Múscul-man i els calçotets

Ramon Solsona

Em diuen que cada vegada hi ha més homes que es fan posar silicona per tenir una aparença musculada. Ara m'explico per què veig tants Misters Proper pel carrer, homes amb samarreta de màniga curta arrapada que els marca el paquet pectoral, homes d'espatlles embotornades i de bíceps com cuixes. Caminen amb els braços separats en forma de nansa perquè la inflor no permet que els colzes els toquin el cos. La pega és que ens falta la prova del cotó fluix per saber quanta fibra és autèntica i quantes pròtesis de silicona hi ha.

Jo vull ser com ells. Això ho tinc clar. Però he triat una tercera via per esdevenir un múscul-man. Res de cirurgia estètica, res de gimnàs i res del més que sospitós pinso anabolitzant. Vaig veure la llum a la secció de roba interior d'uns grans magatzems. Les catorze marques de calçotets que s'hi exposen tenen a cada capsa fotografies d'homes musculats. Totes, sense cap excepció. En unes es veu el tors sencer i la cara de l'individu, d'altres només mostren els baixos i l'abdomen, amb la preceptiva rajola de xocolata ben marcada. Aquest és un tret comú: a tots els usuaris de calçotets se'ls pot comptar i identificar els músculs abdominals.

Abans no era així. Els embolcalls de roba interior contenien informació del model, el color i la talla, però, en conjunt, no eren un àlbum de cromos gai. Tot canvia, com vam comprovar en la mort recent de Charlton Heston. Va ser un pioner del body-building, però ell era actor i no un culturista de concurs. Després va venir Arnold Schwarzenegger i tot es va capgirar. Ara, si no tens unes espatlles de metre i mig, uns pits de talla XXL i una rajola de xocolata a la tassa, no ets ningú. Jo vaig provant marques de calçotets, però de moment no em fan efecte.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 29. Dissabte, 5 de juliol del 2008