el repartiment de les responsabilitats familiars entre els  sexes ha carregat sempre la balança cap a la dona, fent-la responsable “per la  seva naturalesa” de la cura de la família. Aquest fet és un dels vèrtexs de la  desigualtat en l'ús del temps, ja que el temps de les dones és el temps de tots  i el temps dels homes és el propi. Això comporta una sèrie gairebé infinita de  posteriors desigualtats i discriminacions. Temes relacionats: Pacte Social de  Gènere Respecto 
 Responsabilitat  Obligació de respondre davant certs actes assumits voluntàriament (diccionari  DETECTA Projecte de Fundació Dones) 
 Rol:  És el que no canvia quan es varia de  jugadors
 Rols  de gènere  Pautes d'acció i comportaments assignades a homes i a dones respectivament, i  inculcades i perpetuades segons el Contracte social de Gènere (diccionari  DETECTA Projecte de Fundació Dones) 
 Segregació  en el mercat laboral:  Es refereix a la concentració de les dones en determinades ocupacions i / o  famílies professionals que, generalment es caracteritzen per tenir condicions  d'ocupació poca satisfactòries, baixos salaris i poques oportunitats de formació  contínua i adquisició de qualificacions afegides. Són, per tant, ocupacions  feminitzades, font de desigualtats en el mercat laboral, ja que el valor  associat a ells i la seva remuneració és menor. La segregació pot ser  horitzontal quan la concentració es produeix en determinades ocupacions /  famílies professionals; i vertical, quan les dones es concentren en llocs de  baixa responsabilitat. Guia per a educar en igualtat, Aj. València  
 Sensualisme  Sensualitat, propensió als plaers dels sentits, especialment als de la  sexualitat. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia  Catalana, SA.
 Sexe  Característiques biològiques que distingeixen al mascle de la femella  (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) S'utilitza  la paraula “sexe” per a designar característiques estrictament biològiques, que  no tenen per què determinar ni els comportaments ni la psicologia de les  persones. Guia per a educar en igualtat, Aj. València. Conjunt de  modalitats bioquímiques, fisiològiques i orgàniques que polaritzen els individus  d'una mateixa espècie en mascles i femelles, de manera que entre ells esdevé  possible, pels adequats processos de conjugació o fecundació, una periòdica  modificació de la informació genètica. En éssers vivents primitius (bacteris i  protists) el sexe es manifesta en una polarització poc marcada; entre dos  individus es produeix una conjugació amb intercanvi de material genètic o bé una  fusió. Aquests tipus de processos no solament no augmenten el nombre d'individus  de l'espècie (no són, doncs, reproductors), sinó que en els casos de fusió de  dues cèl·lules el disminueixen. El recurs a processos sexuals es dóna sovint, en  éssers primitius, en situacions de desgast ambiental. En éssers superiors  (vegetals o animals) el fenomen sexual continua essent diferent del reproductor,  però es produeixen conjuntament. En ells la polarització sexual dels individus  és més clara, i la reproducció sexual té lloc mitjançant la formació de gàmetes  produïts per meiosi o repartició equilibrada i variable del material hereditari.  L'aparició evolutiva de gàmetes amb funció sexual i reproductora va acompanyada  per l'aparició programada de la mort parental. La diferenciació o polarització  dels individus a causa del sexe es manifesta en molts nivells i dóna lloc a una  gran varietat de formes. El nivell més bàsic de diferenciació és el cromosòmic.  La determinació cromosòmica del sexe és molt variable. En l'espècie humana hi ha  una parella de cromosomes iguals en el sexe femení (XX) i diferents en el  masculí (XY), de manera que és l'espermatozoide qui determina el sexe de  l'infant. Aquesta forma de determinació del sexe és molt estesa, però no  general. En altres espècies, el mascle té simplement un cromosoma en lloc d'un  parell. En moltes serps i papallones és el mascle qui té la parella de  cromosomes sexuals iguals. En alguns peixos i insectes la determinació genètica  del sexe no es produeix per cromosomes especials, sinó per certs gens dels  cromosomes ordinaris. En algunes espècies (certs animals marins, determinades  plantes tropicals), la determinació del sexe no és cromosòmica, sinó que és  deguda a la influència del medi ambient sobre un individu potencialment  bisexual, fent que desenvolupi la potencialitat masculina o bé la femenina. El  règim