Més alts però més grassos

| Els homes joves han crescut fins a 3,4 centímetres i les dones 4,2 en els últims 20 anys | El sobrepès masculí augmenta fins als nivells dels Estats Units

Marta Ciércoles

La diferència d'alçada entre mares i filles reflecteix millors condicions de vida
RUTH MARIGOT

Els catalans d'ara són ben diferents als de fa 20 anys. I no només en qüestions d'hàbits de vida, valors o formes de pensar, sinó també pel que fa a la constitució física, allò que els experts anomenen els valors antropomètrics i que bàsicament es resumeixen en pes i alçada. Resulta que els adults joves actuals són entre 1,4 i 3,4 centímetres més alts, en el cas dels homes, que els que van ser joves en la dècada dels 80; en el cas de les dones, la pujada està entre 2,6 i 4,2 centímetres. Aquesta seria la bona notícia: els espanyols s'han equiparat, finalment, a la talla de la majoria dels europeus. Però també n'hi ha una de dolenta, i és que els homes joves -i no pas les dones- són els més grassos del continent i s'acosten als nivells de sobrepès i obesitat dels Estats Units.

L'home jove tipus de l'Estat espanyol fa 1,77 metres d'alçada i pesa 74,2 quilos, mentre que la dona jove tipus fa 1,64 metres i pesa 57,6 quilos. El doctor Antonio Carrascosa, cap de pediatria de l'Hospital de la Vall d'Hebron, va presentar ahir aquestes dades, fruit d'un treball de col·laboració amb altres centres sanitaris de Basurto (Bilbao), Saragossa i Andalusia.

L'estudi que han dut a terme els diferents equips analitza les dades antropomètriques de 32.064 persones, una mostra numèricament molt important, de les quatre comunitats autònomes esmentades.

Entre aquests individus -fills de pares d'origen espanyol i de raça caucàsica- hi ha 5.796 nadons, 23.701 nens i adolescents i 2.567 adults joves (de 18 a 24 anys). Tots van ser mesurats amb la mateixa metodologia entre els anys 2000 i 2004 i les dades obtingudes es van comparar amb les d'estudis anteriors, fets als anys 80.

Creixement espectacular

L'espectacular creixement de les noves generacions, fruit de l'augment de la disposició de nutrients i de l'eradicació de malalties infeccioses, ha col·locat els joves de l'Estat espanyol al mateix nivell que francesos, italians i britànics. Amb tot, els joves alemanys, holandesos i suecs continuen per sobre de la mitjana.

Pel que fa a l'evolució del pes, "la situació tendeix a la desproporció", va afirmar el doctor Carrascosa. Nens, adolescents i adults joves han guanyat pes en comparació amb els anys 80. Però en els cas de la població masculina la tendència és preocupant. "Els individus més prims han guanyat pes en proporció amb la seva alçada, però els de complexió més forta han guanyat més pes que no pas alçada", va explicar Carrascosa. Això fa que la mitjana masculina se situï molt a prop dels valors de la població nord-americana, país que lidera les taxes de sobrepès i obesitat al món.

Un indicador molt útil per prendre consciència de l'abast de la tendència al sobrepès entre els homes espanyols és el de l'índex de massa corporal (IMC), que és la xifra resultant d'una fórmula [vegeu gràfic] que posa en relació el pes i l'alçada d'un mateix individu: si està per sobre de 25 indica sobrepès, i per sobre de 30, obesitat. Doncs bé, els homes joves de l'Estat espanyol tenen un IMC mitjà de 23,6 i se situen al capdavant dels països de l'entorn europeu (al Regne Unit és de 21,3; a França, de 21,3; a Alemanya, de 20; a Suècia, de 22,3). Les bondats de la dieta mediterrània semblen haver quedat reduïdes a relíquia de museu per a molts joves, ja que l'IMC d'aquests nois està fins i tot per sobre del de Mèxic (23,5) i només és superat pels Estats Units (24,9).

Les noies de 18 a 24 anys, per contra, amb un IMC mitjà de 21,4, se situen els nivells intermedis d'Europa i lluny del 25,5 d'IMC mitjà dels EUA. "Les noies, quan són adolescents, es preocupen més per la seva imatge corporal -explica el doctor Antonio Carrascosa- i, sobretot a partir dels 18 anys, miren de perdre pes".

Sedentarisme en la vida quotidiana i mals hàbits alimentaris són les causes més conegudes i repetides que expliquen l'increment dels casos de sobrepès. "Els joves consumeixen molts aliments preparats que, en poc volum, tenen una gran aportació calòrica", explica el doctor Carrascosa.

Gens estalviadors

Si a tot això hi sumem el fet que els nostres gens són l'herència de milions d'anys d'evolució humana, la bomba de rellotgeria està servida. Hem heretat un genotip estalviador, adequat per a unes condicions de penúria en què el menjar era difícil d'obtenir i l'esforç físic diari era necessari per sobreviure.

L'abundància d'aliments és una realitat tan nova -té només mig segle de vida- que el nostre cos no s'ha pogut adaptar a la nova situació. Per això els nostres gens afavoreixen l'aparició de l'obesitat .

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 28. Dissabte, 26 de gener del 2008