"Quan el sexe és bo, només importa el 5% restant"

Sylvia de Béjar Periodista especialitzada en salut i psicologia

Ada Castells

JOSEP LOSADA

En la nostra societat ens trobem el sexe fins a la sopa: encara cal fer-ne llibres?

Sí, perquè hi ha moltes falses creences que continuen com a veritats. Precisament perquè vivim en un món molt sexual, hem d'estar molt ben informats.

Doncs juguem al joc de trencar falses creences: «A les dones no ens agrada tant el sexe com als homes».

Se'ns ha educat així. Des de petites tenim una percepció diferent dels nostres genitals. A ells se'ls permet que es familiaritzin amb els seus penis, fins i tot li posen un nom. A elles se'ls diu que no és fi que es toquin i tot es redueix a "allò d'allà baix".

«Els homes prefereixen dones dòcils».

Depèn de si són insegurs, aleshores portaran malament estar amb dones en igualtat de condicions. El paper de la dona en un segon pla s'ha perpetuat durant milers d'anys i els canvis tot just són de trenta, quaranta anys.

Però sembla que no són canvis definitius. S'ha fet marxa enrere.

Sí, el sexe s'ha convertit en una cosa pornogràfica relacionada amb la quantitat, amb la morbositat, amb l'espectacularitat, i això ens fa anar enrere. De vegades penso que hauríem de tornar a l'espelma. S'ha perdut la gràcia del misteri i el pessigolleig. El sexe oral en nenes de 14 anys és el més habitual. Passen del primer petó al llit.

Es perpetua el segon pla de la dona?

Sí, el noi actiu sexualment segueix sent el master de l'univers i la noia, la puta i la fàcil. Si una noia és sexualment activa pot perdre l'estima i el respecte dels seus amics.

Per tant, tot i la llibertat sexual, les desigualtats perduren.

Sí, perquè els pares no volen adonar-se de què està passant. S'ha de parlar i formar els nens no només perquè es protegeixin de la sida o de l'embaràs, sinó perquè tinguin bon sexe. D'això dependrà en gran part la seva autoestima. Igual que aprens un idioma o aprens a cuinar, amb el sexe també hi ha un procés d'aprenentatge. S'ha d'educar els fills tenint també present el plaer sexual.

Tornem al joc de trencar tòpics: «Hi ha dones clitorianes i dones vaginals»

Això és una bestiesa. L'òrgan sexual per excel·lència de la dona és el clítoris, però això no vol dir que la dona pugui sentir orgasmes també a la vagina. El que passa és que es pensa que n'hi ha prou amb un penis per arribar a l'orgasme i això és el que no és cert. Si no hi ha estimulació clitoriana no hi ha orgasme.

Per tant, estem anatòmicament mal fets?

Hi ha postures en què la cosa funciona millor, però tampoc se li ha de donar tanta importància a tot això d'arribar alhora a l'orgasme, tal com es veu a les pel·lícules. Això és ficció. Fer sexe és com fer una amanida: hi pots posar moltes coses. No hi hauria d'haver un model ni un manual a seguir. L'única premissa és donar-te permís per disfrutar.

Seguim: «Les dones envegem els penis dels homes»

Aquest tòpic no l'he entès mai. La dona té una capacitat de plaer tan gran que no ha d'envejar res. Probablement totes les dones són multiorgàsmiques: només cal que se segueixin estimulant, però n'hi ha que ja queden prou satisfetes i no els cal continuar. No es tracta de fer cap cursa.

«A les dones ens complauen més les flors i les paraules boniques que el sexe en si»

No hi estic d'acord: un bon clau et fa sentir molt viva, què punyetes.

«Una parella només funciona quan hi ha bon sexe»

Hi ha una frase que en certa manera és certa: quan el sexe és bo, només importa el 5% restant; quan és dolent, el 95% de les altres coses han d'anar bé. El cas és que la falta de desig pot amagar problemes de relació. En les dones això és bastant comú. Hi ha homes que es queixen que les seves dones mai no en tenen ganes, però jo els demano: tu com et portes amb ella? Hi ha molt de cabreig als dormitoris. Si els homes sabessin fins a quin punt és important que ajudin a casa per obtenir sexe, rentarien més els plats.

«Hem de tenir cossos deu per agradar als homes»

No: tu et veus tots els defectes; ells, no. Val més la capacitat de seducció que un bon físic.

«És impossible mantenir la passió amb la parella de sempre»

El sexe és desig, misteri, prohibició... el que tens a casa és la crua realitat. Si tu vols que perduri el desig, l'has de treballar per no caure en la rutina, això vol dir ser atrevit i donar espai a les teves fantasies. No tot es limita a canviar de postura. Potser el que voldries tu, també agradaria a l'altre i no t'atreveixes a dir-li-ho. Per això s'han posat tant de moda els clubs d'intercanvi i les joguines sexuals. Les parelles proven coses noves.

No és també un símptoma més de consumisme?

Està bé provar joguines sexuals però no són el súmmum. Tampoc ho és el sexe tàntric, que ara s'ha posat de moda. Tot això pot estar bé o no. El cas es permetre't obrir moltes portes.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 22. Divendres, 2 de maig del 2008