alimentari, el pH, el lloc, la llum, la temperatura, etc, poden actuar,  doncs, com a factors determinants del sexe en algunes espècies. Així, en  Bonellia, les larves no són gens diferenciades i el fet que esdevinguin mascles  o femelles només depèn de si es fixen a la trompa de femelles adultes o de si  resten lliures, puix que en el primer cas es converteixen en mascles i en el  segon en femelles. En espècies hermafrodites (moltes plantes superiors) manca la  determinació cromosòmica directa del sexe. La diferenciació genètica es tradueix  en diferenciacions fisiològiques i orgàniques. Es donen diferents possibilitats:  un sol sexe i una sola classe d'individus (tots femenins) i en aquest cas la  reproducció és per partenogènesi; dos sexes en dues menes d'individus (molt  freqüent en animals i menys en vegetals) o unisexualisme; dos sexes en una sola  classe d'individus o hermafroditisme (poc freqüent en animals i molt comú en  vegetals superiors); i dos sexes en més de dues classes d'individus (tres, com  en certs crustacis, o més de tres, com en certs insectes socials). La  diferenciació dels sexes sol traduir-se en caràcters externs visibles: en alguns  casos el dimorfisme sexual és tant fort, que mascle i femella han estat  considerats durant molt de temps espècies diferents; en altres casos hi ha  signes externs clars dins una figura comuna (cresta del gall, cornamenta del  cérvol, barba de l'home, etc); de vegades la diferència sexual externa és  difícil d'establir (moltes espècies d'ocells). La identitat sexual de l'individu  resta en molts casos sotmesa a una notable mobilitat. Freqüentment l'individu  canvia de sexe amb l'edat (hermafroditisme successiu en molts peixos i  crustacis); en altres casos es produeixen canvis de sexe per factors  relativament accidentals (presència d'algun paràsit, petites fluctuacions  hormonals); en vertebrats superiors (ocells i mamífers) el sexe té una  estabilitat molt clara: en ells es poden produir canvis en els caràcters sexuals  secundaris, però no en la constitució sexual bàsica. Modernament, amb tècniques  d'enginyeria genètica o d'hibridació artificial, s'obren perspectives  d'intervenció en els mecanismes naturals de determinació del sexe. El sexe de  base és en els mamífers (i, per tant, en l'home) el femení i el sexe masculí és  induït, com a modificació de la pauta bàsica, per la presència del cromosoma Y,  organitzador dels testicles. Tot el procés genètic que suposa l'aparició dels  sexes presenta uns notables avantatges evolutius, raó per la qual la reproducció  sexual s'ha generalitzat en la biosfera. La divisió meiòtica seguida de la  fecundació presenta dos avantatges genètics molt assenyalats: en primer lloc, la  reconstitució de la dotació diploide de l'individu a partir de dues dotacions  haploides dels gàmetes redueix les possibilitats que els gens deleteris  apareguin; en segon lloc, el fet que a cada generació hi hagi una recombinació  de tot el material genètic presenta grans possibilitats de fórmules genètiques  inèdites que ofereixen nou material bàsic per a la tria que fa la selecció  natural amb vista al procés evolutiu. La reproducció sexual presenta també un  inconvenient: els gàmetes han de trobar-se per a la fecundació, cosa que exigeix  els medis i els mecanismes adequats. Aquest punt ha estat solucionat pels  mecanismes de copulació, de transport dels gàmetes o de control neurològic de  l'etologia de l'atracció intersexual. L'alternança d'individus sexuals adults i  gàmetes, amb les corresponents possibilitats diploide (doble joc cromosòmic) o  bé haploide (dotació cromosòmica simple), fa que cada espècie tingui el seu  cicle cromosòmic característic. En molts protists, la meiosi es produeix en la  primera divisió del zigot, després de la fecundació; en aquest cas tots els  estadis són haploides exceptuant el zigot: és el cicle haplòntic. En els  metazous, la meiosi es produeix en la formació dels gàmetes; exceptuant aquests,  totes les altres cèl·lules són diploides: és el cicle diplòntic. En molts fongs  i algues, i en les plantes, el cicle és diplohaplòntic, és a dir, alternen les  generacions: de primer és l'esporòfit diploide, que genera espores haploides que  originen el gametòfit, del qual es produeixen els gàmetes a partir dels quals es  reconstitueix un zigot diploide. La reproducció sexual exigeix un control  estricte dels mecanismes de trobament dels gàmetes a l'interior de la comunitat  sexual que és l'espècie. Morfològicament