El sexe i el Maig del 68

Francesc Puigpelat / puigpelat@lamanyana.cat

De les revolucions del Maig del 68 a París, n'hi ha una que m'interessa: la sexual. Va ser una revolució positiva? Sí i no. Jo diria que es basava en dues premisses. 1. Les dones patien d'una sexualitat reprimida i incompleta, que seria més plena un cop alliberada dels tabús burgesos. 2. Després de trencar amb els tabús, les dones gaudirien d'una sexualitat tan potent com la dels homes.

Ara bé: són certes? La número 1, sí: ningú no dubta que les joves d'avui viuen la seva sexualitat de manera més lliure i plena que les de fa 40 anys. La número 2, però, s'ha demostrat falsa, encara que hi hagi dones que (des de prejudicis ideològics) intentin negar-ho. El mite feminista segons el qual les dones tenen el mateix impuls sexual que els homes ha estat un miratge que ha generat molta frustració i encara no s'ha trencat del tot. Presoneres dels esquemes del Maig del 68, moltes dones consideren que, si no es venen elles mateixes com a bombes sexuals, se les titllarà de reprimides.

Sort de la ciència, que ha desmentit aquest prejudici. Louann Brizendine, a El cervell femení, ho explica: "En el cervell masculí, els centres relacionats amb el sexe són el doble de grans que les estructures corresponents al cervell femení [...]. Els homes tenen un aeroport com l'O'Hare de Chicago per processar les idees sexuals, mentre que les dones només tenen l'aeròdrom del costat, on aterren avions petits i particulars. Això explica per què el 85% d'homes de 20 a 35 anys pensa en sexe un munt de cops al dia, mentre que les dones només hi pensen un cop, com a màxim".

La ciència del cervell ho diu: que les dones tinguin menys desig sexual que els homes no és una anomalia causada per la moral burgesa, sinó una realitat fisiològica. Així, arribem a una paradoxa: que la revolució sexual del 68, malgrat la seva aparença feminista, va ser profundament masclista. En dos sentits. Primer, que partia del prejudici que la salut sexual òptima era la masculina, i que la femenina no estaria "curada" fins que es tornés com la masculina. L'escriptora Laura Freixes ho conta així: "Si t'hi negaves, t'etzibaven un «tia, tu no estàs alliberada», i acabaves al llit amb tots. El model que vam seguir era el masculí, el de la promiscuïtat".

Segon sentit en què el Maig del 68 va ser masclista: que la "revolució sexual" va servir d'excusa perquè els homes assolissin el seu objectiu (inamovible del Paleolític ençà) de follar més, amb la novetat d'afegir a les clàssiques tàctiques donjoanesques els arguments intel·lectuals basats en Marx o en Freud. Fa uns dies, llegia unes declaracions de Jaume Sisa que, comentant la cançó Aquest any follarem com folls, explicava: "Hi pensem cent vegades, en parlem deu i el practiquem una". Un bon epigrama, però que no val per a la humanitat en general (que seria la teoria del Maig del 68). Per a la meitat masculina de la humanitat, l'epigrama és inapel·lable. Ara: generalitzar-lo a la meitat femenina és un prejudici masclista i absurd.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 2. Diumenge, 4 de maig del 2008