El repte: canviar actituds

Ana Alba

Dones pakistaneses carreguen gerros plens d’aigua
AFP

"No hi ha cap societat on les dones disposin de les mateixes oportunitats que els homes. Aquesta condició desigual causa considerables discrepàncies entre la gran contribució de les dones al desenvolupament humà i la seva petita participació en els beneficis". L'Informe sobre Desenvolupament Humà elaborat pel Programa de l'ONU per al Desenvolupament (PNUD) el 1995 ho deixava ben clar: l'esquerda entre les condicions de vida, feina i accés al poder de dones i homes és enorme. I tretze anys després, malgrat que la situació ha avançat, la cita de l'informe és totalment vigent.

"Hi ha una divisió sexual del treball al món que persisteix com la divisió d'un món productiu masculí i un món privat femení", indica Ana Falu, directora regional del Fons de l'ONU per a la Dona (Unifem) per al Brasil i el Con Sud. "Encara hi ha molta resistència en les societats per canviar en aquest punt, ens enfrontem a la mentalitat de la gent, però els hem de fer entendre que no hi haurà societat democràtica si dones i homes no comparteixen la divisió sexual del treball de manera més equitativa", remarca Falu.

"Les dones han estat històricament en una situació d'exclusió o de submissió en un sistema patriarcal, de dominació masculina", remarca Sònia Tomàs, de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), que impulsa l'anomenada estratègia d'apoderament de les dones, terme que prové de l'anglès empowerment. "L'estratègia d'apoderament de les dones és un procés personal i col·lectiu pel qual desenvolupen les seves capacitats i autonomia per definir la seva pròpia agenda, interessos i necessitats".

Les dones han aconseguit importants avenços en el desenvolupament de capacitats, en l'accés a educació i salut, tot i que en algunes parts del planeta, especialment en països en desenvolupament, encara pateixen un índex d'analfabetisme molt més alt que els homes, les nenes deixen els estudis abans per la força i tenen menys accés al món laboral. En molts Estats, les dones no gaudeixen dels mateixos drets ni protecció legal que els homes.

Milers de dones al món pateixen casaments forçats, no tenen dret a divorciar-se, ni a ser partícips de les decisions de la seva família ni comunitat i no són presents a les institucions. "A l'Àfrica, les dones són un dels col·lectius que recull l'aigua, però després no poden decidir quin ús se'n fa, ho determinen unes assemblees" de la comunitat en què elles no estan representades.

I arreu del món, les oportunitats de les dones de participar en les esferes econòmiques i polítiques continuen sent molt limitades, tant als països en desenvolupament com als anomenats occidentals.

"El tema de la participació política de les dones segueix sent un desastre" -afirma Ana Falu. "Hem guanyat en legitimitat, en espais de govern, s'han aconseguit avenços en les institucions, s'han concretat programes d'igualtat d'oportunitats, però encara són limitats, hi ha pocs països de l'Amèrica Llatina que tinguin una institució de gènere i de prestigi, Brasil és l'excepció". Falu apunta que les dones llatinoamericanes participen poc en la presa de decisions i que el país que té millors indicadors en aquest sentit és l'Argentina, que va aprovar una llei de quota que establia un mínim d'un 30% de dones en els Parlaments. Falu destaca que l'Argentina i Xile tenen presidentes, Cristina Fernández i Michelle Bachelet, però assegura que el fet de ser dones els ha portat problemes en l'exercici de l'acció de govern.

Malgrat que a les dones se'ls barra el pas a les esferes de poder polític, sovint són les que s'impliquen més en la lluita pels drets humans o per obtenir millores, però aquest paper no sol ser reconegut.

La clau del canvi d'actituds i mentalitats, segons Falu, és l'educació. "Tot depèn de com eduquem els fills i les filles perquè entenguin que els rols no tenen sexe sinó que són responsabilitats socials o domèstiques" que han d'assumir homes o dones.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 33. Dimecres, 6 d'agost del 2008