els sexes estan extraordinàriament  adaptats per tal que entre ells es produeixi l'adequada relació que possibiliti  la fecundació; els òrgans copuladors, quan la fecundació és interna, manifesten  una estricta especificitat. A més, tot l'organisme presenta els convenients  sistemes d'estimulació, atracció o recepció del sexe complementari. En moltes  espècies, sobretot vegetals, la trobada dels gàmetes és dominantment passiva. En  els animals els comportaments d'acoblament són regulats neurològicament i  mostren una gran varietat de formes d'orientació de la parella, senyals,  moviments, etc, que constitueixen els ritus per a cortejar i garanteixen la unió  exclusiva amb l'individu adequat de l'altre sexe. Al llarg del procés evolutiu,  la rigidesa que imposa el programa genètic en els mecanismes de recerca de la  parella és progressivament substituïda per l'aparició del plaer, gratificació  que assegura la funció copuladora tot permetent una major plasticitat de  comportament. En el cas de l'espècie humana aquesta plasticitat de comportament  és evident i correlativa amb l'aparició d'una recompensa de fruïció i una  càrrega afectiva molt potents, juntament amb l'originalitat imposada pel cervell  intel·lectual sexualitat. Font: Hiperenciclopèdia,© Enciclopèdia Catalana, SA.  
 Sexisme  benèvol /encobert  Es caracteritza per ser una forma de sexisme soterrat i dominant. Més difícil de  detectar a primera vista, no és un sentiment positiu, contrariament al que pot  pensar la persona que ho practica i tampoc és una experiència necessàriament  benévol per a la persona receptora (diccionari DETECTA Projecte de Fundació  Dones) http://fs-morente.filos.ucm.es/publicaciones/Iberpsicologia/lisboa/bustillos/bustillos.htm  http://www.ingentaconnect.com/search/expand?pub=infobike://fias/rdps/1998/00000013/00000002/art00005&unc=#search=%22intimidad%20heterosexual%22
 Sexisme  Conjunt  de tots i cadascun dels mètodes emprats per a poder mantenir en situació  d'inferioritat, subordinación i explotació al sexe dominat (diccionari DETECTA  Projecte de Fundació Dones) 
 Sexisme  palès i hostil  Forma de prejudici; antipatía contra les dones basada en una errònia i  inflexible generalización (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Sexisme:  Designa les actituds que introdueixen desigualtat i jerarquització per raó de  sexe negant a la dona privilegis, pel simple fet de ser dona i atribuint-li  característiques negatives. Guia per a educar en igualtat, Aj. València  
 Sexual  Que té sexe, que és mascle o femella. Font: Hiperenciclopèdia:  http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA.
 Sistema  de gèneres  Conjunt d'estructures socio-econòmiques i polítiques que mantenen i perpetuen  els rols tradicionals masculí i femení, així com l'atribuït a homes i a dones  pels estereotips (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Sociobiologia  Corrent evolutiu emmarcat dins del neodarwinisme, desenvolupat a partir del 1975  per E.O.Wilson. La sociobiologia troba dos fonaments principals en la  interpretació que fa de la jerarquia en la major part de les societats animals  (inclòs l'home), a les quals atribueix una causa genètica: els millors individus  són els que de fet "manen", i els menys bons els que "obeeixen", mercès a un  procés de selecció natural; considera també que el comportament d'un individu  obeeix a un objectiu principal: la màxima difusió possible dels seus gens. Així  l'agressivitat tendeix a eliminar els rivals sexuals; l'altruisme s'exerceix  envers els individus de la mateixa família, portadors de gens idèntics, o bé  envers els individus que poden protegir o afavorir la descendència d'un mateix  (teoria del gen egoista). Interpreta les desigualtats socials, els conflictes  entre individus, famílies i pobles en aquest sentit, atribuint-los una dimensió  biològica. Les bases de la sociobiologia són en desacord amb les dades de la  genètica moderna, i més aviat s'aproximen a concepcions abandonades ja fa més de  mig segle. Aquest corrent finalista és contestat pel neodarwinisme clàssic.  Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Sociogènia  Disciplina que estudia la gènesi i formació de la psique a partir de  l'observació dels condicionaments sociològics i dels esdeveniments socials  l'influx dels quals és determinant de les formes i manifestacions, normals o  patològiques, de la persona.Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,©  Enciclopèdia Catalana, SA.
 Sobrecompensació  masculina La  sobrecompensació masculina es basa en la idea que els homes que se senten  insegurs de la seva masculinitat es comportaran d'una manera extremadament  masculí per compensar aquest "dèficit". Robb Willer, de la Universidad de  Cornell, en un estudi recent ha  explorat  aquesta idea i ha indagat a més si la sobrecompensació podia explicar algunes  actituds "viscerals", com el suport incondicional a la Guerra de l'Iraq o  l'animadversió contra els homosexuals. Willer va dirigir un estudi d'identitat  sexual sobre una mostra masculina i femenina d'estudiants de l'esmentada  universitat. Els participants van ser assignats a l'atzar per rebre reaccions  cap a les seves respostes a un qüestionari, que els indiquessin si aquestes  suggerien una identitat d'acord amb el seu sexe biològic. Mentre que les  respostes de les dones es mantenien invariables al marge de les reaccions que  causessin, els homes sí denotaven sentir-se influïts per aquestes reaccions. Els  homes la masculinitat dels quals era qüestionada, també van confessar sentir-se  més avergonyits, culpables, molestos i hostils, que els homes que van sentir  reconeguda la seva masculinitat. La tesi de la sobrecompensació masculina té les  seves arrels en la psicologia freudiana, encara que s'ha convertit en una noció  acceptada en molts àmbits de la psicologia, per la qual cosa l'investigador  desitjava comprovar empíricament la seva validesa. Els experiments van produir  els resultats que l'autor havia pronosticat. La intenció de l'estudi era  explorar si la sobrecompensación masculina existeix, com i on. Willer adverteix,  no obstant això, que aquesta no és l'única causa per als comportaments descrits,  ja que hi ha altres factors psicològics que poden incrementar la preocupació  d'un home cap al seu nivell de masculinitat. En un estudi separat, Willer va  verificar que el suport a la Guerra de l'Iraq i l'homofòbia, entre d'altres  actituds, eren considerades molt més pròpies d'homes que de dones pels  participants en els experiments. Willer planeja al costat d'un col·lega estendre  aquest tipus d'investigació a l'anàlisi de les actituds dels subjectes sobre la  violència contra les dones, usant el mateix mètode de manipulació de la  inseguretat masculina. Així mateix, projecta realitzar un segon estudi similar  al primer però incloent la presa de mostres de testosterona dels participants,  amb la finalitat de determinar si els seus nivells influeixen en l'adopció de  certes actituds. http://www.noticias21.com/modules.php?name=News&file=article&sid=963
 Status  Posició  que un individu ocupa en el seu grup de pertinença. Pot ser econòmic, polític,  social etcètera (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Temor  i odi a l'homosexualitat.  Les persones que experimenten sentiments d'homofòbia solen ser aquelles que  senten una gran aversió per tot allò que transgredeix qualsevol tipus de norma  establerta, en la nostra societat tradicional: en aquest cas l'heterosexualitat.  Temes relacionats: autoritarisme, concepció rígida de l'autoritat, estereotips  (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) 
 Temperament  En la psicologia contemporània, forma innata característica d'experimentar d'una  manera total les relacions amb el medi social o de respondre-hi. A diferència  del caràcter —amb l'estudi tipològic del qual resta sovint vinculat el seu propi  estudi—, el temperament correspon als nivells més profunds de la persona i roman  sempre pràcticament invariable. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,©  Enciclopèdia Catalana, SA.
 Teoria  cloacal  Manera que té l'infant d'explicar-se, en un cert moment de la seva evolució, la  fecundació i el part: imagina que el nadó neix per l'anus i que la concepció ha  tingut lloc en el tracte digestiu. Freud l'anomena així per la confusió  anus-vagina i per l'analogia amb els vertebrats dotats de cloaca. Les  motivacions estan en les ansietats amb què l'infant fa cara a la diferència de  sexes. Font: Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana,  SA.
 Testosterona:  Hormona sexual masculina.
 Tolerància  Suportar  amb indulgència alguna cosa que es desaprova. Fet de permetre una cosa sense  consentir-la expressament. Fa referència a allò que es pot suportar. Està  íntimament lligat amb la percepció. Des de la reflexió que ens ocupa la  tolerància ve definida pels significats que les dones donen a les diferents  violències que són objecte. Es tolera allò que no pot ser contestat. La  impotència genera també tolerància. Temes relacionats: llindars de percepció;  impotència (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones)  
 Transsexualitat  Desig irreprimible de donar al propi cos l'aparença del del sexe oposat, encara  que calgui sotmetre's a intervencions quirúrgiques i tractaments hormonals.Font:  Hiperenciclopèdia: http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana, SA. Vegeu  reportatge sobre la transsexualiatat al suplement de EL PAÍS, 13 de gener de  2005
 Transversalitat:  Integrar la perspectiva de gènere en el conjunt de polítiques. Integrar  sistemàticament les situacions, prioritats i necessitats respectives de dones i  homes en totes les polítiques, amb vista a promoure la igualtat entre dones i  homes i recórrer a totes les polítiques i mesures generals amb la fi específica  d'assolir la igualtat, tenint en compte actiu i obertament des de la fase de  planificació, els seus efectes en les situacions respectives d'unes i altres  quan s'apliquin, supervisin i avaluïn. Guia per a educar en igualtat, Aj.  València 
 Variaciones  étniques en els rols de génere:  (Crooks, R-Baur, K: nuestra sexualidad, ed Thompson, p. 63))  “
 Violència  de gènere  Tota conducta que atempta contra la dignitat i integritat física i/o moral de  les persones per causa del seu gènere. 
 Violència  domèstica La  produïda en l'àmbit convivencial. És un concepte, utilitzat en certs àmbits  acadèmics i periodístics per a definir la violència en la llar. Ha estat  àmpliament contestat pels moviments organitzats de dones com un terminologia  reduccionista afí a certes ideològies conservadores. L'expressió “violència  domestica” inclouria les violències produïdes de forma transversal, de dalt  baix.. etc. La utilització aquesta expressió pot ocultar informacions tan  rellevants com l'objecte, el subjecte o l'objectiu d'aquesta violència.  (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) Aquesta  violència dirigida generalment contra les dones revela un greu desequilibri en  les relacions de poder entre els sexes en els àmbits social, econòmic, religiós  i polític, malgrat tots els esforços de les legislacions a favor de la igualtat.  Constitueix un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la  llibertat, a la dignitat i a la integritat física i psíquica de la víctima i tot  això suposa, per tant, un obstacle per al desenvolupament d'una societat  democràtica. La violència que pateixen les dones, comprèn quatre modalitats, que  van des de l'agressió física –amb resultat de mort en multitud d'ocasions-, a la  violència sexual, la psicològica i l'econòmica. Comprèn: la violència física  (considerada aquesta com qualsevol acció no accidental que provoqui o pugui  provocar dany físic, malaltia o risc de patir-la), violència psíquica, violència  sexual, econòmica, la corrupció (com conductes desviades antisocials o  desadaptades que impedeixen la integració social de la dona), l'explotació  laboral i la mendicitat. Guia per a educar en igualtat, Aj. València
 Violència  sexual Tot  tipus de violència exercida mitjançant l'ús o l'amenaça a recórrer a la força  física o al xantatge emocional per a fer ús del cos de l'altre amb fins sexuals.  Queden inclosos la violació, l'acorralo sexual, l'incest i la pederastia, la  tracta i trafico d'éssers humans amb fins d'explotació sexual i la prostitució  (diccionari DETECTA Projecte de Fundació Dones) . 
 Virilisme  Desenvolupament  dels caràcters físics i mentals de l'home en la dona. Font: Hiperenciclopèdia:  http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana.
 Zigot  Cèl·lula  amb doble dotació cromosòmica formada per la fusió d'un gàmeta femení amb un  gàmeta masculí abans de començar la segmentació. Font: Hiperenciclopèdia:  http://www.grec.net/,© Enciclopèdia Catalana.